¿Què canviarà en la zona de baixes emissions a partir del gener del 2023?

No. Més aviat al contrari. Es manté l’horari (de dilluns a divendres, dies feiners, de 17 a 20 hores), el tipus de cotxes que es queden fora (els que no tenen etiqueta ambiental) i l’àmbit geogràfic (l’interior de les rondes que envolten Barcelona, de manera que s’hi inclou la capital catalana, a excepció de la Zona Franca i el barri de Vallvidrera-Tibidabo-les Planes; l’Hospitalet de Llobregat; Sant Adrià de Besòs, i un tros d’Esplugues i de Cornellà). Però s’hi afegeixen exempcions i més permisos.

Passen de 10 a 24 les autoritzacions anuals per entrar en la ZBE amb un automòbil sense etiqueta (amb reserva prèvia en el web de l’Àrea Metropolitana de Barcelona), els professionals que utilitzen furgoneta i que estiguin a cinc anys de la jubilació podran evitar la compra d’un vehicle nou que no aconseguiran amortitzar i les famílies amb rendes baixes quedaran exemptes de les restriccions (mesura que ja s’aplicava a treballadors autònoms).

Hi ha també noves exempcions en casos més concrets. Els vehicles de persones amb tractaments mèdics periòdics, per exemple, hi podran entrar mentre durin aquestes cures. També els que portin a terme tasques de manteniment en tallers (i mentre duri la reparació) o els cotxes que estiguin en trànsit cap a la reposició però el nou vehicle encara no hagi arribat. Finalment, també es podran saltar les restriccions els camions cisterna, els blindats o els cotxes d’autoescola.

El sostre econòmic sota el qual una família amb un vehicle sense etiqueta queda exempta de les restriccions de la ZBE el marca l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM). El càlcul exigeix recórrer a la calculadora. Una persona sola ha de multiplicar l’indicador (579,02 euros al mes, 6.948,24 euros en 12 pagues o 8.106,28 euros en 14 abonaments) per dos. Si són dues persones, es multiplica per 2,5; si a casa són tres persones, per 2,9, i si són quatre o més membres, per 3,3. Tota xifra de renda familiar que quedi per sota del resultant es pot considerar excusada de la zona de baixes emissions, es tingui el vehicle que es tingui.

Dels 50.000 cotxes que s’han registrat per accedir-hi en dies solts en el web de l’AMB, el consistori calcula que uns 20.000 entrarien en aquesta paleta de rendes baixes. Aquest mecanisme, tanmateix, pot obrir una porta a certa picaresca, ja que n’hi haurà prou de trobar un familiar en aquesta situació per posar el cotxe al seu nom i poder entrar en la ZBE amb el vehicle contaminant. Una cosa similar passa amb les persones grans a qui els sobren un munt de punts d’un carnet de conduir que ja no utilitzen. Molt fàcil: els fills i els nets posen com a conductor d’una infracció l’avi i així ells mantenen el seu permís immaculat.

Eloi Badia ha deixat clar que la modificació de l’ordenança no té efecte retroactiu, però a més d’un li agradarà saber que aquella multa per entrar amb el vell Renault Clio del 98 potser ara no l’haurà de pagar perquè el seu perfil s’inclou en les noves exempcions. En aquest context, no seria estrany que més d’un (o una demanda grupal) obrís el meló judicial per mirar de recuperar l’abonat en la sanció, que continua sent de 200 euros, amb un increment del 30% si s’incompleix en casos d’episodi de contaminació ambiental. Tots aquests ingressos, assenyala l’ajuntament, es destinen a la promoció de la mobilitat sostenible a la ciutat.

El que no és tan clar és què passarà amb totes les sancions que s’han imposat i que s’imposaran en el cas que el consistori esgoti tots els recursos i la sentència que tomba la ZBE sigui definitivament ferma. Després sí que podem donar per fet que molts dels sancionats emprendran accions legals per recuperar els seus diners. I no es descarten altres moviments, com el dels transportistes i particulars que en el seu moment van comprar un vehicle nou per complir els requisits del paraigua ambiental.

Aquesta pregunta no té resposta ni la tindrà mai. Perquè hi ha tantes contestacions com persones entrant i sortint de Barcelona. Cada municipi té les seves carències i cada persona té els seus horaris, les seves necessitats, el seu pressupost familiar o la seva predisposició als canvis. En termes generals, tanmateix, sí que podem convenir que les alternatives en transport públic, en l’àmbit metropolità, són encara molt escasses.

Rodalies, per exemple, té entre mans un pla de millores amb data límit el 2030 i amb un pressupost que supera els 6.000 milions d’euros. Amb obres faraòniques com la Sagrera, però també amb coses petites però imprescindibles com l’ampliació de l’andana de la parada d’Arc de Triomf, que permetrà que els trens del Maresme incrementin un 30% la seva capacitat de viatgers.

Falten també carrils reservats al bus que entrin a la ciutat, com el finalment desbloquejat de la B-23, que accedeix a Barcelona per la Diagonal. Falten més i millors connexions amb autobús metropolità i que es construeixin les tres estacions pendents a la ciutat. Falten park&rides a les estacions de ferrocarril perquè la gent no entri amb cotxe fins a l’Eixample. Falten connexions ciclistes. Falta més aposta pel teletreball o que les empreses ajudin a esponjar l’hora punta matinal. Falta