El setge dels traficants a la narcosala del Raval enquista les punxades al carrer

El canvi de tendència en el funcionament dels narcopisos ha provocat que hagi augmentat la venda d’heroïna, cocaïna o crac als voltants del CAS Baluard –la narcosala del Raval–, segons fonts policials. I que, al contrari del que diuen les xifres oficials de l’Ajuntament de Barcelona –que no mostren un augment significatiu després de la pandèmia de recollida de xeringues ni d’atenció sanitària–, els veïns de la zona afirmin que també ha crescut la presència de toxicòmans que es punxen al carrer. 

Agulles prohibides 

«La majoria de pisos de la droga són punts de venda on ja ningú es punxa». Qui parla és possiblement un dels policies que més a fons ha investigat el funcionament dels narcopisos els últims anys. La feina dels agents del GDU com aquest, a peu de carrer, ha nodrit d’informació les grans operacions liderades pels Mossos d’Esquadra contra aquests pisos de la droga.

«Antigament hi havia alguns narcopisos per punxar-se, però ara és impossible», confirma un consumidor i traficant que ha estat a càrrec de narcopisos els últims anys i accepta parlar amb aquest diari sota l’anonimat. «Pots consumir crac, cocaïna o cavall. Però sempre fumat. Punxat no es deixa perquè si se’t mor una persona el merder és per al narcopís», afirma. 

L’Eva i la Maria, dues toxicòmanes que expliquen que han acabat al Raval atretes per la presència de narcopisos que els faciliten la droga que consumeixen i no per la narcosala, a la qual també acudeixen, ratifiquen que des de fa temps els traficants no deixen que ningú s’injecti res. Fa uns anys fins i tot demanaven als clients que s’injectessin dins el domicili perquè la droga no sortís al carrer i obstaculitzar així les investigacions policials. Ara els consumidors que vulguin injectar-se ho han de fer a la narcosala, o al carrer.

Punxar-se al carrer

La Maria, una veïna que viu al costat de la narcosala, afirma que la presència de la narcosala del Raval –adjunta al CUAP Peracamps des de fa cinc anys– genera un efecte crida perquè subministra als toxicòmans el que necessiten per punxar-se. Un mal negoci, insisteix la Maria, perquè molts surten a injectar-se al carrer i a la falta d’higiene que suposa –hi ha brutícia i taques de sang malgrat els esforços redoblats dels equips de neteja– s’afegeix una inseguretat creixent a causa dels robatoris que cometen per pagar-se la droga, diu. 

L’Ajuntament de Barcelona afirma el contrari: la delinqüència ha baixat i els toxicòmans van al Raval perquè hi ha droga, no per la presència d’aquest equipament sanitari. Per defensar això últim, el consistori argumenta que les altres narcosales de la ciutat reben toxicòmans que estan en tractament per desenganxar-se, però no que vagin allà a punxar-se heroïna. Perquè no hi ha qui en vengui als altres districtes. 

«El temps mitjà que transcorre entre que un consumidor compra heroïna i se la injecta és de 10 minuts», afegeix el mateix portaveu. Per aquest motiu, la narcosala, si de veritat pretén reduir danys, ha d’estar a prop d’on es ven. És a dir, al Raval. I des que als narcopisos està prohibit punxar-se però continua venent-se droga, els traficants han sortit a buscar clients rondant per la narcosala.

La conseqüència lògica és que, tot i que les dades desmenteixin un augment del consum d’heroïna, en aquesta zona en concret hi ha més punxades al carrer i més venda al detall de droga, segons asseguren també els policies consultats, que són qui diàriament han d’afrontar el problema de salut pública.

El treball del GDU

«Això és un parc infantil. Aquí no es ve a vendre heroïna. Marxa». El to del cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que es dirigeix a un traficant pakistanès sorprès mentre preparava una paperina d’heroïna a un toxicòman assegut sobre una tauleta amb molls per als nens, és greu. Un company del Grup de Delinqüència Urbana (GDU) especialitzat en el tràfic de drogues al districte de Ciutat Vella crida el camell pel seu nom i li demana que obeeixi el seu cap i abandoni un parc situat a la rambla del Raval. El traficant dubta i acaba marxant. 

L’intercanvi de droga ha sigut filmat pel policia que seguia el camell i el consumidor des del CAS Baluard. A les imatges es veu fins i tot com prepara la paperina. Durant l’escorcoll posterior, practicat minuts després, apareix la paperina, entre la roba del toxicòman, que comença a cridar embogit. Però la policia no troba la resta de l’heroïna que amaga el traficant. Ni tampoc els diners de la transacció. Per això els policies han deixat que el camell marxi en lloc d’arrestar-lo 

A pocs metres i només uns minuts després, al carrer de la Cera, el mateix grup policial de paisà para una dona dominicana que es desplaça amb patinet elèctric. També la coneixen: fa uns mesos va ser arrestada per subministrar droga als narcopisos del veïnat movent-se amb patinet, com aquest dimecres. Els agents li escorcollen el bolso. Dins les cremes cosmètiques. Res. Malgrat les sospites, també deixen que la dona se’n vagi, com el traficant pakistanès. Estan segurs que portava la droga «dins el cos» però no hi poden mirar. 

Notícies relacionades

Del Pakistan al Raval, la ruta de l'heroïna

2.160 canelons de solidaritat

El difícil equilibri entre controlar el tràfic de drogues al carrer obtenint proves judicials però fer-ho sense atemptar contra drets fonamentals dels veïns queda ben clar en els dos incidents. Una hora després, a pocs metres de l’entrada de la narcosala, sí que es produeix una detenció: el traficant ha sigut sorprès entregant la droga i el toxicòman, malgrat la intervenció policial, es tomba, s’ajup en un racó i es punxa.

L’alcaldessa Ada Colau ha demanat aquesta setmana que s’intensifiquin els esforços policials per tallar les xarxes de distribució que omplen de droga el barri. Però això demana temps. La Guàrdia Urbana ha reforçat la seva presència al Raval. I el dia a dia dels agents com els del GDU consisteix a foragitar els traficants, atendre els toxicòmans i calmar uns veïns cada cop més empipats.