La UB obre al públic la Torre del Rellotge després de la seva restauració

L’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona compleix 150 anys i la institució educativa ha decidit celebrar l’efemèride posant en valor el seu patrimoni, tan important com en part desconegut. Durant tot el curs que comença hi haurà un munt d’activitats per a tothom –exposicions, concerts, conferències...–, però el primer dels esdeveniments ja està en marxa. Allà hi ha la Torre del Rellotge, projectada per Elies Rogent el 1877, i des d’aquest setembre tan restaurada com oberta al públic en visites guiades prèvia reserva.

Campanar de 35 metres

Es tracta d’un campanar de 35 metres d’altura amb estructura de ferro rematada amb una cúpula oberta d’estil renaixentista que marcava des de 1881 a cop de campana la precisió horària pròpia d’un centre acadèmic. Tot i que no només assenyalava el pas del temps per als estudiants, ho feia també per a la ciutat sencera, ja que el seu so se sentia en bona part de la Barcelona de 1881. «El rellotge de la torre de la Universitat ja toca. Les dues campanes per als quarts i les hores són de repetició, tenen bon timbre i se senten des de molta distància», recollia el ‘Diari Català’ el primer dia del seu funcionament. 

Gran talaia

Notícies relacionades

El tresor que va fer esclatar l’egiptologia

Socialistes i vips assalten el tennis

El pas del temps va deixar de sonar fa dècades, quan el mecanisme va passar a millor vida. I en silenci va estar fins aquest estiu, moment en què va finalitzar la restauració posada en marxa el 2019. Se n’ha reforçat l’estructura, s’ha reconstruït la coberta i s’ha impermeabilitzat, se n’ha millorat l’accés per permetre les visites i, sobretot, s’ha tornat a posar en marxa l’engranatge que permet el moviment de les campanes i el seu so, tot i que s’ha substituït el mecanisme antic per un d’automàtic. 

Pujar al sostre de l’Edifici Històric de la UB val la pena. No només per poder veure des de les altures l’estructura del que va ser la primera construcció pública aixecada a l’Eixample, el 1863, sinó perquè és una gran talaia sobre Barcelona amb unes espectaculars vistes del centre de la ciutat.