Eix de compres

La ‘milla d’or de la decoració’ de la Diagonal s’expandeix i propulsa a l’eix comercial

  • El clúster de l’interiorisme guanya marques i eleva l’ocupació del tram central de l’avinguda a les seves millors dades

  • Deu anys després de tocar fons i després de la seva reforma, el vial ha ressuscitat amb la gastronomia i la moda també com a aliats

A1-159541392.JPG

A1-159541392.JPG / RICARD CUGAT (EPC)

5
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

Fa just una dècada aquest diari donava compte de la greu crisi que vivia el tram central (i més comercial) de la Diagonal, amb més de mig centenar de comerços tancats i negres perspectives per a la resta. La reforma completada tres anys després, ampliant sobretot les seves pírriques voreres, li va donar una nova oportunitat a l’avinguda, que ha sabut ressuscitar amb força fins al punt d’acostar-se a la plena ocupació dels seus locals i haver sortit airosa de la pandèmia. El gran eix comercial, no obstant, destaca especialment per haver aixecat sense pressa ni pausa un clúster de la decoració i l’interiorisme que fan imprescindible una visita per a qualsevol barceloní que busqui redecorar la seva llar. Tots o volen ser a la Diagonal: mobles, ceràmica, ornaments, tèxtil de llar... La gastronomia i la moda han sigut els seus altres aliats, tot i que amb una oferta menys diferenciada que en altres punts de la ciutat.

Els últims a integrar-se en l’anomenada ‘milla d’or de l’interiorisme’, com la defineixen els mateixos operadors fa un any, han sigut Porcelanosa (rellevant a la moda de DG409), mentre que l’empresa Bolia, sota el concepte de «nou disseny escandinau» anuncia la seva presència amb rètols a les persianes baixades del que va ser la gran botiga de Tous en la confluència amb Via Augusta. La firma danesa de luxe té prevista l’obertura el pròxim 9 de març, cosa que suposarà el seu debut en gran a la capital catalana. Segueixen els passos dels desembarcaments (des de l’any passat) de La Mallorquina, en el 506, i de la Galerías del Tresillo, amb 800 metres quadrats a l’espai que abans va ocupar una seu del BBVA en el 453, de KA Internacional en el 439, de Kare en el 427 i de la catalana Dareels en el 484. O de Calma House, que va ampliar mires quan Cottet va deixar el 484.

Prèviament, Ikea va tenir un innegable efecte crida en el 445, en un terreny abonat pels històrics Pilma o Hàbitat. Ara Maisons du Monde, Casa, Natura Casa, Casa Viva, Zara Home, Dekopalace i d’altres ofereixen una oferta conjunta única a Barcelona.

Resiliència comercial

El gerent de Diagonal Boulevard, Àlex Miró, reflexiona que al no tractar-se d’eix turístic, el tram de Diagonal central (de Francesc Macià a passeig de Gràcia) va resistir molt millor que d’altres els efectes de la crisi sanitària, alimentat per compradors de proximitat, de l’Eixample i la zona alta, abans que res. En els dos últims anys no s’han deixat de registrar obertures. «El repte és que els nous operadors s’associïn i contribueixin a la promoció de l’avinguda», assenyala, on estan una mica cansats de protagonitzar debats sobre reformes i tramvies, i voldrien ser més proactius en la dinamització econòmica. Tot això ampliant zona d’influència per incorporar les confluències de Casanova, Muntaner o Aribau, on també hi ha exemples que reforcen aquests ‘hubs’ de decoració i en segon terme de gastronomia.

Tots dos sectors ho tenen una mica complicat per créixer. La restauració està blindada en el costat mar per la moratòria de llicències fins que s’aprovi el pla d’usos de l’Eixample; i té poques opcions a la part muntanya (corresponent a Sarrià Sant-Gervasi i Gràcia segons els trams). La milla de l’interiorisme podria augmentar, tot i que no gire, ja que es compten amb una mà els espais disponibles a la zona, i encara menys amb prou dimensions per a aquest tipus de producte. L’edifici de Colonial del 530 ofereix un gran espai a la planta baixa de 1.200 metres quadrats (abans oficina de Caixabank) més altres tants de soterrani –que podria donar per a dos locals–, i sobre el qual ja s’està negociant. S’ofereix a 75.000 euros mensuals.

L’altre tresor que espera el millor postor són els baixos comercials i planta soterrani de l’antic edifici d’El Corte Inglés a Francesc Macià, la reforma del qual per convertir-lo en oficines de luxe encara no ha començat. Susana Ramon, associada al departament de Retail de Cushman&Wakefield, que pròximament comercialitzarà aquests espais, explica que l’operació està oberta tant a un sol gran operador o com a alguns. No obstant, en principi es pensa en dos locals amb façana a la Diagonal i d’altres pel carrer posterior, que per les seves dimensions resultarien conformes al que demana el mercat, relata.

L’especialista remarca que el ‘hub’ dels mobles i la decoració, al contrari que altres sectors, es va veure propulsat durant la pandèmia. «Tothom va gastar més diners a casa seva i ara qualsevol firma del sector vol ser allà».

Des de l’àrea de Retail de la consultora immobiliària Ascana, que dissecciona any rere any l’evolució de l’oferta en els grans eixos comercials, María de Marco remarca la visió «positiva» que ofereix la Diagonal, amb estabilitat de molts operadors i incorporacions continuades. S’ha deixat sentir en les rendes, que van caure menys en aquesta zona i ja s’acosten al 2019. Segons el seu últim informe a tancament del 2021, els lloguers mitjans van oscil·lar entre els 42 i 80 euros per metre quadrat segons els trams i vorera. La del costat muntanya sempre ha cotitzat més.

Expectatives de futur

El president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, posa en valor la transformació que està vivint l’avinguda, que es vol promocionar decididament amb els reclams de decoració i restauració. Destaca que l’oferta culinària, per exemple és més destacada que en altres eixos ‘prime’ i arrodoneix el model de la zona.

Notícies relacionades

I això que a les dificultats que imposa la normativa municipal se suma l’escassetat d’espais amb les característiques que demanen molts grups d’hostaleria i inversors. Des d’Engel Volkers, Isidre Estévez, consultor sènior de la divisió de Commercial, destaca la «gran demanda d’operadors en llista d’espera que volen obrir a la zona» (o carrers que conflueixen), buscant espais on crear restaurants amb espectacle o música com alguns de Tuset. «No hi ha producte», més enllà de les restriccions, apunta l’expert.

En els últims mesos, s’han incorporat l’espai gastronòmic de Camarasa (abans Padeví, en el 600) i l’hamburgueseria Fiva Guys en el 449. Entre els pocs tancats i amb llicència de pública concurrència, figura el Cafè i te, en el 466.

L’assignatura pendent de les terrasses i nous trams