Les seqüeles econòmiques de la covid
Com la pandèmia es va emportar l’entorn de la plaça Reial: «Vam haver de sobreviure»
Les estretors d’un cambrer del Gòtic personifiquen l’empobriment que els treballadors de l’hostaleria a la Barcelona turística van patir a l’irrompre el virus
Part de la misèria que la covid va provocar a Ciutat Vella s’estableix junt amb alguns emblemes turístics de la ciutat. El JR viu al carrer Escudellers, amb la seva dona i la seva filla d’any i mig. Treballa a prop de casa, en un restaurant de la plaça Reial, que va tancar la persiana com la resta de l’hostaleria durant mesos a partir del març del 2020. Quan la pandèmia va brollar i els turistes es van esfumar, les estretors amb què els habitants de la part baixa del Gòtic solen lidiar es van agreujar.
«Cobrava 1.300 euros i la meva dona en cobrava 800 per cuidar-se d’una família. Ens vam quedar de cop sense res», rememora el JR. La vicissitud que relata és paradigmàtica dels esforços que van aclaparar els empleats de la restauració: la prestació de l’erto es va demorar –«només eren 800 euros»– i la família va augmentar les cues de la fam per alimentar-se.
«Mentre el restaurant estava obert, guanyava una mica de propina que gastava cada setmana en menjar, mentre que pagàvem el lloguer i els rebuts amb el sou», prossegueix el JR. «Però quan el negoci va tancar, vam anar a entitats veïnals, a Càritas i a Creu Roja per menjar. No teníem res amb què guanyar diners i pagar el lloguer, així que intentàvem vendre una part del menjar que recollíem. Vam haver de sobreviure», resol.
El declivi econòmic en la trama de carrers que envolta la plaça Reial va ser un dels més aguts a l’urbs durant el primer any de crisi sanitària: l’efectiu mitjà a disposició dels veïns –ja reduït per si mateix– va recular de gairebé 11.000 euros nets el 2019 a 9.800 el 2020.
Caritat a la Barcelona històrica
Notícies relacionades«La major part de les famílies a les quals entreguem lots d’aliments era d’aquesta zona. Provenien bàsicament de la restauració, hotels i serveis», corrobora Mikel Uriondo, membre de la Xarxa Veïnal Gòtic, una de les organitzacions veïnals que van sorgir arran de l’amenaça sanitària per alleujar la pobresa. «Hi ha carrers i finques meravelloses en aquest tram del barri i, alhora, moltes famílies que viuen allà procedeixen de sectors de l’economia maltractada. Assistíem a molts cambrers, gent que treballava en magatzems de restaurants i empleades d’hotels», enumera.
El JR confessa que a l’edifici del Gòtic on resideix abunden els empleats de la restauració. «Hi ha veïns que ho han passat pitjor que jo», compara. «Molts se’n van anar buscant una habitació per no pagar tant. Alguns no van cobrar res perquè treballaven en negre», destaca el JR, que va recobrar el seu lloc al restaurant de la plaça Reial, mentre la seva dona ha trobat una nova feina en una llar. «Ens hem recuperat una mica, però encara devem factures», matisa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fenomen controvertit La venda de pisos ocupats prolifera a Barcelona i alimenta un ‘negoci’ paral·lel de desocupacions pagades
- Els treballadors podran avançar tres anys la jubilació parcial a partir de demà
- MotoGp Marc Márquez demostra el seu enorme poder als EUA
- Almenys tres ferits per una allau a Naut Aran
- El submercat dels pisos amb ocupes inclosos prolifera a Barcelona
- Automoció Wayne Griffiths abandona d'imprevist la presidència de Seat
- EL PORTER RETALLA TERMINIS Ter Stegen s’incorpora al grup per acabar la temporada amb el Barça
- Multimèdia | ¿És la universitat un negoci? Així evolucionen la pública i la privada a Espanya
- Pressupostos prorrogats El PSC admet que la negociació de la segona ampliació de crèdit amb ERC i els Comuns «està verda»
- Oportunitat de lideratge Catalunya oferirà 78 places per a científics de màxim nivell dels EUA amb un pressupost de 30 milions d’euros