Les obres de la Rambla destaparan la «cua» de la muralla medieval de Barcelona

En les intervencions arqueològiques sempre regna el factor sorpresa: els plans preveuen vestigis potencials, però no es pot donar res per cert fins que s’excava la zona. Ara bé, en el tram de la Rambla ara en obres hi ha bones perspectives, ja que s’ha pogut documentar la pervivència de trams de la mateixa muralla als voltants.

L’element conegut més concret és la Torre de les Puces, una estructura poligonal per vigilar el port i que rematava l’extrem mar de la muralla de la Rambla. Va aflorar el 1999 als peus de l’estàtua de Colom, al construir-se una estació elèctrica subterrània. Es va documentar a fons i es va tornar a cobrir de terra. Una mica més amunt, a la plaça del Teatre, va aparèixer el 1997 un altre tram de muralla al construir-hi un aparcament i el vestigi va quedar integrat –amb una estètica discutible– en una rampa d’accés. Davant d’aquesta situació, és d’esperar que entre un punt i l’altre hi hagi també muralla per destapar.

Enderrocades arran de terra

«Les muralles s’enderrocaven a mà, amb un pic i pedra a pedra, per la qual cosa només se n’eliminava l’altura imprescindible: paraven a l’arribar al nivell del terra, que era una mica més a baix que l’actual», exposa Josep Pujades, cap del Servei d’Arqueologia municipal, en conversa amb EL PERIÓDICO. Per això, hi ha esperances de trobar la base de la muralla que va quedar sense desmantellar en el segle XVIII, així com algun contrafort afegit per reforçar murs, com es va trobar a la Torre de les Puces.

La muralla de la Rambla, també coneguda com a muralla de Jaume I, es va començar a construir al segle XIII per protegir la població que residia al voltant de la petita Barcino romana emmurallada. La datació d’aquesta ampliació, però, és incerta. Primer es van alçar cinc portals en diferents punts de la Rambla, per controlar-ne els accessos i cobrar impostos. I després, a poc a poc, es van construir trams de paret de portal a portal.

La «cua» de la muralla

A diferència de trams superiors de la Rambla, on la muralla estava enganxada a l’actual línia de façanes, la part baixa dibuixa una corba i creua la calçada del passeig de dreta a esquerra, així que es troba plenament dins de l’àrea en obres. La línia defensiva comptava amb torres semicirculars adossades a les teles de mur i arribava fins al mar, però no connectava originàriament amb la muralla de mar. Sense cordar i corbada, la part final de la muralla dibuixava una espècie de «cua» on avui hi ha Colom.

Aquesta «cua» quedava reblada simplement per la Torre de les Puces. La següent muralla de la ciutat medieval va ser la de llevant, al barri de la Ribera. I molt més tard va arribar la marítima, que tampoc té una data uniforme perquè els temporals obligaven a refer-la de tant en tant. A partir dels segles XVI i XVII les muralles obren pas als baluards, una arquitectura més efectiva contra canons i la tecnologia militar de l’Edat Moderna.

L’arqueologia també és obra

La reforma de la Rambla ja té en compte, en el projecte i el calendari d’obres, tot aquest potencial arqueològic. Ha rebut el vistiplau previ de la comissió territorial de patrimoni de la Generalitat i si hi apareixen vestigis valuosos s’hauran de tornar a sotmetre al dictamen d’aquest òrgan. El pressupost de l’obra inclou la contractació d’una empresa especialitzada que vigili cada rasa oberta per vetllar per la integritat de les restes. Des d’aquest mateix dilluns, primer dia d’obres. En funció de la rellevància de cada troballa, el Servei d’Arqueologia de Barcelona donarà instruccions.

L’arqueòleg en cap del consistori reivindica que les intervencions arqueològiques «formen part de l’obra». És una vella reivindicació d’aquests especialistes, que batallen perquè l’arqueologia deixi de ser vista com un contratemps o una incomoditat. «Mentre hi ha un arqueòleg treballant-hi, l’obra no ha parat i a més els operaris poden continuar treballant en una altra parcel·la», insisteix.

Poca profunditat d’excavació

Pujades veu «improbable» que els arqueòlegs arribin a excavar profund. Les obres de la Rambla se centren a la superfície, no al subsol com passa amb túnels o grans infraestructures. «Les rases que baixaran més són les de serveis [canonades, cablatge...], però en les àrees on només cal canviar el paviment no fa falta baixar gaire». També adverteix que «la calçada central i la part superficial s’han remogut molt» al llarg dels segles, perquè la Rambla exerceix de passeig ciutadà des del segle XIX.

Altres vestigis

La muralla no és l’únic vestigi que pot sortir a la llum durant les obres. «Pot sortir alguna cosa de la Caserna d’Artilleria de Drassanes, un edifici militar de l’Edat Moderna», indica Pujades. Era al solar que avui ocupa la Comandància Naval de l’Exèrcit. Els arqueòlegs coneixen la silueta i distribució interior de l’edifici gràcies als detallats plans de la zona que va deixar dibuixats Miquel Garriga i Roca (1804–1888).

En aquest mateix document consta, al costat de la Torre de les Puces, un edifici auxiliar de Drassanes del qual també podrien aparèixer restes. I, per extensió, altres instal·lacions de les drassanes reals. Potser també dels baluards hereus de la muralla de mar i la de ponent, tot i que a la perifèria de l’àrea en obres.

Disseny conseqüent

Les restes arqueològiques que poguessin aparèixer no s’exhibiran a la superfície de la futura Rambla. Es documentarà cada pedra i els estrats en què ha aparegut, per després tornar a cobrir de terra, extreure i destruir o bé conservar als magatzems municipals quan es tracti d’un exemplar de més interès.

No obstant, el disseny de la Rambla va tenir en compte la història del lloc i preveu un tractament diferenciat per a les antigues portes de muralla, que tindran un aspecte més semblant a una plaça. El paviment d’aquestes zones incorpora un segon color i s’aclareix i s’anivella amb plataforma única. El projecte de reforma denomina «espais majors» els cinc punts de la Rambla on hi va haver els portals d’accés a la ciutat medieval, indica l’arquitecta Olga Tarrassó. Darrere del projecte i la direcció de les obres hi ha l’UTE Km_0, formada per Lola Domènech, Espinàs i Tarrasó i Ayesa, també integrants de l’equip liderat per Itziar González que va guanyar el concurs municipal per repensar el passeig.

Notícies relacionades

Multimèdia | La Rambla de Barcelona, bloc a bloc, abans de la seva reforma

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

Les cinc antigues portes eren a la confluència de Santa Anna i Tallers (Portal de Santa Anna o dels Bergants) on encara s’aprecien façanes més retirades de la calçada; a l’altura de Portaferrissa i Carme on hi ha l’església homònima i el Palau Moja (Portaferrissa); en el pla de l’Ós davant el Liceu i amb la seva pròpia font (portal de la Boqueria); en el pla del Teatre avui molt carregat visualment per un pàrquing i una estàtua (portal de Trenta Claus o dels Ollers) i finalment el portal de la Pau. Aquest últim donava accés al carrer Ample i és l’únic que queda dins de l’àmbit d’aquesta primera fase obres.

«Remarcar aquests punts històrics és un valor afegit del disseny de la nova Rambla», defensa el regidor de Ciutat Vella i de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa (BComú). En aquest sentit, agraeix a l’equip de Km_Zero que hagi tingut en compte aquest paisatge subjacent i confia que quedarà integrat en el resultat final.