Jaume Collboni (PSC): «Un carrer pacificat no significa zero trànsit»

Aquest dissabte ha sigut oficialment proclamat candidat, després d’unes primàries que s’han fet esperar però en les quals no ha hagut d’enfrontar-se a cap rival. Durant mesos han circulat rumors sobre maniobres en el si del PSC per substituir-lo. ¿Respira més tranquil ara?

Sempre he respirat tranquil. Fa 8 anys que treballo per al maig del 2023, estic segur que guanyarem les eleccions i em sento preparat, motivat i amb el ple suport del meu partit.

¿Quins temes forts inclourà el seu programa electoral?

Treballarem 5 grans eixos: seguretat i civisme, mobilitat, model de creixement econòmic, vivenda i àrea metropolitana. Els dos últims requereixen acords institucionals. No pot ser que l’Ajuntament de Barcelona estigui sol en les polítiques de vivenda, i hem de dotar de més competències l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Per exemple cedint-li la regulació dels ‘sharing’ de bicicletes, patinets, motos.... No té sentit regular-los municipi a municipi, es troba a faltar una coordinació.

¿Proposa traspassar el Bicing a l’AMB quan venci l’actual contracte?

Pot ser una opció. Seria lògic que el Bicing tingués un ens gestor com TMB o un TMB ampliat, de la mateixa manera que el bus i el metro estan coordinats a nivell metropolità.

Precisament el Bicing metropolità naixerà el 2023 sense incloure Barcelona, a causa del contracte en vigor a la capital. ¿El deixa insatisfet aquest inici descoordinat?

¡És un pas de gegant! Coordinar 12 municipis ja és una magnífica notícia. I que a mitjà termini convergeixin amb Barcelona en un sistema únic és una de les raons d’aquest pacte metropolità. També hi inclouria un acord sobre punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. Ara en tenim uns 600 a Barcelona i l’objectiu és arribar a 2.000 en tres anys, però vull una densitat similar almenys als municipis limítrofs, perquè sinó incrementem el trànsit.

Una decisió clau durant la precampanya és la llista electoral. ¿Ja té noms?

Tinc un magnífic equip que està fent una tasca magnífica i que ho continuarà fent fins a l’últim dia d’aquest mandat. M’he proposat a mi mateix no pensar en els noms de la candidatura fins que sigui el moment.

S’ha especulat molt sobre la continuïtat dels regidors dels comuns, arran del seu estricte codi ètic. ¿Els regidors del PSC repetiran?

La tendència general serà la continuïtat. Afortunadament les enquestes ens pronostiquen un creixement, que permetria incorporar més gent.

78130321

¿L’acord amb Units per a Avançar es reeditarà?

Sí. La decisió ja s’ha pres a nivell nacional.

Compta amb el seu regidor de seguretat, Albert Batlle, per tant.

Forma part de l’equip que està fent molt bona feina i al qual aplico com a criteri general la continuïtat.

En els anys de més descrèdit de la ‘vella política’ es valorava molt fitxar independents. ¿Preveu portar a llistes algun mediàtic?

No tinc voluntat específica d’anar a buscar independents. M’importa la vàlua de cada persona i què pot aportar en coneixement o vincle amb la ciutat.

El pròxim mandat serà el seu tercer a l’ajuntament, igual que per a Ada Colau. A ella el partit li imposa que sigui l’últim, mentre que el PSC no és tan estricte. ¿Té vostè carta blanca de permanència municipal?

Per desenvolupar el projecte de ciutat que tinc al cap fan falta 8 anys d’alcaldia.

¿El bipartit és un llast per afrontar una altra campanya polaritzada, tipus Colau sí, Colau no?

No m’ho plantejo així, la coalició ha donat estabilitat a la ciutat. Tenim diferències perquè som partits diferents, però hem aconseguit que es torni a parlar de Barcelona i que les polèmiques i debats siguin sobre la ciutat. Un govern municipal independentista ens hauria portat al punt on ara es troba la Generalitat.

La més que probable candidatura de Xavier Trias (JxCat) aspira a recuperar el vot d’ordre i acaparar el centre polític. Dos segments electorals que el PSC també cultiva i que li van ser molt bé el 2019. ¿Els veu amenaçats?

No ens disputem la centralitat, perquè avui el PSC és el partit central a Catalunya i a Barcelona. Som de centreesquerra, catalanistes, amb voluntat i capacitat de diàleg i pacte.

Les majories absolutes s’han extingit i caldrà pactar. Xavier Trias ha admès que no veuria amb mals ulls una sociovergència. ¿Vostè podria arribar a governar amb Xavier Trias en comptes d’Ada Colau?

Anteposar les necessitats de la gent permet pactes amplis. En aquest sentit, totes les mans esteses al PSC són benvingudes.

¿I amb Ernest Maragall? Malgrat anomenar-lo soci preferent, salta a la vista que no tenen una gran relació personal.

Al ciutadà li és bastant indiferent la relació personal que tinguin els polítics. ERC ha pretès supeditar Barcelona a la Generalitat, com van demostrar els pressupostos de l’any passat: Maragall va dir que no els votaria, i als quatre dies li van fer dir que sí per una lògica del Parlament.

Ciutadans està en plena desintegració. ¿El PSC calcula que per aquest flanc pot recuperar espai cap a la dreta?

Cs vivia de la confrontació amb l’independentisme unilateral i de l’amenaça de ruptura del país. Una vegada això s’esvaeix, el projecte de Cs demostra que no és útil. A Barcelona han sigut l’únic grup amb el qual no hem pogut pactar res. Quan un no pot arribar a acords ni oferir solucions, la gent el deixa de votar. Hi ha votants de Cs que són centristes o socialdemòcrates, i que ara han tornat a votar el PSC o almenys els sembla una opció de vot. Hi haurà un increment de la confiança en el PSC procedent d’aquest sector.

El pròxim gran pacte polític a Barcelona serien els pressupostos. Podria ser simultani amb un altre al Parlament i fins i tot amb un tercer al Congrés. ¿Preveu aprovació creuada? ¿I si fos necessari prorrogar?

El clima polític pot facilitar un acord a l’ajuntament, però Barcelona no ha de ser moneda de canvi de res. Des de la lògica purament de ciutat, té sentit ple aprovar uns comptes que serien els més alts de la història, amb un fons anticrisi i ajudes contra la inflació. Prorrogar comptes suposa 400 milions d’euros menys, entre inversions i despesa corrent. ¿Com explicaria l’oposició un cost així?

¿Amb qui preveu aprovar-lo, llavors?

ERC ha sigut qui normalment ha recolzat els pressupostos. Tot i que també ho hem fet amb Junts, amb Valents en un moment donat i amb l’abstenció del PP fins i tot. 

Repassem dos projectes estrella del mandat. La Superilla del Eixample ja té en marxa les obres de quatre eixos verds, però en preveu més en un futur. ¿Si vostè és alcalde i només depèn de vostè, la Superilla continuaria creixent o la pararia?

Barcelona ja fa anys que va cap a la pacificació i la reducció del trànsit. I és imperiós baixar a zero la contaminació. Aquesta serà la meva política com a alcalde. Però per a aquests objectius hi ha moltes estratègies possibles. Una són els eixos verds. Cal acabar els dos o tres projectes que hi ha en marxa, fonamentalment els dels carrers Consell de Cent i Girona. I després cal deixar que això qualli, veure’n els resultats i avaluar per on seguim. Pel PSC un carrer pacificat no significa zero trànsit: ha de permetre’s el transport públic, que el vehicle privat arribi als garatges, els taxis, i la càrrega i descàrrega per als comerços.

¿Però comparteix el model de superilles?

¿Què és Gràcia? Un cas antic pacificat... ¡i una superilla! La seva morfologia ho permet, igual que altres antigues viles i bona part de Ciutat Vella. Però no és possible una pacificació total de l’Eixample. Sí que ho és d’alguns eixos de l’Eixample. És obvi.

Recollida de residus porta a porta a Barcelona: després dels problemes a Sant Andreu, el govern municipal té congelada sine die l’expansió d’aquest sistema. ¿Aplicaria la fase 2 del porta a porta el pròxim mandat?

No. Si l’hem parat és perquè no ho hem vist clar. La primera fase no ha anat del tot bé i l’hem d’avaluar. Soc partidari de polítiques ambicioses, però també d’avaluar els resultats i rectificar si no són bons. Planificar amb un prejudici ideològic és poc pràctic. I el porta a porta no és generalitzable al conjunt de la ciutat.

Aquest octubre ha suscitat un gran interès la mera possibilitat que l’Ajuntament estudiï una àrea blava per a motos. ¿Està a favor d’un estacionament de pagament, com ha fet París?

No. Estic a favor que les motos puguin aparcar gratis a Barcelona i que siguin considerades un aliat. Això sí, cal habilitar places d’aparcament a la calçada. La nostra prioritat és el transport públic, però no podem negar ni el dret ni la necessitat de mobilitat individual.

Una de les seves promeses estrella la campanya electoral passada va ser reformar la Fira i ho ha pogut posar en marxa. ¿I la resta de Montjuïc? ¿Per què està aturat el pla del 2019?

En gran part perquè les aliances institucionals i publicoprivades no han sigut una prioritat aquest mandat. Montjuïc és la gran metàfora de la ciutat, ha de ser el nostre gran parc central. I té tots els elements: cultura, esports i icones. És una de les assignatures pendents, sens dubte.

Notícies relacionades

BCN i la Generalitat aixecaran 1.151 vivendes assequibles abans del 2027

La nova cocteleria màgica

Els talls de trànsit estratègics en diversos punts de la muntanya, previstos per al març passat, es van cancel·lar a última hora sense gairebé explicacions.

No estic d’acord amb fer talls de trànsit a Montjuïc. Cal fomentar el transport públic, però hi ha una mobilitat individual que és necessària. I els equipaments podrien coordinar més les seves activitats: MNAC, Fundació Miró, l’Anella Olímpica... Hauria de ser una oferta més coordinada perquè Montjuïc sigui més atractiu. Encara no s’ha aconseguit que Montjuïc sigui la gran zona d’oci, esport i cultura de Barcelona.