Barcelonejant
Locals secrets de Barcelona: endevina què hi ha darrere d’aquest súper
És el nou imam de tiktokers. Acaba d’obrir i ja provoca cues davant d’un súper. Fa anys que s’estenen els locals clandestins. Portes ocultes rere supermercats, neveres, barberies i vidrieres amb carn. Descobreix on els pots trobar
A1-157371657.JPG /
T’atures en sec al mig del carrer com si acabessis d’enxampar infraganti Laura Escanes amb Míster Jägger. Són les dotze de la nit i hi ha cua ¿per entrar en un súper? «Supermercat 24 H», es llegeix als rètols. «Alimentació Monk». Hi ha refrescos, patates, gel, gominoles, un individu a peu de taulell amb estatura de porter de discoteca i cara de saber alguna cosa més. No fa falta ni temptejar contrasenyes. Dos passos i acabes davant una porta amb dues escombres penjades. Gires la manilla amb rictus de ‘thriller’ i, bum, entres en una cocteleria amb pinta d’amagar els de ‘Mad Men’. Aquí dins, descobriràs ben aviat, s’hi pot trobar fins a criptonita.
Monk (Abaixadors, 10). És la nova cocteleria clandestina dels creadors de Paradiso, el famós ‘speakeasy’ del Born ocult rere la porta de la nevera d’un pastrami bar. Des d’aquesta setmana, el millor bar del món. Encara estan tots amb veu ronca de la celebració.
El nou clandestí és un altre imam de tiktokers, instagramers i més fauna fotogènica. Cal apuntar amb el mòbil a discreció. Tant et trobes en una barra dels 70 que a la cova de Superman o en una discoteca amb sagristia. L’efecte ‘wow’ està garantit: els ideòlegs són Enric Rebordosa i Lito Baldovinos, del Grup Confiteria, i el bàrman Giacomo Giannotti. Són instagrameables des dels còctels fins als lavabos. «Sense voler», somriu l’Enric.
Et pots demanar un Björk. Els glops porten el nom dels músics que escoltaràs al lavabo –Björk, Giorgio Moroder, Sigur Ros– i dels mags dels colors que han inspirat el local (James Turrell, Dan Flavin, Olafur Eliasson). Hi ha dues sales, dues cartes. Comences en els 70 i acabes ballant en una disco format església amb efectes fluorescents i vidrieres amb el pianista Thelonious Monk. Hi ha lavabos amb llums fluor ideal per a ‘selfies’ i un passadís on entren ganes de penjar-te el jersei a l’estil Superman. ¿Això és criptonita?
¿Per què un altre ‘speakeasy’? «El Grup Confiteria entén els seus bars com a escenaris», resumeix un dels socis, Enric Rebordosa. La seva clandestinitat de marca ara suma «art immersiu». Així s’entreveuen els bars d’un futur pròxim: «una capsa de sorpreses constant».
Si ets capaç de sortir de Monk això és que encara no fas esses. Per tornar al súper, cal creuar una saleta versió calidoscopi, una «evolució» –descriu l’Enric– dels ‘Infinity mirrors’ de Yayoi Kusama. És més fiable que una prova d’alcoholèmia.
¿Que encara portes a la butxaca la llista de la compra? El súper de l’entrada funciona de veritat. «Els veïns –assegura Bekkay des del taulell– compren com si fos una botiga pakistanesa».
A tres minuts caminant hi ha el millor bar del món: Paradiso (Rera Palau, 4). Té ja 7 anys, però continua provocant cues davant la porta d’una nevera. Tant surt a TikTok com en una sèrie de Netflix. La seva especialitat són còctels-experiència, com diu Giacomo Giannotti. El bàrman parla encara amb la ressaca emocional de la coronació de The World’s 50 Best Bars. «Encara ho estem assimilant», esbufega. «Emocionats –diu–, però amb els peus a terra. A seguir concentrats en el dia a dia».
El seu dia a dia inclou un laboratori on investiguen tres o quatre persones a jornada completa: barmans, xefs d’alta gastronomia, creatius amb base química. La seva nova carta està deixant més boques obertes que les declaracions de Tamara Falcó. ¿El ‘hit’? ’On Fire’: encenen un foc dins d’una ampolla tancada. Ja semblen mags, sí. «Molt R+D –puntualitza el bàrman–, intentant trencar barreres».
El que és estrany ara és entrar a fer un glop per una porta normal. Fa anys que el que és clandestí es va convertir en una moda perenne. Un s’ha hagut d’acostumar a temptejar portes ocultes rere neveres, barberies, vidrieres amb carn. «Els clients busquen a les cocteleries una experiència suplementària», diu Eric Basset, propietari de Bobby’s Free.
Entres en una barberia dels anys 20, es presenta un individu que sembla tret del segle passat: gorra, armilla, corbata de llacet vermella, et parla de vostè. «¿Tallar o afaitar?». Cal dir contrasenya (no s’ha de ser un James Bond, la trobes en xarxes socials) i el barber d’incògnit obre del no-res una porta secreta: clac, i apareix una cocteleria d’època. És Bobby’s Free (Pau Claris, 85). Ambient de ‘speakeasy’ amb barrets de gàngster. Hi ha clients que fins i tot arriben a llepar els gots. L’especialitat de la casa és el ‘Bobby’s kiss’: la copa va impregnada de cacau. En uns mesos, avança l’Eric, obrirà darrere una altra cocteleria doblement secreta: el Bar Back.
Per trobar El Bombón (Ample, 20) cal entrar en una taqueria: el Matxet. Un ha de fixar-se molt bé per veure la manilla de la porta entre un matoll de fulls. Creues un passadís amb un santuari a Celia Cruz i topes amb cent persones ballant salsa. La ironia: el local secret es veu des del carrer perpendicular a través de dues enormes vidrieres. Hi ha gent que dona tota la volta a l’illa buscant el club.
Notícies relacionades
Si entres al Buenos Aires Grill i demanes que et portin a l’escorxador sense que et tremoli la veu, et conduiran a una vitrina amb carns. És la porta secreta de Speakeasy1952 (València, 189): cocteleria argentina ara amb un aire japonès. Durant les restriccions pandèmiques, es va instal·lar aquí un pop-up sushibar.
El clandestí més clàssic que encara demana contrasenya no és una cocteleria: l’Speakeasy (Aribau, 162). És el restaurant amagat de Javier de las Muelas. Està ocult al magatzem del Dry Martini des del 2002. A hores d’ara, ja es poden organitzar fins a sopars clandestins en què no saps què menjaràs, ni amb qui, ni tan sols on. Els munta Gastroxous: per tastar el seu menú degustació d’alta cuina, abans cal esbrinar la direcció a l'estil pel·li d’espies, seguir pistes de carrer i obrir tu mateix la porta posant-hi un codi.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
