Els barcelonins amb mútua privada augmenten mentre per l’infrafinançament de l’atenció primària

Mentre la sanitat pública i en concret, l’atenció primària es debilita progressivament per l’insuficient finançament, les mútues privades augmenten els últims anys a tot Catalunya. També ho han fet a Barcelona, com reflecteix l’última Enquesta de Salut 2021. Així, per primera vegada, la doble cobertura sanitària dels barcelonins s’ha situat per sobre del 40% de la població: el 42,7% en dones i el 40,6% en homes. És el màxim històric. Alhora, l’opinió dels ciutadans sobre l’atenció primària empitjora des del 2016, com també recull aquesta enquesta. Aquest treball, fet per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), es va desenvolupar entre el febrer del 2021 i el febrer del 2022, és a dir, en plena pandèmia i amb uns centres de salut que difícilment es van poder dedicar a atendre altres patologies que no fossin la covid-19.

Aquest augment s’ha donat en totes les classes socials, excepte en la més acomodada. Gran part d’aquest sector social ja tenia una assegurança mèdica privada. Però ara les mútues també han crescut en les classes socials més baixes, entre altres coses perquè en els últims anys l’increment de pòlisses del sector privat ha generat una guerra entre les companyies per oferir les més barates (cosa que moltes vegades va en detriment de la qualitat). «Entre les classes altes, el percentatge de mútues és del 50%. En les més baixes, d’entre el 10% i el 30%. És a dir, la doble cobertura creix, però continua predominant sobretot en les classes altes», ha assenyalat la gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, Carme Borrell.

Aquesta xifra s’ha de llegir junt amb una altra: el descens de satisfacció de la població respecte a l’atenció primària. L’opinió general continua sent bona, però ha minvat els últims anys. Dels 10 indicadors que analitza l’enquesta sobre l’opinió dels barcelonins respecte a la primària, 7 van a pitjor i 3 a millor. Tot i així, malgrat que el prestigi de la primària ha disminuït des del 2016, el 82% dels barcelonins recomanarien el seu metge de capçalera.

«La primària necessita una injecció pressupostària. El 25% del pressupost de Salut hauria d’anar destinat a la primària [Catalunya hi destina el 16,7%, un 5% més que el 2019]», ha dit la regidora de Salut, Envelliment i Cures de l’ajuntament, Gemma Tarafa. «Hem de garantir que el 100% dels barcelonins tinguin cita amb el CAP en menys de cinc dies i treballar perquè la tinguin a les 48 hores. I millorar la presencialitat», ha afegit. Els pacients tenen dret a ser atesos pel seu metge de capçalera en un màxim de 48 hores, un període que poques vegades es compleix a causa de l’elevada saturació i pressió que viuen els centres de salut.

Més indicadors

L’informe de l’ASPB també recull una millora important respecte a l’infradiagnòstic de malalties cròniques, fins al punt que en el cas del càncer la situació se situa en nivells molt similars als del 2019 i els diagnòstics van ser només un 0,2% inferiors en dones i un 1,5% en homes. Tanmateix, el diagnòstic de les malalties cardiovasculars continua sent un 10,2% inferior en dones i un 8,2% en homes respecte als nivells prepandèmics.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

En canvi, els diagnòstics de trastorns d’ansietat s’incrementen en un 2,1% en dones i un 3,4% en homes respecte al 2019, amb un increment molt superior en la població d’entre 15 i 24 anys, grup en què ha sigut del 46% en dones i del 25,2% en homes. Globalment, la salut mental dels barcelonins ha empitjorat.

Finalment, l’enquesta ha detectat una recuperació parcial de l’esperança de vida respecte al 2020. Era un factor molt afectat per la covid-19. Malgrat que continua per sota del 2019, les barcelonines tenen una esperança de vida de 87,6 anys, i els barcelonins, de 81,6. El biaix de gènere es redueix si es té en compte l’esperança de vida en bona salut, una edat que en el cas de les dones se situa en els 78,8 anys, i en el dels homes, en els 74,3 anys.