Collboni supera les primàries sense rival i serà alcaldable del PSC

El primer tinent d’alcalde es presentarà a les municipals amb l’objectiu d’aconseguir l’alcaldia al tercer intent

El primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i president del grup del PSC, Jaume Collboni, es convertirà el 5 de novembre en el candidat oficial del partit a les eleccions municipals del 28 de maig. Collboni és l’únic aspirant que s’ha presentat a les primàries internes del PSC, i el procés preveia que si hi ha dos rivals, i si l’únic que hi ha compleix amb els requisits sol·licitats, aquest serà confirmat com a tal el 5 de novembre, com així serà.

L’autoritat electoral de les primàries del PSC de Barcelona, que presideix l’exrector de la UPF José Juan Moreso, va confirmar aquest dimarts al candidat al finalitzar el termini obert per a la presentació de preavals. Collboni en va presentar 706, dels quals en va entregar 600 personalment a la seu de la federació barcelonina del partit.

Consell de federació

La confirmació oficial del primer tinent d’alcalde com a candidat es produirà en una reunió extraordinària del consell de federació del PSC de la capital catalana. Serà la tercera vegada consecutiva que es presenta a les municipals, i en la qual, en principi, té més opcions d’aconseguir l’alcaldia.

Notícies relacionades

Festival per a promoure el benestar emocional dels joves a Barcelona: una cita imperdible el 30 de novembre en el CCCB

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

La primera, el 2015, va ser decebedora: la seva candidatura va obtenir quatre regidors, si bé el grup socialista va ser soci de govern de Barcelona en Comú del maig del 2016 al novembre del 2017, quan l’alcaldessa va fer fora el PSC pel seu suport a l’aplicació del 155 a Catalunya.

El segon intent, el 2019, es va concloure amb millores: Collboni va doblar resultats, de quatre a vuit regidors, i es va apuntar punts rellevants, com la victòria a Nou Barris. Aquesta millora ha permès al grup del primer tinent d’alcaldia mantenir una posició de més força com a soci estable de Barcelona en Comú, si bé a ningú se li escapa que els dos socis tenen models de ciutat allunyats. Es diria que cada vegada més.