Els restaurants musicals triomfen com a alternativa d’oci nocturn a Barcelona

En ple debat sobre què fer amb el minvant oci nocturn reglat a Barcelona, com va informar EL PERIÓDICO el setembre passat, s’obren propostes mixtes amb èxit immediat i que solen concentrar-se a l’Eixample, la zona alta i Ciutat Vella. Qualsevol establiment amb llicència de restaurant pot obrir fins a les 3.00 hores, però si vol incorporar oferta musical (en directe o no) més enllà del so ambient, necessita una llicència de restaurant musical, que essencialment està condicionada per normativa a un alt aïllament acústic. Per això, no és fàcil comptar amb el local ideal i a més estan molt sol·licitats per empresaris nocturns i inversors. Fonts immobiliàries assenyalen que hi ha llistes d’espera de clients a la caça d’espais d’aquestes característiques en traspàs, o que es puguin obrir en zones no afectades per restriccions urbanístiques.

El local del moment probablement sigui el nou restaurant musical obert fa tot just unes setmanes, Jacqueline, inspirat en la musa i segona dona de Picasso. Crida l’atenció que s’ubiqui al carrer d’Enric Granados, que porta setmanes d’actualitat per les retallades horàries i de terrasses imposades per l’ajuntament en resposta a les queixes veïnals. Però en aquest cas, els seus instigadors han descartat sol·licitar vetllador i s’han limitat a condicionar l’interior per a la seva múltiple oferta de restauració (amb cuina internacional a la carta o en menú degustació), cocteleria, xampany bar i música en viu i punxada, en tres plantes. La clau és que es tracta d’un edifici de nova construcció i fàcil d’aïllar amb l’última tecnologia. L’establiment va tramitar la seva llicència abans de la moratòria que viu el districte de cara al seu nou pla d’usos, tot i que la pandèmia n’ha retardat l’obertura.

Diversos usos i estils

Aquest espai és la quinta essència del negoci que molts voldrien obrir ara a Barcelona per la seva estructura i multifuncionalitat. Toni Cano (fill del director del grup Sutton) s’ha aliat amb altres socis (i el grup de disseny i arquitectura Rockwell) en aquest cas per desplegar un espai amb «contingut», on l’aposta són les «experiències», explica. Els diumenges tindran ‘brunch’ en col·laboració amb galeries d’art, els dijous ‘afterworks’ amb alts executius d’empresa... L’empresari, també vinculat des del grup Sutton amb un altre restaurant musical d’èxit, el Gatsby de Tuset, té clar que el model de restauració amb música i copes encerta a la diana d’un públic a partir 30 o 35 anys que prefereix (tret d’ocasionalment) sortir fins a les tres de la matinada, tenir marge de descans i després aprofitar l’endemà.

Aquest ‘target’ no només té més capacitat econòmica que el dels joves a la vintena àvids de discoteques, sinó que prefereix el servei d’aquest tipus d’establiments, on es cuiden molt les begudes i l’ambient després dels sopars. En el seu cas, s’està nodrint en un 80% dels anomenats expatriats o estrangers residents a Barcelona per feina o estudis, molts més acostumats a sortir a sopar i prendre alguna cosa entre setmana que la població local, més centrada en els caps de setmana.

La fórmula de diversió i gastronomia, en aquest cas a base rumba catalana, picades d’ullet a la Barcelona dels Jocs del 92 i tapes locals de qualitat, és el que ha propulsat en poques setmanes el Tracatrá, que ocupa per traspàs un emplaçament històric de la ronda de Sant Pere al costat de la plaça de Catalunya. No només funciona amb el turista que busca ambientació musical amb caràcter local, sinó que ha sorprès el barceloní amb una proposta diferent. El mateix grup empresarial ja l’havia encertat recentment amb Velíssima, al costat de la Nova Bocana, on la cuina és italiana i l’espectacle artístic a peu de taules evoca la ‘dolce vitta’.

A ple Eixample també han fet eclosió en poc temps The Secret Q, a la rambla de Catalunya, amb triple oferta de ‘food, fashion i design’, resum. Aquí convergeixen un restaurant (amb la promesa de ‘gastronomia de luxe’ i un equip reputat de xefs), un còctel bar i fins i tot un club privat, que permeten accedir a partir de migdia i acabar la vetllada a les tres de la matinada si es vol. La gastronomia és un primer esglaó que pot conduir a una intensa matinada al seu ‘lounge bar’ amb sessions de discjòquei.

Notícies relacionades

La increïble nit minvant de Barcelona: 125 discoteques i pubs tancats

El futur de la nit de Barcelona: on encaixar noves discoteques i pubs

També des de fa alguns mesos més Yubi s’ha convertit en un èxit a base de plats asiàtics, cocteleria glamurosa i música amb discjòqueis residents i convidats que posen ritme electrònic en el mateix horari. Com en altres casos, ofereixen també espai per a esdeveniments privats, on dissenyen vetllades a la carta.

Normativa coixa

Des de la patronal de l’oci Fecalon constaten l’èxit del model, però insisteixen en la urgència d’introduir «canvis» al catàleg d’espectacles (dependent del Departament d’Interior) per adaptar la normativa a la realitat de l’oci i les tendències urbanes. Actualment, ni restaurants musicals, ni tan sols bars musicals poden disposar d’escenari ni pista de ball, tot un disbarat ja que el normal és que els peus es moguin al so dels decibels autoritzats. Aquest element llasta aquests bars de copes, que són cada vegada menys perquè les noves llicències són complicades a Barcelona i molts noctàmbuls prefereixen ofertes concentrades per estalviar desplaçaments, sigui en restaurants musicals o en restaurants amb club, com succeeix en els clubs del Front Marítim, on un pot sopar i ballar fins a les sis del matí.