La provocativa ciutat-mur en què treballa Antoni Vives, exurbanista de Xavier Trias

La primera peça de Neom és una ciutat-mur en ple desert batejada com The Line. Va començar les obres a l’octubre i la promou el príncep hereu saudita Mohammed bin Salman a través de l’empresa homònima Neom. Tal com consta a la web de la corporació, Vives és un dels principals líders del projecte i en dirigeix la planificació urbanística. En un vídeo penjat a la pàgina de Facebook de Neom, Vives en persona defensa les virtuts d’aquest «repte ambiciós».

Com va relatar EL PERIÓDICO a l’estiu, la megaconstrucció té capacitat per allotjar 9 milions de persones. És un edifici lineal de mig quilòmetre d’altura i 170 quilòmetres de longitud dins del qual shi haurà vivendes, comerços, llacs, vegetació i carrers. Tot això, promet, serà accessible a menys de 5 minuts per al resident i en un ambient climatitzat per aïllar-se de la calor extrema a la vora del mar Roig. Per si no fos suficient, preveu també una pista d’esquí per acollir proves dels Jocs Asiàtics d’Hivern del 2029. Un tren d’alta velocitat cobriria el trajecte d’un extrem a l’altre en uns 20 minuts. Segons l’agència Bloomberg, només el pressupost inicial de ‘Neom’ ja ascendeix a 500 bilions de dòlars. Petrodòlars, en realitat, ja que la riquesa d’aquesta monarquia del golf Pèrsic és fruit del petroli.

Els promotors d’aquesta muralla habitada defensen que és ecològica perquè funcionaria amb energia 100% renovable i el transport per l’interior seria obligatòriament de zero emissions. Però no està gens clar d’on obtindrà l’aigua necessària per a tants habitants i vegetació. El pla és construir enormes plantes potabilitzadores que captin aigua del mar Roig i fer-les funcionar amb energia solar, un full de ruta molt difícil perquè les dessalinitzadores consumeixen una ingent quantitat d’electricitat.

Model de ciutat

Notícies relacionades

Arrenquen les obres de l’edifici més gran del món: 9 milions d’habitants

Un jutge ordena entregar a BCN 90 obres del llegat de Muñoz Ramonet

L’expolític de CiU, per tant, està immers en una vida radicalment diferent i viu lluny de Barcelona. Una vida que poc es devia imaginar quan era regidor, ja que fa exactament una dècada responia en una entrevista al diari Ara –del qual era articulista– que en 10 anys es veia «escrivint novel·les, algun article de premsa i algun assaig». I és que, a més de l’urbanisme i política, Vives ha flirtejat amb la literatura. A més, durant els últims anys ha hagut de compaginar l’encàrrec àrab amb els tribunals catalans. Les irregularitats al contractar un excàrrec d’Unió a Barcelona Regional el van portar el gener del 2021 a acceptar una pena de dos anys de presó per malversació i que va pactar commutar per un curs d’ètica.

Durant la seva etapa municipal, Vives també va ser un dels ideòlegs del model de ciutat de CiU, que té com a faceta més coneguda el concepte smart city. No obstant, l’ideal anava més enllà i Vives el sintetitzava en un ‘mantra’ que tenia emmarcat i penjat al seu despatx: «Ciutats de barris productius, a velocitat humana, autosuficients energèticament, en el si d’una metròpolis d’alta velocitat, hiperconnectada amb el món i de zero emissions». Un lema que, aplicat a la Barcelona mediterrània o al seu impactant The Line, dona com a resultat estils de vida molt diferents.