Comencen les obres del primer tram de la Rambla: 10 milions de pressupost i 18 mesos de calendari

Al tram baix de la Rambla, a l’altura de l’estàtua de Pitarra, passegen els turistes mentre els cambrers esperen caçar-los amb el menú a les mans. A aquesta hora, les deu del matí, els ofereixen esmorzar, copiosament d’acord amb les fotos d’ous ferrats amb patates. Uns 300 metres més a baix, els responsables del consistori anuncien l’inici de la reforma de la Rambla al tram de Colom a Santa Madrona, el primer dels cinc en els quals es dividirà una reforma que en el seu plantejament global es prolongarà fins al 2030.

Escurçar terminis

Segons la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, i el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, el consistori intentarà escurçar aquest calendari per la via d’ajuntar algunes de les quatre fases restants. La tinenta d’alcalde d’Urbanisme remarca que la remodelació persegueix que «els barcelonins tornin a ramblejar».

La fase que comença ara té un pressupost de 10 milions d’euros (la reforma total costarà 44,5 milions) i un final previst en 18 mesos a partir d’ara. S’actuarà sobre un espai de 23.000 metres quadrats i es modificarà el traçat de l’avinguda de les Drassanes per allargar la Rambla amb un nou espai que la tanca al mar. L’encreuament entre la Rambla, Colom i Drassanes es convertirà en una nova plaça i, en paraules de Sanz, deixarà de ser «una rotonda». També ha parlat d’aconseguir que el port «deixi de ser una barrera». Un altre element central, que el temps dirà si s’aconsegueix, és, remarca la tinenta d’alcalde, que la cultura marqui el futur de la Rambla. A tot això, l’avinguda no només ha enyorat una remodelació. Ve de viure un període econòmic de sotsobre, perquè, discursos a part, ningú no ha pogut evitar que la dependència del turisme sigui molt elevada a la zona. I amb la covid es va notar.

Adeu a l’asfalt

El nou paviment elimina l’asfalt i serà de pedra natural de formats diferents, granit i pòrfir. A la zona hi haurà un centenar d’arbres, 21 dels quals seran nous, i s’hi instal·larà un centenar de bancs. A petició de la Junta de Seguretat, hi haurà pilones.

Quant a la circulació, hi haurà un sol carril a cada costat de la Rambla vetat al vehicle privat. Per allà hi podran passar bicicletes, autobusos i vehicles que reparteixin mercaderies, de servei i que vagin als aparcaments.

Veïns i creueristes

No està clar a hores d’ara qui disfrutarà més la nova Rambla, si els veïns d’Horta o els creueristes, però el que sí que se sap és que el picot ha començat a actuar aquest dilluns i que és molta la gent que no veia l’hora que s’iniciecin les obres de l’avinguda. No hi ha hagut més remei que fer-les per fases, per una qüestió de pressupost, remarca Jordi Rabassa, regidor de Ciutat Vella, que conversa, entre rialles i retrets, amb el president d’Amics de la Rambla, Fermín Villar.

Per a Villar, les obres comencen amb un retard de més de sis anys; en concret, 2.321 dies segons el comptador que l’entitat va col·locar a sobre del Cafè de l’Òpera per pressionar el consistori. La data té com a punt de partida l’aprovació del pla especial d’ordenació de l’espai en un ple municipal.

Escurçar terminis

Però Rabassa discrepa d’aquest plantejament: afirma que els treballs s’inicien un any després que veiés la llum verda el projecte executiu. Que diu que és el normal. En tot cas, la via necessitava una reforma; en això coincideixen totes les parts. Un dia va ser per la falta de pressupost; l’altre, per la covid, i un tercer, perquè acabava un mandat o començava el següent.

El regidor creu que és possible avançar la data final prevista, el citat 2030. Seria innovador. L’habitual és que l’obra acabi més tard del previst. Rabassa ha recalcat que els ocellaires deixaran la via, entre altres canvis visibles.

No són les úniques divergències sobre la Rambla, que ben aviat veurà com el quiosc més pròxim a Colom és traslladat carrer amunt temporalment mentre el picot compleix la seva comesa. Villar diu que Amics de la Rambla consta d’un miler de veïns, mentre que el consistori, mitjançant un estudi del gener del 2020, va situar la xifra en 673 residents a 265 vivendes, d’aquests, 569 d’estables i 104 de temporals.

Repensar la Rambla

L’exregidora Itziar González, cap visible de la UTE Km-Zero, un equip interdisciplinari que s’ha encarregat de repensar la Rambla, amb la veu del veïnat incorporada, es va posar a comptar veïns porta a porta i afirma que ronden el centenar a tot estirar.

González també formava part aquest dilluns de l’equip que feia declaracions a l’iniciar-se les obres. L’arquitecta vetllarà perquè la reforma que el seu equip ha dissenyat, i que tutelaran algunes de les integrants del seu equip, mantingui el rumb previst. Pocs dies després d’haver rebut el reconeixement del ple pel seu paper de denúncia del cas de corrupció a Ciutat Vella, l’arquitecta ha rebut, juntament amb el seu equip, l’agraïment de Sanz i Rabassa.

González ha parlat de les 500 persones que formen la Comunitat Rambla i que han acompanyat el procés de plantejament de la reforma. «La Rambla té remei», ha proclamat contra el rum-rum habitual de molta gent que creu que la turistificació de l’avinguda no té marxa enrere.

Notícies relacionades

La Rambla: una reforma per tancar la gran cicatriu de Barcelona

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

«Soc veïna de la Rambla des del 2000, i és un dia per estar contents», ha explicat. «És una gran notícia», ha dit Carme Casal, que resideix davant el Palau de la Virreina.

Les obres, per parts

Els treballs es faran per parts per no ocupar els dos costats de la Rambla. La desena d’estàtues humanes que actuen en aquesta zona se n’aniran a exercir la seva tasca a una part més alta. Els quatre trams següents, després del Colom – Santa Madrona, seran: Santa Madrona – Arc del Teatre; Arc del Teatre – Liceu; Liceu–Portaferrissa, i Portaferrisa–Canaletes.