La Guàrdia Urbana licita 800.000 bales per a les seves galeries de tret

Una mica de context històric abans d’entrar en matèria. El concurs demanda cartutxos de 9 mil·límetres Parabellum (Luger), amb un pes de vuit grams i una velocitat de sortida superior o igual als 360 metres per segon. Estem parlant del cotxe més venut del mercat, de les bales més populars a Occident, però això no vol dir que siguin modernes, i tot això cal agrair-ho (o retreure-ho, segons es miri) al dissenyador d’armes austríac Georg Johann Luger (1849-1923). El projectil va guanyar fama internacional amb la Primera Guerra Mundial i va repetir galons durant la segona gran contesa, als anys 40. Que se la conegui com a ‘para bellum’ («per a la guerra») no és casualitat. El 1953, l’OTAN la va designar com el calibre oficial de les seves armes curtes i dels seus subfusells. L’èxit de la bala, però, tenia llavors una aroma molt europea. N’hi ha prou amb fixar-se en els revòlvers que utilitza Harrison Ford a les pel·lícules d’Indiana Jones: models Smith&Wesson i Colt de diferents calibres.

Mil trets diaris

Fetes les presentacions, tornem a la Guàrdia Urbana. Parlàvem de gairebé 800.000 bales durant dos anys per a una plantilla de gairebé 3.400 agents. Surten a 116 cartutxos per policia. Si ho dividim per dies, ens dona com a resultat que de sol a sol es dispensen una mitjana de 1.082 trets en les cinc galeries de tret que el cos té en tres comissaries (Eixample, Ciutat Vella i Sarrià), en la prefectura de Montjuïc i en la unitat territorial de la Zona Franca. Tal com estableix l’article 25 del reglament de les armes de les policies locals (1996), tots els membres dels cossos, a excepció dels que tinguin l’arma retirada, «haurà de realitzar obligatòriament, i com a mínim dues vegades a l’any, exercicis de perfeccionament en tret policíac sota la supervisió d’instructors degudament qualificats». D’allà el concurs. Fins a principis de segle, l’arma reglamentària habitual era un revòlver. Des d’aleshores, pràcticament totes les policies locals s’han passat a la Walther de 9 mil·límetres, tot i que la llei també permet un revòlver de 38 mil·límetres.

Que aprenguin a disparar va amb el càrrec. Després, si es miren les estadístiques, com que el cos que s’encarrega de la seguretat ciutadana són els Mossos d’Esquadra, el cert és que amb prou feines desenfunden l’arma. En els últims 12 anys, apunta un portaveu municipal, només s’ha disparat en una ocasió contra una persona. Va ser el 21 de novembre del 2020, quan un agent va disparar al tors d’un home que brandia un ganivet. Les versions no coincideixen: mentre que la Urbana assegura que es va actuar en defensa pròpia davant l’atac d’aquest ciutadà hongarès de 43 anys que vivia al carrer, l’afectat afirma que el van disparar sense cap motiu quan ell només intentava escapar. La investigació dels Mossos va concloure que el company no va fer res antireglamentari. En dues ocasions més, agents de la Urbana també han tret la pistola i han disparat, en aquest cas, contra gossos descontrolats.

La licitació busca un proveïdor per a dos anys amb possibilitat de prorrogar el servei dos més, de manera que el contracte pujaria a gairebé 600.000 euros, a l’espera, és clar, que les empreses licitin pel pastís, segurament a la generosa baixa, com sol passar sempre amb els concursos públics. Segons els càlculs municipals, cada bala surt a 0,31 euros. El plec de condicions assenyala que, al tractar-se d’una despesa plurianual, la seva autorització al crèdit depèn dels respectius pressupostos municipals. És a dir, en el cas d’una pròrroga dels comptes de cara al 2023, el ple del consistori hauria de pactar aquesta partida extraordinària per poder donar-li sortida.

La prova

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Les bales, com estableix el concurs, han de ser del «tipus ‘full metall jacket’ o altres designacions equivalents» i s’hauran de provar abans de decidir quina és la millor. Amb les mostres entregades per cada empresa es realitzaran 10 trets en un banc oficial de proves, utilitzant un canó proveta del calibre 9 mil·límetres. Es comprovarà que la velocitat en boca (a uns 2,5 metres) sigui l’adequada i també es realitzarà una anàlisi química per verificar que les restes que queden als casquets estiguin lliures de partícules que continguin bari, plom, mercuri i antimoni. Si no se supera una de les dues proves, el candidat se’n pot anar amb els seus projectils sota el braç.

A l’octubre de l’any passat, la Urbana ja va adjudicar en un altre concurs públic l’entrega d’esprais de defensa amb les seves fundes corresponents, una licitació que tenia un preu de sortida de 27.756 euros sense IVA que va quedar en mans de dues empreses que es van quedar l’encàrrec per gairebé la meitat del pressupost inicial. Fins al 2024, el cos rebrà 652 pots de 75 mil·lilitres amb una capacitat de 20 trets de gas pebre d’un segon cada un. L’efecte immediat, segons detalla el plec de descripcions tècniques, és una incapacitat instantània durant 60 minuts i que no deixa cap efecte secundari. Et deixa doblegat però, com especificava la licitació, «no contamina i protegeix la capa d’ozó».