Més de la meitat dels pisos de lloguer a Barcelona són de multipropietaris

La majoria de vivendes de lloguer a Barcelona estan en mans de propietaris que tenen diversos pisos a la ciutat. El 51,4% tenen tres vivendes o més, mentre que el 37% són grans propietaris que compten amb un mínim de 10 pisos dins de la capital catalana. Es pot puntualitzar que aquests multipropietaris podrien tenir encara més immobles fora de Barcelona, així que els dos percentatges serien superiors. Aquestes són algunes de les dades que reflecteix l’estudi ‘Estructura i concentració de la propietat de vivendes a Barcelona 2021’, que ha elaborat l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Català del Sòl(Incasòl). 

La regidora de Vivenda i Rehabilitació de Barcelona, Lucía Martín, ha valorat que aquests primers resultats de la investigació mostren que «és fals que estiguem davant un parc de lloguer massivament en mans de propietaris vulnerables que només tenen una vivenda», de manera que es «trenca» el relat que pretén posar traves a la regulació de preus dels lloguers. Així mateix, Marín ha recordat que els grans propietaris que inverteixen en el mercat de la vivenda «tenen capacitat de fer que incrementin els preus», i provoquen que sigui cada vegada més complicat accedir a un sostre digne. En el dia d’avui, els lloguers a Barcelona ja costen uns mil euros de mitjana.

El 40% dels barcelonins viuen de lloguer

Barcelona encapçala la llista de ciutats amb més població que viu de lloguer de tot l’Estat, segons les autores de l’estudi. A la capital catalana, hi ha un total de 754.326 vivendes (sumant les de lloguer i de propietat). De totes, 290.416 són de lloguer habitual (no turístic ni de temporada), i representen el 38,5% del parc total de vivenda de la ciutat. Això significa que a la ciutat hi viuen de lloguer unes 720.000 persones, gairebé el 40% de la població. Es tracta d’«una xifra molt elevada que ens equipara amb altres ciutats europees com París i Berlín», ha remarcat Marín.

Notícies relacionades

Per què un veí de l’Hospitalet pateix més per pagar el lloguer que un altre de Sant Cugat

El surrealista pis a la venda a Barcelona per 185.000 euros: amb l’ascensor a la cuina

No obstant, hi ha algunes diferències destacables entre aquestes ciutats i la capital catalana. En primer lloc, la quantitat de parc públic de vivenda, que és molt inferior a Barcelona. «Aquestes ciutats europees tenen entre un 20 i un 25% de parc públic de vivenda, quan aquí amb prou feines arribem a l’1%», ha lamentat Marín. En segon lloc, es dona el cas que a les altres capitals hi ha una regulació dels preus, i que els contractes de lloguer són molt més estables: «Allà són més estrictes amb els motius de no renovació de contractes de lloguer, i és més difícil no renovar», ha asseverat la regidora.  

La investigació reflecteix que a Barcelona hi ha un total de 12.893 vivendes de titularitat pública, que suposen l’1,7% del global. Si ens fixem només en les de lloguer, les públiques representen el 4,4% del total. Però aquests percentatges augmenten als barris més desfavorits: a Ciutat Vella representen al voltant del 10% dels pisos, mentre que arriben a superar el 20% del total als barris de Can Peguera, Torre Baró, Vallbona i Baró de Viver.