¡Com ha canviat la Mercè!

La festa major de Barcelona, la Mercè, ha evolucionat amb el pas dels anys en paral·lel als canvis en la societat i en les institucions. Avui els grans concerts i les arts de carrer són el plat fort de la celebració, però dècades abans tenien més protagonisme altres tradicions, com la cavalcada «mediterrània», el festival de pallassos al Moll de la Fusta i l’exhibició de cometes i avions al litoral.

Les imatges de la festa fa 10, 20 o 30 anys que generen una barreja de nostàlgia i sorpresa. I és que cada generació crea el seu propi imaginari sobre la Mercè, sobre què és i què hauria de ser. I, alhora, una mateixa Mercè la viuen de forma totalment diferent les famílies amb nens, els grups de joves o els veïns de més edat. «¡Com ha canviat la Mercè!», es pot sentir cada any als carrers, en boca dels assistents més variats.

EL PERIÓDICO ha retratat la Mercè edició després d’edició, a peu de carrer, en balcons, a la platja i sobre els escenaris. L’àlbum resultant és un viatge en el temps pels records de milers de lectors i lectores que han viscut amb intensitat el «festival de festivals» de Barcelona.

Futbolins, estrelles i polèmiques

Futbolins, estrelles i polèmiquesAixí, algunes persones de 50 anys recordaran que de joves van participar en campionats de futbolí junt a l’hivernacle de la Ciutadella, o que van córrer una Cursa de la Mercè diminuta en comparació amb les multitudinàries actuals. Els aficionats a seguir el pregó (un invent del primer ajuntament democràtic) poden comparar oratòries i polèmiques, com la de 1997, quan va inaugurar la celebració el director d’orquestra jueu Yehudi Menuhin i alguns manifestants a la plaça Sant Jaume van protestar ensenyant-li el cul. A les controvèrsies polítiques dels 90 tampoc faltaven mai l’alcalde Pascual Maragall i el president Jordi Pujol, amb els seus respectius detractors i defensors.

Els grans noms han sigut norma en els concerts de la Mercè. Sobre els escenaris han brillat estrelles internacionals com Lou Reed en l’edició de 1998, que va congregar una massa de fans entregada que es va abalançar sobre la poca gent que havia pogut asseure’s en cadires. La dificultat de gestionar multituds i el caixet dels ídols globals ha fet que els últims anys s’hagi programat més artistes de proximitat i alternatius. No ha comportat, però, haver de sacrificar la presència de cares molt conegudes, així que han desfilat sota els focus algunes personalitats com Joan Manuel Serrat (1999), Peret (2000), l’Orquestra Mondragón de Javier Gurruchaga (2000) o Miguel Ríos, Macaco i Mala Rodríguez (2004).

Altres il·lustres de la Mercè, fora de l’àmbit musical, són el nedador David Meca (que va guanyar la tradicional travessia nedant del port barceloní el 1997), l’artista ‘underground’ Nazario (que va dibuixar el cartell de les festes a l’estil mossàrab el 1999) o l’escriptor d’èxit mundial Carlos Ruiz Zafón (que va fer el pregó del 2004).

La cultura popular també ha viscut canvis importants. Durant molts anys es va celebrar una cavalcada mediterrània en la qual participaven com a gegants grups de cultura popular convidats. Se celebrava el cap de setmana perquè, si el dia de la Mercè queia entre setmana, difícilment s’animaven a venir perquè no era festa al seu municipi. El Moll de la Fusta, que fa anys que està a l’espera d’una reforma que la faci lluir, va tenir els seus anys d’èxit com a escenari del festival de pallassos ‘Un moll de nassos».’

En els primers anys del segle XXI, la Mercè estava encara molt centralitzada a Ciutat Vella i l’Eixample, però deixava estampes avui desaparegudes com puntaires a la Rambla o un sopar de gala a la calçada del passeig de Gràcia. El correfoc convertia l’entrada de la seu municipal de plaça Sant Jaume en una «porta infernal» i la Festa del Cel atreia milers de persones a la sorra per veure acolorides cometes, criticats avions mil·liars i fins i tot un ultralleuger guiant una banda d’oques salvatges.

La Mercè dels lectors

La Mercè dels lectorsLes cartes dels lectors d’EL PERIÓDICO també formen un mosaic de memòries i aventures vinculades a la Mercè. Per exemple, Francisco José Cruz (Barcelona) explica en una missiva a aquest diari que el seu millor record és «sens dubte» el concert que els Ramones i Mike Oldfield van oferir el 1980. «Memorable i imbatible. ¡Quina nit, Déu meu!», diu. Ramón García (Barcelona) recorda «especialment la Mercè de Lou Reed» i com presumia de la programació: «Unes amigues de Saragossa venien cada any a les Festes de la Mercè, meravellades pel BAM». La irrupció de la rumba, en canvi, no li ha agradat.

El lector badaloní Toni Esteban es queda amb un altre estil musical, més combatiu. Recorda que el 1995 va anar al Poble Espanyol a veure «Negu Gorriak, Todos Tus Muertos i els herois locals de Badalona Afraid To Speak In Public», però «una forta tempesta va obligar a cancel·lar el concert». Tot i que «una minoria de fanàtics» es va quedar allà i va rebre com a premi la visita de Fermín Muguruza, que es va oferir a actuar l’endemà de manera gratuïta al Palau dels Esports.

Des de l’Hospitalet de Llobregat, un altre lector, Christian Escofet, aplaudeix els concerts gratuïts en la recta de l’estadi a Montjuïc als anys 80. «El millor va ser veure Chuck Berry», assenyala. «Amb Maragall com a alcalde, allò sí que eren festes de la Mercè», considera. Semblant és el record de Federico Gómez (Rellinars del Vallès) sobre els «concerts memorables de Rebeldes, Gatos Locos, Stray Cats al Sot de Migdia a finals dels 80 i principis dels 90»: «Van ser nits màgiques».

Notícies relacionades

¿Com serà i on es podrà veure el piromusical de la Mercè 2022 a Barcelona?

¿Quin temps farà a Barcelona durant les Festes de La Mercè 2022?

No només la música ha quedat gravada. El millor record de Jesús E. Salazar (Barcelona), explicava en una altra carta, són «les fotos i la gimcana fotogràfica de la Mercè que organitzava Nikon», tot i que mai va aconseguir cap premi. En canvi, Yolanda Bertran (Barcelona) es remunta als anys 60 i 70 per evocar uns temps en què l’activitat reina de la festa era la desfilada de carrosses: «Segurament avui ens semblarien simples, però llavors, amb els mitjans amb què es comptava, eren veritables meravelles». «Potser els meus ulls infantils les veien millor del que eren, però eren allò més», comparteix.

En definitiva, per a cada barceloní hi ha una Mercè ideal i una nostàlgia feta a mida. Aquest 2022 han tornat els concerts massius, ha tornat la pluja, ha tornat la cultura popular... i s’han tornat a fabricar centenars de milers de records nous. La memòria col·lectiva de la festa continua creixent.