Coneix l’Spiderman de Santa Coloma: «La meva tasca és portar alegria a la gent»

«Santako Spidey», es fa dir a Instagram. Fa un any que té compte oficial: @spiderman_santako. Parla com un guru de l’autoajuda, tot i que a ell no li ha picat cap aranya últimament. Quan es treu la disfressa, té por de les altures, l’aracnofòbiai l’escoliosi, se sincera. 19 anys. És auxiliar tècnic de Veterinària. Ara estudia teràpia assistida amb animals. A casa té un gos, dos gats i cinc disfresses d’home aranya. 

¿Per què Spiderman? «És l’heroi amb qui tothom s’identifica –respon–. Va patir ‘bulling’, va perdre els seus pares, després va perdre el seu oncle... Li passen 40.000 desgràcies». Igual que al de Santako. «Jo també vaig tenir episodis de ‘bulling’ –explica–, el meu pare també va morir, per desgràcia. Així que tenimuna vida bastant similar». 

Va guanyar la seva primera disfressa de Spiderman en un sorteig. Un dia després, ja hi estava sortint al carrer. «Vaig veure l’oportunitat i no la vaig desaprofitar», recorda amb deix de pel·lícula. D’això en fa gairebé dos anys. Amb prou feines se l’avistava una vegada cada tres o quatre mesos. Des del setembre, es passeja per Santa Coloma dues vegades per setmana, amb la consegüent reguera de vídeos a les xarxes. Saluda, abraça, es fa fotos amb deix de famós escarmentat. Sempre avisa a Instagram via ‘stories’. «La gent fins i tot m’escriu per privat preguntant-me», explica encara sorprès. 

«¿Com et dius?», li pregunten els nens. «Spiderman», respon ell. «Nooo –li insisteixen–, el nom de veritat». L’home aranya s’ajup i els xiuxiueja: «Peter. Peter Parker». Coneixen la seva identitat potser 20 persones, que ell sàpiga.

«Jo em sento com la tieta May», riu al costat la mare. Loli, es diu. Sense cognoms, per no donar-ne pistes. «És molt curiós. Fa poc vam ser a l’aniversari d’una amiga i va sortir el tema», explica. «¿Sabeu que hi ha un Spiderman aquí a Santako?», els van dir a ella i al seu fill. «Mira, mira, me l’han passat per WhatsApp». Tots dos es van posar a riure, és clar. «Veus que estan parlant del teu fill i... Tot i que hi ha comentaris despectius, la majoria són bons». 

Plaça de la Vila. És on l’Spidey sol acabar la seva ronda des de Fondo. És veure’l aparèixer i tots els nens al voltant corren a abraçar-lo com si fos el Pare Noel. «La nena està boja amb l’ Spiderman», diu una mare i una altra amb motxilles de l’home aranya. «¿Es pot fer una foto?», li pregunten cada 30 segons. 

«Hi ha gent que em mira amb orgull, que fins i tot m’ho diu: ‘Ole els teus collons per fer això, que no tothom té els ous de fer-ho’. Aquesta frase me l’han dit moltes vegades, amb aquestes mateixes paraules». ¿No li fa vergonya? «No, no –renega–, jo quan em poso la disfressa deixo la vergonya a casa. L’agafo, la guardo en una caixa i la deixo allà apartada». 

Ell no es pot canviar en cabines a l’estil Superman. Necessita ajuda per ajustar-se la disfressa. No s’arrisca a trencar-la. «No soc com l’Iron Man. Soc bastant més pobre –riu–. He de cuidar bé les disfresses». Acostuma a comprar-les a l’Aliexpress. «Són bastant econòmiques». Ja n’ha clissat una de nova. «A veure si per a aquest novembre me la puc agafar fent molts comptes, molts molts comptes». 

No és el primer Spiderman que fa el bé per Barcelona. Fa tres anys hi havia un altre home aranya anònim que foragitava lladres, alimentava gats i animava persones sense llar, va informar ‘Metrópoli Abierta’. També se n’ha avistat un per l’Hospital de Sant Pau: Eduardo Rodríguez, aquest diu nom i cognoms. Viu a Màlaga, però visita nens per tot Espanya amb disfressa i sense.  

¿Santa Coloma necessita un Spiderman? «No un, tres», confirma el Jose mentre la seva filla interroga l’home aranya. «Em sembla millor que molts polítics», afegeix. «Estem de política fins aquí –la Josefa, una altra mare de passada, s’assenyala un monyo imaginari–, estem del Putin fins aquí... Això és felicitat». I assenyala l’home aranya veïnal fent-se fotos amb el seu fill. 

«Si ell diu que és l’Spiderman, doncs és l’Spiderman i no se’n parli més». És la conclusió d’un altre superheroi local: el Batman de Gramenet. Va parlar amb l’Spidey per al seu blog. «UN NOI DE DINOU ANYS –ho remarca en majúscules– DIU QUE ÉS FELIÇ FENT FELIÇ A LA GENT». Potser el d’Eurodisney tingui més glamur –afegeix– però menys vocació. 

«Un gran poder comporta una gran responsabilitat». El Peter Parker de Santako ja repeteix el mantra de l’Spiderman d’una tirada. «En el meu cas, la meva responsabilitat és alegrar la gent –insisteix– i en part salvar-los el dia». ¿El seu superpoder? La paciència, queda clar al vagarejar una tarda amb ell. «Suposo que també la tenacitat –afegeix. Soc algú amb una voluntat molt forta». Ha arribat a passar 12 hores sota la pell de l’Spiderman a 42 graus, diu traient pit. 

Notícies relacionades

Locals secrets de Barcelona: endevina què hi ha darrere d’aquest súper

Classes de Tarzan a Barcelona

«Mai deixis de perseguir els teus somnis», aconsella per Instagram. ¿Quins en persegueix ell? «Tenir el que jo mai vaig tenir –diu–. Quan era petit vaig tenir bastantes carències socialment. Tenir segons quin suport, fins i tot motivació. De vegades m’aixecava i deia: ‘Ostres, és que no em ve de gust fer res’. Em continua passant fins i tot avui dia». ¿Pel ‘bulling’? «Sí –respon–, sobretot pel ‘bulling’. Quan s’estén tants anys, se’t treuen les ganes de tot». Fins que es va ficar a la pell de l’Spiderman. «Passar literalment del fet que t’estiguin dient ‘monstre’ a classe a ser superpopular... És una cosa bonica».

«La voluntat d’una persona és el poder més gran que té». És la frase de pel·lícula que sol repetir ara. «Jo ja soc l’Spiderman, ja tinc el que volia –intueixes que somriu sota la màscara. Ara el que em queda és millorar-lo, poder recuperar-me físicament –es refereix a la seva escoliosi–, poder fins i tot fer mortals». També espera fer esdeveniments solidaris. «Estic pendent que em truquin per anar a hospitals». La seva il·lusió –afegeix la mare– seria participar en la cavalcada de Reis de Santa Coloma. ¿Que per què ho fa? «A mi em costa poc –diu sense donar-se importància–, només aguantar hores amb la disfressa posada, i puc ajudar molta gent. Reconforta l’ànima».