El dia de la marmota dels sinistres de trànsit a Barcelona

En els últims 25 anys, més de 300.000 persones han sigut ateses a les urgències hospitalàries de Barcelona després de ser víctimes d’un sinistre de trànsit. Més enllà de la multimilionària despesa sanitària i laboral (per les baixes generades), el que sobretot persisteix és el drama humà i familiar, que va des d’una mala estona o una seqüela que queda per a tota la vida fins a, el cas més extrem i lamentable, la pèrdua d’un ésser estimat. Des de l’Administració s’insisteix a comunicar que l’objectiu pel que fa a seguretat viària és arribar a la xifra de zero morts i zero ferits greus, i tot i que els números segueixen molt lluny d’aquesta meta, les coses han millorat substancialment, ja que l’estadística global de cures s’ha reduït a la meitat en aquest últim quart de segle. Però sembla que no aprenem, perquè en el 95% d’aquestes tragèdies hi ha una decisió o una conducta erràtica.

En una ciutat tan densa com Barcelona, amb sis milions de desplaçaments diaris, inclosos els que venen de fora del municipi, la seguretat viària és molt dura de pelar. Des de sempre. Ho sap bé Manuel Haro, la persona que va crear a principis de segle la unitat d’investigació i prevenció de l’accidentalitat de la Guàrdia Urbana, jubilat des de fa un parell d’anys. «La conducció no és aliena a la manera de viure», afirma. La seva experiència li diu que això de la sinistralitat no es resoldrà si abans «no ens adonem que hi ha molts factors humans, moltes circumstàncies que desconeixem darrere de cada accident». Ho deien els Mossos recentment amb la fi de les restriccions de la pandèmia: la gent està conduint pitjor que abans, amb més agressivitat. Passa una mica el mateix, segurament, amb els enrenous de la Mercè, disparats (i amplificats, segons es miri) a l’era postcovid i protagonitzats per uns xavals que han sortit de les coves com si no hi hagués un demà. «Els companys m’expliquen que es nota un cert descontrol, i que en les alcoholèmies s’ha disparat la taxa de positius».

Elements externs

La irrupció del telèfon mòbil, per exemple, o el carnet B+3 (conduir moto de fins a 125cc amb tres anys de carnet de cotxe) són altres elements que han influït en la sinistralitat. En negatiu, per descomptat. El primer, perquè s’ha convertit en la principal causa de pèrdua d’atenció. «Però la badada l’hem tingut tota la vida, no cal res més que veure les campanyes de la DGT de fa 50 anys: els mateixos missatges que ara». Pel que fa al B+3, el fet de donar-li una escúter a algú sense formació prèvia és una temeritat, segons l’opinió d’aquest agent ja retirat. Més encara en una ciutat com Barcelona, en la qual diàriament es registren de 20 a 25 sinistres amb ferits.

Aquest permís de conduir, a més, per allò de seguir amb el fil conductor que conduïm en funció de les nostres circumstàncies, es va aprovar en un moment en què Barcelona, a principis de segle, començava a desplegar les zones blava i verda d’aparcament. És a dir, que es va acabar allò d’estacionar gratis en superfície. «Molta gent es va passar a la moto aprofitant el B+3, però canviant, d’un dia per a l’altre, el cotxe per la moto, sense adonar-se que cadascun té les seves peculiaritats i, sobretot, les seves vulnerabilitats».

¿Però són suficients els canvis en la morfologia de la ciutat per mirar de reduir la sinistralitat? En el cas de Barcelona, per exemple, i entre altres coses, es va apostar per les zones avançades per a motos, es van segregar els carrils bici, s’han instal·lat 21 radars, s’ha apostat per la ciutat 30, es va allargar el vermell total semafòric en els encreuaments amb més accidents, es pacifiquen carrers, es van col·locar càmeres per caçar els que passin en vermell i es va jugar de manera decidida pels controls d’alcoholèmia. Haro, tanmateix, reclama anar més enllà. I, sobretot, no desviar l’atenció fent referència, per exemple, a la sinistralitat dels patinets. «Centrar-se en això només serveix per tapar dades que són cada any molt dolentes», observa. No ho diu com llançant les culpes d’alguna cosa a algú, sinó amb voluntat d’iniciar altres camins que permetin abordar les causes reals dels sinistres.

Més enllà del resultat

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Haro recepta deixar de «mirar només el resultat final», amb referència a la roda de premsa anual en la qual el consistori dona compte dels sinistres de l’any anterior. «Si realment vols abordar les causes, el treball ha de ser més transparent i els resultats de les mesures aplicades s’han de compartir perquè la gent sigui conscient que hi ha coses que funcionen». Després hi ha la possibilitat, assenyala, d’abordar més la gent al carrer. En el bon sentit. «Hem de treballar pels vius, pels que no s’han matat, amb total respecte cap a les víctimes. S’ha de parlar més amb la ciutadania, fer una pedagogia més directa perquè els conductors no associïn la Guàrdia Urbana amb les multes». «I si això –prossegueix– passa per condonar part o tota la sanció a canvi de participar en algun estudi o enquesta, crec que hauria de fer-se». És a dir, analitzar per què aquesta persona ha passat en vermell. Però anant més enllà del fet que fos al telèfon.

Malgrat que cada any la carretera sega la vida de centenars de persones, Haro lamenta que hi hagi «tant desinterès» pel tema. «En les conferències i en els actes sobre sinistralitat ja fa molts anys que sempre veig les mateixes cares». «Si hi ha carteristes al metro, es crea un gran enrenou i l’ajuntament envia patrulles immediatament, però una persona es mata en un accident i es fa un simple comunicat. I si hi ha algun tipus de seguiment no se n’informa ni es comparteix amb la ciutadania. Allò dels accidents és com el dia de la marmota, potser es millora una mica, però no s’arriba al fons de la qüestió». El problema, prossegueix, «és que les administracions tenen por d’equivocar-se i per això no donen ni generen informació que podria servir perquè els experts realitzin tota mena d’estudis que ajudin a prevenir». «Si conduïm d’una determinada manera, deu ser per alguna raó. I si ho sabem anteriorment, potser podem prendre millors decisions». És a dir, posar la informació en una base de dades, detectar comportaments que es repeteixen i actuar en conseqüència. Una espècie de ‘Minority report’ per salvar-nos de nosaltres mateixos.