Narcopís de lloguer: el calvari d’un pis arrendat per una màfia al Raval

«L’inquilí va pagar els primers quatre mesos en efectiu, però cap veí l’ha vist a la vivenda i, des d’aquests primers pagaments, no ha tornat a pagar», explica el propietari d’un pis al Raval víctima d’aquest nou sistema. L’afectat, que demana mantenir l’anonimat, relata el calvari que suposa tenir un narcopís a la seva vivenda. Un ús que no va presagiar en absolut quan va llogar el pis a l’estiu. Afirma que una màfia que opera al barri falsifica documentació per presentar presumptes inquilins ideals, principalment de mitjana edat i gent gran, que ofereixin una bona impressió i evitin prejudicis.

Però res més lluny de la realitat. «Els veïns em van avisar des del primer dia que m’havien entrat ocupes al pis. Jo em sorprenia i els deia que no, que el pis estava llogat a una persona gran. Però els veïns mai van veure aquella persona», lamenta el propietari. «En lloc de la persona gran, va entrar un grup de gent estrangera que va començar a captar clients per consumir drogues i prostitució», exposa.

Davant les preguntes de qui hi ha al pis, què s’hi està fent i per què no l’habita ell, el fals inquilí comença una tirallonga d’excuses que no cessa fins a la primera denúncia davant els Mossos d’Esquadra per actes vandàlics a la finca. Per exemple, el pany forçat de la porta principal perquè sempre quedi oberta o la destrossa dels intèrfons. Davant l’amenaça de la policia, el fals inquilí desapareix del mapa. Durant setmanes no hi ha cap mena de comunicació amb aquesta persona.

Només es torna a saber d’ell quan reclama una quantitat de diners, semblant al pagament avançat que va realitzar a l’entrar al pis, per marxar de la vivenda. Tot seguit, el fals inquilí torna a desaparèixer i queda incomunicat. Tot i que el propietari accepti el xantatge i accedeixi a pagar aquesta quantitat de diners, continua sense respondre. És la màfia qui decideix, després d’analitzar la situació, si s’accepten aquests diners o si, per contra, es paguen els mesos impagats, de manera que així s’anul·la la possibilitat d’un possible desallotjament i poder continuar amb l’activitat del narcopís.

No és l’únic cas

Aquesta vivenda està actualment sota investigació per part dels Mossos d’Esquadra. Fonts policials consultades per aquest diari confirmen que no es tracta d’una pràctica aïllada al Raval, tot i que la més habitual segueix sent l’ocupació, perquè hi ha centenars de pisos buits. Fonts veïnals s’atreveixen fins i tot a posar xifres sobre la taula: «Abans hi havia diverses màfies. Actualment, només n’hi ha una que controla el tràfic als narcopisos», explica Acció Raval, una de les entitats més mobilitzades contra la droga. Segons ells, aquesta màfia controla ara unes 60 vivendes. «Només 15 estan actives; les altres 45 estan preparades per quan alguna caigui», puntualitzen. D’aquestes vivendes, 5 s’haurien llogat de manera legal mitjançant falsos inquilins per utilitzar-les després com a narcopisos.

Enuig veïnal

«Al Raval tenim un problema real de seguretat», ha admès el tinent d’alcalde de Barcelona, Albert Batlle, aquest mes. El veïnat del Raval va sortir al carrer fa tres setmanes contra la degradació del barri arran de la pandèmia. «La sensació de por ha crescut», explica l’Andrea, que fa 13 anys que viu al Raval. «M’enfado cada dia. La meva llibertat està sent anul·lada», manifesta. En aquests 13 anys que fa que viu al barri, diu, mai havia vist tantes xeringues per terra: «La droga està en moviment les 24 hores del dia. ¿Per què he d’anar amb compte si porto amb sandàlies per si em clavo alguna xeringa?». El Carlos viu al Raval de tota la vida. El seu pare era un laboriós activista pel barri. A ell aquesta faceta no li cridava l’atenció fins fa tres anys: «M’hi vaig començar a involucrar a través de les xarxes socials... Des del final de la pandèmia, es veu una clara degradació al Raval». No marxaré del Raval perquè m’estimo el barri. Si me’n vaig serà per altres motius, però a mi ningú em farà fora del barri», defensa. L’Andrea, en canvi, reconeix que la seva sensació d’inseguretat ha augmentat els últims anys: «Si em truques d’aquí 5 anys i tot segueix igual, jo ja no seré aquí».

Notícies relacionades

El setge dels traficants a la narcosala del Raval enquista les punxades al carrer

Narcopisos i toxicòmanes: «Vaig preferir obrir les cames a rebre una pallissa»

La solució a curt termini de l’ajuntament és augmentar en un 20% el nombre d’agents de la Guàrdia Urbana al barri. Una solució que no és del grat del veïnat ni de la plataforma Acció Raval: «Si creiem que la solució per al Raval és només posar més seguretat, és que es té poca altura de mires. Ara tenim equilibri. La policia que hi ha és suficient i fa bé la seva feina». I afegeix que «el problema amb les autoritats és que els surt més barat posar més policies que pressionar la fiscalia i propietaris de la vivenda que no estan pendents dels seus pisos, que són ocupats per la màfia».

Tant Acció Raval com els veïns i el propietari del narcopís de lloguer assenyalen la desídia de les autoritats. Coincideixen que s’ha d’invertir més en el barri i no només en seguretat. En una recent protesta veïnal en contra del repunt de consum de drogues i de la inseguretat, es podien llegir desenes de cartells que pronosticaven la mort del barri. La seva solució davant aquesta problemàtica és invertir en projectes i comerços: «És necessari reviure el Raval».