6 claus
Què hi ha al darrere de la nova crisi de la droga a Barcelona
Un petit canvi al mercat de la droga genera múltiples efectes col·laterals als barris que suporten el narcotràfic. Aquest ‘efecte papallona’ es viu amb cruesa aquesta tardor al Raval, a Barcelona. Una investigació periodística d’EL PERIÓDICO, publicada en sis entregues des de divendres passat fins aquest dilluns, revela les principals claus de la nova crisi de la droga a Ciutat Vella. L’evolució dels narcopisos és al darrere de l’increment d’imatges de toxicòmans al carrer i de queixes veïnals. No hi ha més droga sinó que es ven diferent. També es deixa notar ja la reobertura de fronteres després de la pandèmia, que torna a oxigenar el mercat negre global.
Guillem Sánchez relata amb detall els racons de la venda i el consum de droga avui al Raval en aquest complet reportatge. La principal novetat és que emergeix una nova generació de narcopisos sense xeringues, que envien els seus venedors al carrer. Ronden la narcosala Baluard a la caça de toxicòmans per oferir-los una dosi immediata, que entorpeix la tasca d’aquest equipament de reducció de danys, dificulta les rehabilitacions i a més empeny cap al carrer una part del consum. El temps mitjà entre la compra i el consum són 10 minuts.
El narcotràfic comporta violència, també per als clients i en especial per a les dones. L’Eva i la Cristina revelen a EL PERIÓDICO com és un narcopís per dins, un lloc en el qual pot passar «de tot» i en el qual ser dona incrementa el risc de patir pallisses i violacions. «Vaig preferir obrir les cames a rebre una pallissa», confessa l’Eva, de 42 anys.
Xavi Sánchez revela la història d’un narcopís singular del Raval: una màfia el va llogar de manera legal utilitzant com a fals inquilí una persona gran. El propietari està desesperat. La policia ho investiga i reconeix que no es tracta d’una pràctica aïllada al Raval, tot i que la majoritària segueixen sent les ocupacions perquè hi ha centenars de pisos buits.
Aprofundim en com funciona la nova generació de narcopisos al Raval. Han passat cinc anys des de les grans batudes per desmantellar els pisos de la droga on els clients podien injectar-se heroïna. Avui els que admeten el consum són una minoria i el cenyeixen a toxicòmans que fumen crac o heroïna. Són, en definitiva, fumadors clandestins.
La sèrie d’investigació d’EL PERIÓDICO ha obert el focus més enllà del Raval i ha pogut comprovar, xifres en mà, que a la perifèria també pugen les xeringues comptabilitzades al carrer. Per exemple en un punt calent de la droga a la Mina. A diferència del centre de la capital, aquest barri a la frontera de Sant Adrià i Barcelona no acapara titulars. Tampoc pugen les queixes dels veïns, que ja han reclamat mil vegades a les institucions el rescat d’aquesta zona. Vox ha intentat capitalitzar-ho, però li han donat l’esquena.
Jordi Ribalaygue i Manu Mitru treuen a la llum les dures històries i imatges dels assentaments de consumidors a la Mina. Han parlat amb una dotzena d’addictes sota un pont, en un descampat, al terrat de l’edifici Venus... Expliquen que per només cinc euros ja aconsegueixen una dosi: «Costa tan poc que no és fàcil deixar-la». Els seus testimonis ho expliquen tot: «No està bé consumir aquí ni que es deixi brut, però prefereixo fer-ho així i no al mig del carrer. Sobretot, no vull que em vegin les criatures».
