Pendent des del 2019

Ofensiva veïnal per frenar la reforma del mercat de l’Abaceria i encaixar un parc a Gràcia

  • Una plataforma recull unes 3.000 firmes per reclamar que el nou edifici es redueixi per deixar extensió a una àmplia zona verda, mentre que els paradistes s’oposen a la idea

Ofensiva veïnal per frenar la reforma del mercat de l’Abaceria i encaixar un parc a Gràcia
4
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Va passar aquest divendres. Uns desconeguts van obrir de bat a bat la porta de la tanca que envolta el solar on el mercat de l’Abaceria s’alçava enmig de Gràcia fins al 2019, convertit en un descampat de gairebé 4.000 metres quadrats pres per les males herbes i pendent d’una reconstrucció que s’està endarrerint. Abans de marxar, els intrusos hi van deixar unes regadores, uns sacs de terra per a cultiu, uns testos amb tiges de plantes i una pala. La Guàrdia Urbana es va personar per tornar a posar el candau, sense caure en les eines que van quedar a l’interior com una invitació a sembrar el terreny, inaccessible sota la carcassa de ferro que ha subsistit de l’antic immoble. Els que en van forçar l’entrada van penjar diverses pancartes per justificar les seves raons, simptomàtiques del malestar que una part del barri manifesta perquè el retard a refer l’edifici mantingui la parcel·la sense cap ús. «Parc alliberat», proclamava un dels rètols. 

«Fa gairebé quatre anys que està tancat. La gent ja n’està farta», assegura una resident a la zona. Mentre la reforma es demora, una petició per modificar els propòsits de l’ajuntament per recrear el mercat agita el debat sobre la remodelació, que va portar a traslladar 56 paradistes, instal·lats en una carpa al passeig de Sant Joan des del 2018. L’esmena al pla municipal porta segell veïnal i, en síntesi, planteja suplir un mercat de dues plantes i un soterrani amb més de 14.000 metres quadrats de superfície construïda que el consistori concep, per un altre de menors dimensions, que cedeixi més de la meitat de l’extensió a un jardí, només envoltat per l’esquelet de bigues i columnes del vell edifici que, com ara, deixa destapat l’espai.

La idea sorgeix de la plataforma Afectats per l’Abaceria, que ha instat l’ajuntament a retirar el pla urbanístic que ha dissenyat i que en redacti un altre que prengui «criteris d’emergència climàtica» com a guia. L’organització ha recollit unes 3.000 adhesions en menys d’un mes, que la discussió entorn de la remodelació estancada s’ha revifat després que l’ajuntament aprovés el pla especial del mercat de l’Abaceria. El document traça les línies mestres del projecte d’obres, que s’ha de redactar perquè els treballs s’adjudiquin en una data encara inconcreta. 

Alleujament per a un barri dens

«Quan es va treure el mercat, la gent va veure que era un espai agradable i que es podria disfrutar en una zona tan densa com és la Vila de Gràcia», comenta Roser Latorre Tafanell, membre del col·lectiu, que insta l’ajuntament a optar per una zona verda a l’aire lliure en comptes d’una plaça semitapada. «A Gràcia no volem més places dures de ciment que siguin una illa de calor. Ha de ser un refugi climàtic. Amb l’emergència climàtica, la gent gran necessitarà espais on trobar-se bé, no perquè hi hagi aire condicionat, sinó perquè hi hagi arbres i aigua que creïn un microclima», postula.    

Per la seva banda, el consistori defensa que el projecte ja es va retocar per reservar 1.500 metres quadrats de l’illa per a un espai públic amb vegetació. Creu que, d’aquesta manera, s’atendrà la demanda veïnal. En canvi, la plataforma creu que és ambigu i insuficient per al districte de Gràcia, que comptabilitza 3,15 metres quadrats de zona verda per habitant. És la ràtio més baixa de Barcelona, segons un informe municipal del 2020. 

«Aquest mercat és el cor del barri i seria un pulmó molt necessari», opina Pepa Ibáñez Nauta, també membre de la plataforma, que veu una ocasió única perquè la Vila de Gràcia es doti d’un parc cèntric. «¿On s’alliberarà un espai així al barri en els pròxims centenars d’anys? No passarà mai. A més, aquí ja estaria feta una de les superilles que tant agraden a Ada Colau», remarca. «L’ajuntament ha de ser conseqüent amb els seus criteris», rebla Latorre.

En canvi, l’agrupació de paradistes s’oposa a reduir el futur mercat. «L’Institut de Mercats ja ha pres mesures per a les parades i han d’estar adaptades a les necessitats de mobilitat i de serveis. No poden demanar que sigui més petit, no som un traster», assegura la presidenta de l’associació de comerciants de l’Abaceria, Maribel Ampolla. L’entitat és reticent que es planti un jardí de grans proporcions davant del mercat. «No creiem que sigui gaire higiènic. A més, els comerciants de l’entorn volen que tornem, no perquè es faci un parc, sinó per tenir més vendes», contraposa Ampolla.

Una cinquantena de venedors 

L’esbós del consistori dibuixa 43 parades d’aliments dins del nou immoble i 13 d’altres productes a peu de carrer, a més d’un supermercat al soterrani. La carpa provisional allotja ara 50 venedors i es desconeix quants faran el camí de tornada.

Notícies relacionades

Els comerciants plantegen que les parades que els actuals titulars renunciïn a ocupar es treguin a subhasta per ser concedits. En canvi, els partidaris d’un canvi opinen que cal aprofitar que hi tornin menys venedors per contraure les dimensions de l’edifici i prescindir del súper, al qual s’oposen, per estendre la zona verda descoberta que reclamen. 

Al seu torn, addueixen que «una altra plaça dura pot atraure més ‘botellon’», assenyala Ibáñez. «Ningú ho vol. Si el parc es tanca a la nit serà molt millor i més tranquil», planteja. Afectats per l’Abaceria va presentar al·legacions a l’ajuntament en què, entre altres motius, advertia que el projecte no se cenyia a la perspectiva de gènere. Avisaven que una plaça oberta semitapada no seria un lloc amb prou seguretat per a les dones en horari nocturn. El consistori ha acceptat tenir-ho en compte.