Laia Bonet: «Sense transport públic, la Superilla Barcelona no elimina la contaminació, la redistribueix»

La convivència entre socis ha sigut civilitzada en aquest mandat, sota el pacte d’assumir les discrepàncies, que són diverses i rellevants, sense enfadar-se. ¿No és una mica artificial, la relació? ¿No haurien de tenir plantejaments més similars?

No vam pactar no enfadar-nos mai, sinó un pla de govern. No distreure’ns amb altres coses, que el debat se centrés en la transformació de la ciutat i en la seva qualitat de vida.

¿Però no li sembla que Barcelona en Comú i el PSC són com un matrimoni separat que conviu a la mateixa casa perquè els nens no pateixin?

Convivim perquè això ens permet afrontar transformacions que, amb matisos, compartim. No coincidim en tot, però sí en l’essencial.

Sembla impossible que un sol partit governi tot sol Barcelona. En la travessa dels pactes, ¿considera possible un pacte a la ciutat entre el PSC i ERC?

Des del 2019 hem aprovat els pressupostos amb ERC, tot i que no només amb ells.

Sí, però tornant al matrimoni trencat que conviu, ERC sembla més l’amant dels comuns que dels socialistes. ¿Un govern d’ERC i el PSC és possible?

No vull parlar de fórmules concretes. El PSC és el partit amb una posició més ferma avui per establir pactes de ciutat. És al centre d’una taula en la qual poden asseure’s molts actors.

Vostè va treballar per al segon tripartit, el de José Montilla. Si un dia hi hagués tripartit en la Generalitat, ¿el veuria possible a l’ajuntament?

Podrà governar Barcelona qui doni prioritat als pactes de ciutat. Qui vulgui donar menys protagonisme a la ciutat, difícilment ho aconseguirà. He fet política al Parlament i a l’ajuntament. No tenen res a veure.

S’ha estès la imatge que Barcelona està molt malament. ¿Com ho veu?

Hi ha una part de realitat innegable. La ciutat té problemes que s’han de resoldre amb més eines de les que tenim, i un és la seguretat. Però no són més greus que abans, sinó menys. La percepció hi influeix. Tot i que baixin les xifres d’alguns delictes, continuen existint. Hem posat recursos. Després de quatre anys, el primer mandat de Colau, en què la seguretat no formava part del discurs principal, per a nosaltres ha sigut una prioritat i ho veiem com una política d’esquerres: si no funciona, el primer perjudicat és el més feble, perquè no té recursos per protegir-se. Vam incrementar el cos de la Guàrdia Urbana fins a 3.500 agents. Necessitem temps i més ajuda dels Mossos a la ciutat.

La situació a Ciutat Vella i al Raval és molt preocupant en aquests moments a causa de la droga.

Cal afrontar-lo des del punt de vista de la seguretat i també des del social. I necessitem més col·laboració de la Generalitat. Hem centrat recursos i esforços, però en caldran més per part de més actors. Cal fer coses a curt termini, però no es pot imaginar una solució a curt termini.

Falten set mesos per a les eleccions municipals. Diu Barcelona en Comú que governi qui governi no podrà canviar algunes coses, com la lluita perquè el vehicle privat perdi espai. Vostè va demanar matisar els eixos verds, la Superilla Barcelona, un dels punts de divisió entre els comuns i el PSC.

Sobre el paper de la Superilla Barcelona s’ha articulat un discurs del rol que ha de tenir en la reducció de la contaminació a la ciutat, la millora de la qualitat atmosfèrica. La UE ens pressiona per afrontar aquest repte. S’ha estès el discurs que els eixos verds han de servir per reduir la contaminació. Quatre eixos verds no canviaran l’escenari de la contaminació. A base d’eixos verds no combatrem la contaminació. L’única manera és canviar la manera de moure’s per la ciutat. Només amb els eixos verds, redistribuirem la contaminació d’uns carrers als altres, però no la reduirem. Només ho aconseguirem amb un element: el paper del transport públic en aquesta mobilitat. Qualsevol hipòtesi que no el reforci no serveix per a aquest repte.

¿I ara no passa?

El pitjor que es pot fer és pensar que només per pintar de verd alguns carrers del centre de la ciutat la contaminació caurà miraculosament. Si el dibuix no és compatible amb un reforç del transport públic, que actualment els quatre eixos dibuixats no en tenen, difícilment canviarem la forma com ens ens movem. L’única solució pràctica és plantejar propostes valentes per reforçar el transport públic. Però si resulta que dibuixem molts eixos verds que són incompatibles amb el transport públic, ¿com estem canviant la manera de moure’ns? No és o eixos verds o transport públic. Cal buscar compatibilitats entre tots dos. Als quatre carrers en els quals s’estan executant eixos verds no hi havia transport públic. Però en d’altres que estan en el projecte sí que n’hi havia. Que el model dels quatre eixos no sigui una patent a aplicar en tota la ciutat, perquè ens equivocarem.

¿Hi ha hagut una derrota del PSC en aquest punt?

No, una mirada diferent en un repte que compartim: millora de l’espai públic, més verd en la ciutat, pacificar més. Però sí que cal reduir la contaminació, i ha de ser compatible amb la presència de més transport públic.

¿Traurà l’ajuntament les motos de les voreres?

Progressivament. No es podrà fer sense més places en calçada. En aquest mandat n’hem creat més de 12.000.

¿I que paguin les motos per aparcar al carrer?

No està sobre la taula.

En l’últim ple, l’exregidora del PSC a Ciutat Vella, Itziar González, va rebre un reconeixement pel seu paper contra una trama corrupta. El seu grup no va votar a favor del seu paper. ¿Es va sentir còmoda amb aquesta posició?

No era una votació fàcil. Era tornar al passat, un moment trist; no és fàcil. Tant de bo puguem recosir tot això.

Notícies relacionades

Anatomia de la superilla

L’oblidada filla d’Ildefons Cerdà

És una pregunta incòmoda.

Sí que ho és.