Dades de la Fiscalia Provincial

Els jutjats de la província de Barcelona van arribar al seu màxim de condemnes per delictes d’odi el 2021

  • De 123 sentències judicials dictades a la demarcació barcelonina, 106 (el 86,5%) són condemnatòries, i se supera la dada precovid de l’any 2019

  • El 2021 també va ser l’any en què es va registrar una proporció més gran de condemnes sobre el total de denúncies: una de cada tres denúncies va acabar en condemna penal

Els jutjats de la província de Barcelona van arribar al seu màxim de condemnes per delictes d’odi el 2021

Blanca Blay (ACN)

2
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +
Francisco José Moya
Francisco José Moya

Infografia

ver +

Els jutjats de la província de Barcelona van assolir l’any 2021 el seu màxim de condemnes judicials –i de sentències en general– per delictes d’odi, i es va superar així la dada prepandèmia del 2019, tal com es desprèn de les memòries anuals facilitades a aquest diari per la Fiscalia Provincial de Barcelona, que aglutina casos no únicament esdevinguts a la ciutat de Barcelona, sinó també a l’Hospitalet de Llobregat, Badalona o Mataró, entre altres grans urbs amb fiscalia d’àrea pròpia.

L’informe, que inclou dades des del 2015 –Interior va començar a publicar estadístiques d’aquests delictes el 2013– de processos judicials coneguts fonamentalment per l’Audiència Provincial de Barcelona, els jutjats penals i els jutjats d’instrucció en delictes lleus, mostra que el 2021 es van dictar a la província de Barcelona 123 sentències per delictes d’odi, el 86,5% de les quals, unes 106, condemnatòries.

Aquestes 123 sentències converteixen l’any 2021 en l’exercici amb més resolucions i més condemnes per odi a la província de Barcelona. Fins ara, el 2019, any anterior a la pandèmia, era l’exercici amb més nombre de condemnes (118 sentències en total, de les quals 75 eren condemnatòries), seguit del 2018 (112 sentències, 65 de condemnatòries) i a més distància del 2020 (86 sentències, 67 de condemnatòries) i del 2017 (86 sentències, 47 de condemnatòries).

Segons Miguel Capuz, president de la Secció de Dret Penal de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), «les dades sobre condemnes de la Fiscalia són les que tenen valor real a causa de la distància que hi ha entre les denúncies totals i els casos que efectivament s’acaben condemnant».

2021: una de cada tres denúncies és condemnada

Les dades de la Fiscalia mostren, també, que el 2021 és, des del 2016, l’any que registra més proporció de condemnes per delictes d’odi en relació amb la suma total (377) de denúncies davant els cossos policials (Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil): una de cada tres denúncies (el 33%) és finalment condemnada als tribunals.

Aquesta proporció ha anat creixent amb els anys, tenint en compte que les dades no preveuen els casos d’odi que per diverses casuístiques no acaben en denúncia pròpiament. El 2020, un 31% de denúncies van acabar en condemna (86 condemnes de 277 denúncies); el 2019, un 19% (75 condemnes de 391 denúncies); el 2018, un 17% (65 condemnes de 386 denúncies), i el 2017, un 14% (47 condemnes de 333 denúncies).

Notícies relacionades

Quant a la motivació vinculada a l’odi apreciada en les sentències del 2021 (com a tipus penal o com a agreujant), la més freqüent és la d’orientació sexual, seguida de les d’ideologia, xenofòbia, gènere, racisme, identitat de gènere, aporofòbia i religió. Aquestes motivacions estan vinculades a tipus delictius com lesions, danys, amenaces o coaccions.

«Barcelona és una ciutat molt cosmopolita, molt receptora, i això desgraciadament té un cost en termes de tolerància», conclou Capuz, que emfatitza l’existència d’un «error» en la llei d’enjudiciament criminal: «Si no hi ha autor conegut, la denúncia ni entra al Jutjat de Guàrdia, cosa que hauria de passar perquè fos el mateix jutge qui d’ofici pogués impulsar investigacions».