Denúncia a TMB per negar-se a ressituar dos afectats per amiant

«Saps que explotarà, però no quan ho farà. Potser serà d’aquí a un any, o d'aquí a cinc o potser 20. La veritat és que preferiria no saber-ho. Viuria més tranquil», confessa Moreno, un dels treballadors del metro de Barcelona a qui se’ls ha diagnosticat una alteració a la pleura, la membrana que cobreix els pulmons. L’engruiximent pleural se li va detectar fa gairebé quatre anys, en una ronda de revisions mèdiques a operaris de manteniment de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Al seu torn, ha demandat la firma per denegar-li un canvi de lloc laboral. 

Tot i que fonts mèdiques aclareixen que no passa sempre ni és el més freqüent, la lesió que no l’incapacita ara pot derivar en malalties cròniques i greus causades presumptament per haver treballat exposat a l’amiant, que es prohibeix vendre a Espanya des del 2002. Van passar 16 anys fins que, el 2018, l’empresa pública de transport va encarregar uns inventaris que certificaven que la substància nociva es mantenia encara llavors en desenes d’estacions i instal·lacions. També es va localitzar en peces de trens que els operaris havien manipulat, desconeixedors del perill que tenien. TMB calcula que, en els últims anys, ha eliminat el 75% del material fabricat amb asbest que perdurava a la xarxa.

Moreno inspecciona i repara senyals i sistemes de comunicacions del metro. «Faig manteniment preventiu i correctiu si hi ha una avaria», precisa l’empleat, company d’un operari que, ja mort, ha sigut el primer a qui una sentència reconeix que va morir per culpa de l’amiant en el suburbà barceloní. «S’asseia al meu davant», precisa Moreno, que va apel·lar a l’acord entre TMB i el comitè d’empresa que, des de fa una mica més d’un any, reconeix que tot treballador amb afectacions o malalties associades a l’asbest té dret a ser ressituat en dependències exemptes del component nociu. No obstant, la firma va desestimar la petició al·legant que l’oficina on té assignat el lloc està lliure de la substància. 

«Encara hi ha amiant»

La companyia comenta que ha traslladat tots els efectius que presenten malalties compatibles amb l’amiant, «excepte aquells que ja es trobaven en un lloc de treball on no hi ha cap possible tipus de contacte» amb l’element. En canvi, Moreno replica que es desplaça «a llocs de la xarxa on encara hi ha instal·lacions amb amiant». «M’hi aparto quan veig un adhesiu d’alerta per presència d’amiant. I si és visible, me’n vaig d’allà», confessa l’operari, que es queixa que continua treballant «com si no hagués passat res». 

Un altre empleat de manteniment, Antoni Rosique, també va topar amb la denegació de l’empresa per la mateixa raó que Moreno. Igual que ell, ha interposat una demanda contra la companyia dependent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 

«Una part de la meva feina és anar a sales tècniques, que encara contenen amiant, i una altra part és a l’oficina. És a què s’acull l’empresa per dir que no em trobo en perill», comenta Rosique, que també ha desenvolupat un engruiximent a la pleura. Afirma que almenys vuit treballadors del seu departament pateixen la mateixa deformitat. 

Almenys 28 casos

TMB va confirmar 28 casos que requerien controls periòdics per malformacions potencialment vinculades a l’amiant, identificades entre el novembre del 2018 i el febrer del 2020, just abans de la pandèmia. La companyia no n’ha comunicat casos nous des de fa prop de tres anys. Assegura que es deu al fet que no se n’ha descobert cap més en els exàmens periòdics. 

Malgrat que els empleats van estar en contacte amb peces que s’ha revelat després que suposaven un risc, l’empresa evita donar per cert que contraguessin les afeccions per l’asbest. Afirma que «no està demostrat que aquests treballadors estiguin afectats per l’amiant o per altres motius», com «malalties prèvies o el fum del treball», suggereix. Els advocats del Col·lectiu Ronda esperen resolució de tres processos judicials per viudetat i uns altres cinc per invalidesa que es refereixen a extreballadors suposadament perjudicats pel compost insalubre.

La negativa a traslladar de lloc els dos demandants porta també que no se’ls concedeixi absentar-se del lloc de treball sense pèrdua de salari a partir dels 58 anys fins a arribar a l’edat de jubilació. És un altre dret que es va acordar per al personal afligit per l’amiant.

Plataforma en marxa

Un grup d’empleats del metro ha constituït l’Associació de Treballadors Exposats o Afectats per Amiant de la Metròpolis de Barcelona, en part induïts per la situació dels denunciants. «Temem que a altres treballadors tampoc se’ns reconegui la reducció de jornada en el futur. Demanem que no hi hagi dubtes en aquest punt», assenyala Ángel Pobo, un operari de la secció de material mòbil, que comprova l’estat dels trens.

Notícies relacionades

Albiol instal·larà unes 400 càmeres amb IA a Badalona

Alcaldes de l’àrea de BCN demanen més jutjats per combatre la delinqüència

A Pobo també se li va detectar un engruiximent pleural. En el seu cas, se li han atorgat noves tasques al taller de Santa Eulàlia perquè deixés d’estar en contacte amb els combois pendents de retirada i que contenen amiant. «Quan canviïn tota la flota, tornaré a la meva feina. Potser es considera llavors que no he sigut ressituat i no pugui anar-me’n amb 58 anys», sospita.

«No té sentit que s’exigeixi la reubicació per acollir-se a l’absència retribuïda. En el passat hem treballat amb amiant i l’afectació la tenim. És el que s’ha de tenir en compte», opina Víctor Santiago, un altre operari que ha contret una alteració pleural. Prediu que els espeternecs de l’amiant es prolongaran molt temps al metro: «Algun dia desapareixerà per complet a les instal·lacions i als trens, però nosaltres continuarem amb les nostres patologies. No volem l’oblit».