L’Ateneu Barcelonès potencia el seu accés i protegeix les pintures murals del XVIII

Paviment i parets van aconseguir el material que s’extreia de la pedrera de Montjuïc, com la majoria de construccions a la ciutat fins al segle XX, però el transcórrer del temps no només havia degradat la pedra sinó que havia provocat la pèrdua d’alguns trossos i canviat la seva disposició, fet que havia provocat diferents altures pel pas d’instal·lacions segons el desnivell d’accés. Ara llueix tot completament aplanat i l’entrada és totalment accessible. A més, per facilitar la informació als potencials socis que creuen el llindar s’ha baixat al vestíbul l’oficina d’atenció que abans ocupava un espai de la segona planta. I s’ha netejat la porta de fusta massissa i arreglat la claraboia que cobreix el pati, un element que dona llum a l’habitació però que no era en la construcció original.  

Esquerda considerable

«És un edifici neoclàssic de finals del segle XVIII catalogat com a BCIN [Bé Cultural d’Interès Nacional], una cosa important a tenir en compte per entendre la feina que fem i la necessitat de posar-lo al dia», apunta Elisabet Cirici, directora d’Operacions de l’Incasòl i membre de la junta de l’Ateneu. L’explicació ve a compte sobretot de la segona intervenció recentment acabada, l’arranjament d’una esquerda que afectava directament un dels grans tresors que acull la seu: les pintures que el 1796 va pintar Francesc Pla, conegut com ‘El Vigatà’, en el que llavors era planta noble del palau i avui és biblioteca. 

El problema estava en la volta de maó que hi ha per sobre dels murals decoratius «hi havia un cert perill de col·lapse perquè s’havia perdut la geometria», assegura Cirici. La catalogació i protecció de les pintures van obligar a fer la intervenció des de la planta superior. Així ho va aconsellar el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat. «És una feina que no es veu i que ha sigut difícil perquè ha suposat retirar butaques, paviment, instal·lacions i aixecar el forjat de la sala Bohigas per poder-hi accedir des de sobre i no espatllar el que hi havia sota, que són les pintures patrimonials d’El Vigatà». L’esquerda continua visible, travessa mitja sala i té un dit de gruix, però la previsió és restaurar les parts afectades al més aviat possible. Hi ha pressupost però falta trobar els diners. 

Trobades i desacords

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

No és la primera transformació que té el Palau Savassona, que després va ser casa Parellada. El 1904, quan l’Ateneu el va convertir en la seva seu, el van intervenir Josep Font i Gumà i Josep Maria Jujol, en aquell moment encara estudiant. Del modernista són l’escala, l’ascensor i alguns treballs decoratius, sobretot les vidrieres de la biblioteca i la tribuna de ferro que l’envolta. El 1968, Joan Bassegoda i Adolf Florensa van aixecar la façana de la plaça de la Vila de Madrid, la principal és al carrer de Canuda, totes dues restaurades el 2010. Abans, el 2008, es van recuperar les esmentades pintures d’El Vigatà i se li va rentar la cara a la biblioteca. I el 2021 es va adequar l’Espai Rogent, cosa que va obligar a aixecar el jardí modernista, un altre dels tresors de l’Ateneu.

Tot això i molt més –la història de l’entitat és llarga i omple de noms propis– es pot veure en l’itinerari que ha preparat l’Ateneu per mostrar l’edifici al públic durant el seu 150è aniversari: «Durant tot l’any hi haurà jornades de portes obertes, a més cada dia fem activitats obertes a tot el món», afirma Cirici. Un segle i mig de singladura entelat per l’actual guerra de acords i desacords entre socis i la junta directiva, i que Cirici assegura que està camí d’arreglar-se internament: «Estem negociant amb l’Escola d’Escriptura, busquem un acord que sigui bo per a totes les parts» i «amb els socis estem organitzant reunions per explicar i compartir el que fem», assegura la vocal de la junta.