Un viatge a la Barcelona moderna i canalla dels 20 i 30 de la mà de Gabriel Casas

A hores d’ara el treball de Gabriel Casas (Barcelona, 1892-1973) no hauria de necessitar gaire presentació: el Museu Nacional li va dedicar una retrospectiva, la primera, el 2015, i des d’aleshores, a més del catàleg de la mostra han aparegut, com a mínim, un parell de llibres més sobre l’artista. Però l’ombra de l’oblit és molt allargada, sobretot per als que van perdre la Guerra Civil, i aquest va ser el cas del fotògraf. Va ser detingut i empresonat, i després se li va prohibir exercir de fotoperiodista. Els seus treballs més compromesos de la contesa van quedar ocults en una maleta i es van fer malbé. La resta, es van mantenir en el seu estudi en mans d’un nou inquilí aliè a la família i no van passar a ser custodiats per l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fins al 1995. Així, malgrat que Casas va ser un pioner en l’ús del nou llenguatge fotogràfic d’avantguarda i un dels primers a utilitzar els recursos estètics de la Nova Visió de Moholy-Nagy, la seva obra es va mantenir silenciada durant dècades i encara no gaudeix del reconeixement que es mereix. 

Barri xino

Ara, el Palau Robert li dedica una nova exposició, «Modernitat de Gabriel Casas i Galobardes» (fins i tot el 29 de gener), una mostra que ja ha passat per la Fundació Palau de Caldes d’Estrac (el Maresme) i que exhibeix un centenar d’imatges de gran format preses entre els anys 20 i 30 a Barcelona, aquell període d’entreguerres que va convertir la ciutat en un punt de modernitat i canallismedel qual van gaudir tant pobletans com expatriats. Hi havia boxa (molt), carreres de cotxes –a Autòdrom de Terramar, a Sant Pere de Ribes–, jazz, cabarets, un turisme incipient i molta vida de nit. També hi havia un Barri xino que Casas va saber fotografiar com ningú a imatge i semblança de les instantànies que Brassaï va captar del París nocturn que el van fer cèlebre. 

Futbol, boxa i Josephine Baker

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Allà hi ha el carrer de Cid, amb els dos locals més famosos i gamberros de l’època: La Criolla i Cal Sacristà, on compartien espai burgesos, periodistes, escriptors, transvestits i prostitutes. I junt amb les imatges, les vidrieres del bordell més famós de l’època a Barcelona: Madame Petit,finestresque el Museu d’Història de Barcelona (Muhba) va rescatar quan es va demolir l’edifici de l’Arc del Teatre que allotjava tan cèlebre bordell.  La nit i el dia, així que un altre capítol que recorre l’exposició són els esports: des de la icònica fotografia de la Guàrdia Civil a primera fila de les grades de Les Corts, en un partit entre el Barça i l’Espanyol celebrat el 1925, fins als multitudinaris combats de boxa que llavors tenien lloc a La Monumental sense oblidar els cotxes i les carreres que omplien el desaparegut Autòdrom de Terramar, a Sant Pere de Ribes (el Garraf). 

El circuit inaugurat el 1923 i amb l’etiqueta de ser el tercer permanent d’Europa després de Brooklands (Anglaterra) i Monza (Itàlia) no és l’única arquitectura captada per les càmeres de Casas que ja no existeix: a les parets del Palau Robert també hi ha imatges de Maricel Park, el parc d’atraccions de vida efímera que va ocupar Montjuïc després de l’Exposició Internacional del 1929 i del Principal Palace amb Josephine Baker a l’escenari. I així fins a cent instantànies d’un món i una ciutat que ja no existeixen, però que es conserven en el llegat de Casas.