els imperdibles de la festa major

Els imperdibles de la Mercè, si la pluja ho permet

Una selecció del què, qui, quan, on i per què del programa de la Mercè Arts de Carrer, amb la vista posada al cel

A1-156601691.jpg / MANU MITRU (EPC)

Hi haurà un domador de bicicletes, que falta li fa (diu, és clar, el RACC) a aquesta ciutat. Es fa anomenar Yldor Llach i a fe que ho aconsegueix. Tampoc faltaran putxinel·lis, que tot nen hauria de veure almenys un parell de vegades en la seva infància, perquè així arribin menys passerells, ja d’adults, per exemple al ring de Twitter. Aquesta lliçó anirà a càrrec d’uns mestres del gènere, romans, la companyia del Teatro San Carlino. De parodiar el turisme, si és que la ficció pot encara superar la realitat, s’encarregarà una companyia basca, Trapu Zaharra. Doncs això. Torna la Mercè o, més ben dit, en plural, les ‘Mercès’, perquè hi ha la musical, la de les tradicions i, en tercer lloc, la que en aquesta crònica a tall de menú s’intentarà ressenyar, una cosa gens fàcil perquè el MAC, o sigui, la Mercè Arts de Carrer, arriba aquest 2022 amb un centenar de companyies en escena.

En el periodisme d’abans es recomanava als aprenents de l’ofici que mai s’oblidessin de respondre a les cinc W, primera lletra en anglès del què, qui, quan, on i per què, però un més difícil encara mereix la pena afegir una W més, la de ‘weather’, el temps meteorològic, perquè un any més sembla que les dues patrones destronades per la Mercè, santa Eulàlia i la santa Madrona, uniran les seves forces en cruel venjança. A la santa Madrona, que també va ser patrona, s’acudia, recordi’s, quan hi havia sequera, o sigui, que té experiència a concitar cumulonimbes. Per si serveix per a alguna cosa, cada matí de la festa major es ballaran a les portes d’accés al castell de Montjuïc danses de la no-pluja. Ja ho veurem. Però per si és possible, vet aquí alguns imperdibles del programa.

PARC DE LA CIUTADELLA

Aquí va néixer el MAC fa 15 i aquí s’han gaudit des d’aleshores espectacles inoblidables. La companyia ‘Puppets with guts’, fidel a aquesta tradició de sorprendre i enamorar, traurà a les 10 de la nit de divendres, dissabte i diumenge els seus llavis gegants a cantar i, amb això, a incitar al ball el públic. Fins i tot podria dir-se que són el millor homenatge que aquest any, 60 aniversari de la seva mort, es farà a Marilyn Monroe.

Segona recomanació ‘ciutadelliana’, ‘Future Cargo’, al contrari de la senzillesa de mitjans dels llavis cantants. La companyia anglesa Requardt and Rosenberg fa ús d’un camió amb tràiler que sembla vingut del futur. Dansa i ciència-ficció en perfecte equilibri. Són tan un plat fort de la festa que actuaran dues vegades cada nit de divendres a diumenge.

CASTELL DE MONTJUÏC

De nou estarà dedicat als espectacles circenses, una fórmula, vistes les edicions anteriors, amb un públic fidel, però el plus aquest 2022 és que segons l’organització seran presents pràcticament totes les disciplines possibles que caben sota la carpa d’un circ (animals no, per descomptat), però a l’aire lliure. Serà al castell on actuarà el domador de bicicletes, Yldor Llach, amb aquest número que ha batejat com ‘L’ànsia de volar’. Al seu número se’l defineix com un còctel de Brossa i Duchamp, que no és poc, però vist un aperitiu del que fa, el menys que es pot dir és que fa amb una bicicleta coses que no es veuen ni als carrers de Barcelona, que ja és difícil.

A la Mercè circense de Montjuïc han sigut convidats també diversos artistes ucraïnesos que participaran dins d’un espectacle coral que ha sigut batejat com a ‘Cabaret de Circ’. D’ells diu Marta Almirall, màxima responsable del MAC, que no seran allà per ucraïnès, sinó per la seva exquisida tècnica d’execució.

PARC DE JOAN MIRÓ

El que fa anys va ser el gran solar de l’escorxador municipal de Barcelona va entrar a formar part dels grans escenaris de la Mercè el 2020, o sigui, en el pitjor moment. Es pretenia que fos un imant de públic com la Ciutadella, per allò d’esponjar, però la pandèmia ho va impedir. Si la pluja no ho impedeix, la Mercè 2022 és el seu examen de selectivitat per comprovar si entra o no a formar part de la universitat de la festa major.

La programació del parc de Joan Miró està concebuda per a les famílies amb ‘petits’, important etapa de la vida per iniciar-se en el gust per les arts escèniques. De Roma, ciutat convidada aquest any, arriba aquest any el Teatro San Carlino, dissabte, diumenge i dilluns, ni més ni menys que amb tres funcions, 12.45, 14 i 16.30 hores. La seva especialitat són les putxinel·lis i, dins d’aquest gènere, els de porra, perfectes perquè obren la màgia de la implicació del públic.

PALAUET ALBÈNIZ

Aquest no és una espai accessible quotidianament, i això ja és un al·licient per anar-hi. S’hi han programat espectacles de carrer que no necessiten grans escenaris ni instal·lacions i que, malgrat això, prometen no decebre. Igual que en la resta d’espais, el millor és submergir-se en el programa (l’‘app’ de la Mercè és una excel·lent brúixola per a això), però posats a destacar un espectacle, i sense voler així desdenyar la resta, els organitzadors recomanen ‘Faune’, una aventura de realitat augmentada pels boscos del palauet que ha sigut creat per la companyia Adrien M & Claire B i Brest Brest Brest.

PARC DE LA TRINITAT

Marta Almirall assegura que el mínim denominador comú de tots els espais de la Mercè és que no falti mai l’humor, que falta fa a aquesta ciutat i la resta del món si es fa la vista enrere. En aquest insòlit lloc que és el parc de la Trinitat (un oasi envoltat per un desert d’asfalt) actuaran dissabte i diumenge, a les 12.15 i a les 17 hores, la sembla que molt boja companyia basca Trapu Zaharra, amb un títol que ni pintat per a aquesta ciutat, ‘Turisteando’.

La protagonista, sense que aquí es reveli gens inoportú, és l’afortunada guanyadora d’unes vacances a bord d’un creuer, tot i que, això sí, virtual. No està de més anotar aquesta idea.

PARC DE L’AQÜEDUCTE

Notícies relacionades

Barcelona són tot just 99 quilòmetres quadrats, una xifra que no impressiona, vaja, molt menys que Terol (440), que se suposa que ni tan sols existeix. L’estrany és que poc coneixen molts barcelonins alguns barris de la seva pròpia ciutat i això ha aconseguit la Mercè en edicions anteriors reparar-ho ni que sigui parcialment. A aquesta política d’esmenes s’afegeix aquest any el Parc de l’Aqüeducte, a Ciutat Meridiana, on l’Institut de Cultura de Barcelona ha decidit traslladar aquest any la programació, que apadrina Pallassos sense Fronteres. Serà només diumenge, una llàstima, perquè entre les companyies participants hi ha un referent local, com el Circ Cric, riure garantit.

També serà el Parc de l’Aqüeducte el lloc en el qual audicionar un himne ben inusual, la cançó que han compost els membres dels Xiula amb nens de sis escoles dels barris amb més desnonaments de Barcelona. ‘Stop desnonaments’. Aquest és el títol del tema. La Mercè mai és neutra.