El PSC insta Colau a replantejar les regles dels pressupostos participatius

Mobilització en percentatge

Essencialment, creu que en vista que el que prima és el vot, els barris amb menys habitants corren el risc de quedar-se a la cua o fora del programa, i això inclou, diu, el cas de zones en les quals la mobilització és molt elevada en percentatge però poc significatives en números absoluts.

Posa com a exemples barris del seu districte, com la Clota, amb 600 veïns, i Sant Genís dels Agudells (per a més dades, el barri de la regidora), amb 6.000 veïns, que fàcilment veuran superades les seves propostes per les de barris amb desenes de milers d’habitants: «Es produeixen discriminacions». No és la seva única queixa, però és la més significativa.

El model

Quan Ada Colau va ser alcaldable per primera vegada, el 2015, Barcelona en Comú va incloure en el seu programa electoral la possibilitat que la ciutadania decidís quin havia de ser el destí d’una part de la inversió del consistori. Un 5% de la partida. La iniciativa, prevista una vegada per mandat, no va quallar en els primers quatre anys de l’alcaldessa al càrrec, i tot estava previst perquè ho fes en el segon. El febrer del 2020, el regidor de Barcelona en Comú Marc Serra, responsable de la qüestió, va explicar quins serien els eixos de la seva aplicació.

La part del pressupost que havien de decidir els barcelonins ascendia a 75 milions d’euros. Però un mes després la pandèmia va aturar el món, i també els pressupostos participatius, com es coneix aquesta proposta. Finalment, la mesura es va posar en marxa un any després, però el coronavirus va tenir el seu efecte econòmic, i la partida prevista va baixar de 75 a 30 milions d’euros. Això, inevitablement, va frenar el repartiment previst inicialment: amb 75 milions hauria sigut més possible plantejar-se un benefici que d’alguna manera arribarà als 73 barris, remarca Serra.

76 projectes

El regidor de Drets de Ciutadania i Participació afirma, en resposta als arguments d’Alarcón, que aquest factor podria ser decisiu en la futura aplicació dels pressupostos participatius. La pròxima edició, tret de canvi de rumb del govern que surti de les eleccions. Amb tot, Serra defensa el model actual: «És la primera crítica que m’arriba. El projecte funciona molt bé. L’oposició no hi ha presentat cap iniciativa en contra. Però allarguem la mà per millorar-lo. Segur que amb més pressupost ho podrem fer».

El regidor recorda que com a criteri d’equitat es va procurar que en la fase inicial, de priorització, s’incloguessin propostes de barris dels 10 districtes. No va ser dels 73, però sí de molts. Cita alguns barris amb pocs veïns que han aconseguit que algun projecte prosperés: La Font d’en Fargues, a Horta, amb 9.400 veïns; el barri del Coll, a Gràcia, amb 7.500 residents, el de Trinitat Nova, a Nou Barris. A l’abril del 2021 es va iniciar la fase de priorització, a partir de 2.000 projectes proposats. Es va comprovar que complissin les bases i en van quedar 900.

Es va limitar la quantitat perquè els veïns demanessin votar entre 20 per cada un dels 10 districtes. I així 200 es van convertir en finalistes. I finalment, els més votats van ser 76: no hi ha limitació per projecte, sinó per cost econòmic. En el cas del 2021, i únic per ara, els 30 milions esmentats van marcar aquest límit.

Els dos projectes que van aconseguir el major nombre de suports són la millora del parc de l’Espanya Industrial (3.351 per a una inversió de 850.000 euros) i la reforma del camp esportiu de Julià de Capmany per a la pràctica del criquet i altres esports minoritaris (2.890 vots i 1,6 milions). En total, gairebé 40.000 barcelonins van participar en les votacions, a través de la web decidim.barcelona.

Valoració econòmica

Aquest és un altre dels punts que Alarcón assenyala com un problema: la valoració econòmica que es fa dels projectes. Està clar que és necessari saber el cost de les propostes perquè la població es decideixi per un o l’altre. És una dada clau.

La regidora creu que les valoracions que es van fer no sempre van ser les més ajustades, tot i que disculpa els tècnics. Diu que en molts casos és difícil precisar-les. Ella cita un cas que ha viscut a Horta-Guinardó: el projecte d’una zona de joc infantil d’aigua als Jardins de Baix Guinardó. Va ser la quarta proposta més votada al districte, amb 1.374 vots. El pressupost previst era de 300.000.

Per ara, la iniciativa no continua el seu torn, ja que la regidora l’ha paralitzat davant certa oposició veïnal i davant el fet que la persona que va promoure la reforma no la defensa ja, descontenta amb el projecte. Però l’al·lusió ve al cas que el pressupost final de la primera part de la mesura ascendia finalment a 400.000 euros. Per això, el districte va haver de trobar 100.000 euros d’una altra partida. Amb la reforma paralitzada, per ara no hi ha problema, però Alarcón creu que cal afinar més el càlcul.

Una boia al mar

Notícies relacionades

39.500 barcelonins decideixen els primers pressupostos participatius

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’últim ‘però’ dels socialistes fa referència a la naturalesa d’alguna de les propostes aprovades, per considerar que són més mesures de ciutat que de barris. Com a exemple, Alarcón cita la novena proposta més votada a Ciutat Vella, inclosa entre les 76 que van prosperar: la instal·lació d’una boia al mar «per mesurar l’acidificació del Mediterrani». Va aconseguir 1.154 vots i té un cost previst de 200.000 euros. La socialista considera que no respon a l’esperit de la mesura. Serra opina que és un cas aïllat.

Les diferències entre els socis del govern sobre aquest tema són cordials i més o menys acotades. I queden anotades, tot i que s’intueix que no estaran ara mateix a dalt de tot d’una agenda que mira de cara a les eleccions municipals del 28 de maig. Tot indica que el debat queda per quan el pròxim mandat estigui començat.