La caiguda oculta de la despesa en neteja a Barcelona: gairebé 30 milions menys en quatre anys

Els informes d’execució pressupostària –que recullen no només les previsions de despesa, sinó també la inversió real efectuada– posen en evidència que la quantitat que el bipartit de comuns i socialistes ha abonat per conservar la via pública en bon estat ha oscil·lat en els últims exercicis, sense igualar ni superar la xifra que sufragava el 2017. Aquell any, el govern municipal va armar una dotació extraordinària amb què el desemborsament va escalar a gairebé 274 milions d’euros, sumant-hi les partides de neteja viària i recollida de residus. L’Executiu de Colau no ha tornat a pagar tant ni abans ni després per apaivagar les crítiques a la brutícia. Malgrat presentar uns pressupostos que es van catalogar d’expansius, la contribució total va ser de 245,5 milions el 2021, uns 28,4 milions menys que quatre anys abans.

El descens en la despesa anual es constata sobretot en el capítol de la neteja viària. Dels balanços d’execució se’n desprèn que la quantia que l’ajuntament ha costejat s’ha encongit des del 2017. De la despesa excepcional de 186,3 milions d’euros de fa 5 anys s’ha passat a una caiguda sostinguda any rere any, fins a culminar en 168,8 milions saldats el 2021. Són 17,5 milions de diferència. A tenor de les dades municipals, el dispendi per arreglar carrers i places va baixar a 177,1 milions el 2018 i es va atenuar a 176,2 milions un any més tard. El declivi va prosseguir amb els flagells de la covid i es van abonar 175,2 milions el 2020. Quan el coronavirus ja era un factor a tenir en compte en els càlculs, per l’ús més reduït dels carrers, el consistori va estimar que es requeririen 185 milions per a la neteja de la via pública el 2021. Ara bé, va tancar l’exercici pagant-ne 16,2 milions menys del que va predir.

La resposta de l’ajuntament

El govern municipal ofereix tres motius per explicar per què l’import liquidat per escombrar els carrers ha descendit a Barcelona. D’una banda, diu que el contrast entre xifres al llarg del mandat pot quedar desvirtuat pel repunt excepcional de la inversió en neteja el 2017, destinat a comeses diverses. Entre d’altres, l’equip de Colau esmenta que va mirar de posar fi al desbordament freqüent de contenidors al Raval, incrementar el buidatge de papereres, pal·liar l’augment de rebutjos que es llancen a la ciutat a causa del turisme o reforçar la cobertura a certes zones. L’aportació extraordinària no es va prolongar en els anys següents. D’altra banda, l’executiu addueix que la despesa va quedar «condicionada» per la pandèmia i les restriccions a la mobilitat. «El 2020, hi havia vigent una reducció dels serveis de neteja i de recollida durant més de 70 dies pel confinament. Durant l’estat d’alarma, molts dels serveis de neteja no es van poder prestar», recorda.

Notícies relacionades

Albiol instal·larà unes 400 càmeres amb IA a Badalona

Alcaldes de l’àrea de BCN demanen més jutjats per combatre la delinqüència

Si bé és cert que dels balanços econòmics s’infereix que les restriccions a la vida social per culpa de la covid van tendir a disminuir la inversió, també ho és que la factura de neteja viària es va contraure abans que el virus irrompés. El dispendi el 2018 i el 2019 va resultar ser més baix que el 2015, el primer any de l’era Colau, en què es van sufragar 179,9 milions. El 2019 també es va pagar menys que el 2016, quan es van costejar 177 milions. L’ajuntament atribueix la retallada en l’últim bienni a la caiguda del turisme i del comerç durant la pandèmia. «Va tenir molta afectació en els serveis de neteja i, especialment, en la recollida de residus, que s’abona en funció de les quantitats recollides», precisa. Remarca que la despesa el 2021 es va moderar encara més que el 2020 perquè la tarifa de les inspeccions de control de qualitat es va carregar a una altra partida pressupostària i no es va fer efectiu el contracte de desinfecció de contenidors durant l’estat d’alarma. A més, les queixes pel model del porta a porta a Sant Andreu van portar a frenar l’extensió del sistema de recollida, programat en els comptes municipals.

A diferència de la baixada en els costos per al correcte condicionament dels carrers, la dotació per buidar els dipòsits d’escombraries va anar a més cada any a Barcelona fins a arribar als 93,1 milions d’euros el 2019. La tendència es va truncar amb la pandèmia i el preu abonat va recular als 76,7 milions el 2021. Al marge, el consistori al·ludeix a la variació de l’IPC. Assegura que va causar «un decreixement excepcional» del pagament del contracte de neteja l’any passat i va poder haver alterat «les quantitats gastades any a any sense que necessàriament variessin els serveis».