El Govern arrenca les obres per connectar les estacions de Plaça Espanya i Gràcia de Ferrocarrils de la Generalitat

La connexió de les dues línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) avança avui amb la licitació de les obres del túnel i les estacions. El projecte per unir Plaça Espanya i Gràcia, que ja apareixia en la planificació d’infraestructures fa més de dues dècades, serà presentat pel Govern aquest dijous tot i que els trens no travessaran l’Eixample per arribar a Gràcia fins a l’any 2030, segons els càlculs del Departament de Territori. El cost global arribarà als 430 milions d’euros.

La prolongació de l’L8 de FGC (ara va d’Espanya a Molí Nou) inclourà la construcció de dues noves estacions –Hospital Clínic i Francesc Macià– i l’ampliació de les actuals de Gràcia i Plaça Espanya, que ara ja presten servei a la línia del Vallès i a la línia Llobregat-Anoia, respectivament. L’objectiu és teixir encara més la xarxa de transport públic de Barcelona, fomentar la intermodalitat i, sobretot, treure cotxes de la capital catalana.

Lluita contra l’emergència climàtica

«Era una connexió que faltava pel centre de la ciutat i tot el que signifiqui ampliar la xarxa ferroviària per lluitar contra l’emergència climàtica serà benvingut», defensa el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Marc Sanglas. Els quatre quilòmetres de túnel permetran que es viatgi entre tots dos punts en set minuts, tot i que el gran mèrit de la infraestructura serà unir dues línies absolutament diferents.

Si la del Vallès és comparable a un metro, amb trens cada 2,5 minuts entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès a partir del 9 de desembre, la del Llobregat-Anoia ofereix freqüències menys competitives i trens més antics. De fet, la demanda actual de tots dos traçats és bastant diferent. La que creua el Baix Llobregat i arriba a Manresa (R5) i Igualada (R6) té 23,7 milions de viatgers a l’any, mentre que la del Vallès atrau 64 milions anuals.

Viatges més àgils

Quan la futura prolongació de FGC sigui una realitat d’aquí vuit anys, si no hi ha imponderables, la línia del Llobregat-Anoia guanyarà 14,5 milions de viatges, i la del Vallès, cinc. No obstant, més enllà de les estimacions de demanda que estudia el Govern, l’L8 facilitarà la vida a molts ciutadans que ara havien de passar del metro als ‘ferrocatas’ o viceversa per cobrir els recorreguts, que seran més àgils i còmodes. Es calcula que seran unes 70.000 persones al dia.

Abans de licitar l’obra, Territori ha fet una exhaustiva campanya geotècnica per estudiar el terreny, explica el director general d’Infraestructures de Mobilitat, David Prat. S’han fet 19 sondejos amb perforacions i tres assajos de bombatge per saber exactament quin tipus de terreny es trobarà la tuneladora que foradarà novament el subsol barceloní, com ja es fa amb l’L9 al nord de la ciutat. També s’inspeccionaran 13.523 vivendes i locals d’edificis per on es perforarà.

Salvar diverses infraestructures

La profunditat màxima a què treballarà la tuneladora serà de 52 metres. Passarà per sota de diverses línies de metro (L1, L3 i L5), del túnel de Rodalies d’Adif (R2, R3, R4 i R1) i de l’AVE, del dipòsit pluvial del carrer d’Urgell i de la galeria viària que transcorre sota la plaça d’Espanya. Aquesta complexitat, raona David Prat, fa que aquesta part del desenvolupament dels treballs s’allargui 58 mesos més.

Les tasques per obrir el pou pel qual penetrarà la tuneladora van començar a l’octubre, tot i que inicialment es va parlar de fer-ho al juliol. Es van col·locar uns enormes cartells de la Generalitat tant a la Gran Via a l’altura d’Espanya com a Urgell amb Rosselló. Era l’avís que començava l’actuació, cosa que es coneix com la desviació de serveis. A Gràcia es tardarà una mica menys, vuit mesos, però en els dos primers casos es necessitaran 14 mesos.

Transbord a Gràcia

Un any i escaig després, ja el setembre de l’any vinent, s’iniciaran les obres que aquest dijous es liciten i l’anunci de les quals ha merescut la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que acompanyava el titular de Territori, Juli Fernàndez. És a partir de llavors quan es gastaran els 320 milions en infraestructura, tant als nous túnels com a les estacions. Posteriorment, serà el torn de les vies, catenàries, senyalització, instal·lacions elèctriques o comunicacions. Finalment, seran les estacions d’Hospital Clínic, Francesc Macià (amb quatre ascensors cada una) i Gràcia (amb sis), a més de la remodelació de la d’Espanya.

Notícies relacionades

FGC enllaçarà el centre de Barcelona i l’aeroport cada 15 minuts amb 10 trens d’Alstom

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

A cada estació es projecta un pou vertical, seguint la filosofia de les parades de l’L9, però meny profund. A Gràcia, que es convertirà en la més freqüentada de la nova L8, les persones usuàries que arribin des del Vallès o des del Llobregat-Anoia hauran de canviar de tren, perquè la infraestructura dels dos traçats no estarà connectada. Serà com un transbord de metro.

Joan Miró, afectat

I, mentre la tuneladora va fent camí sota l’asfalt, a la superfície hi haurà un punt on la futura línia de FGC farà efecte. Es tracta del parc de Joan Miró, als voltants de la plaça d’Espanya, on s’habilitarà una campa per assumir les terres que s’extreguin, a més d’emmagatzemar les dovelles de la tuneladora. El director d’Infraestructures de Mobilitat ha assegurat que l’ajuntament està informat de l’afectació.