«La seva resposta va fer mal»
L’estudiant a qui Colau va fer plorar: «Li vaig preguntar per la seva roba com a comunicació no verbal en política»
«Ni la vaig jutjar ni volia fer-ho», explica l’alumna, però critica que «tampoc volia que ella em jutgés a mi»
La resposta encara ressona: «Em vesteixo com em dona la gana», va afirmar divendres, taxativa, Ada Colau, alcaldessa de Barcelona. No li falta raó, però qui ho preguntava era una estudiant de tercer de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra. Ho va fer amb tota la bona fe del món: volia saber si utilitzava la seva vestimenta com una eina de comunicació no verbal en política. Preò va topar amb aquesta brusca contestació i un linxament a les xarxes socials. La jove s’ha pronunciat «sense filtres» aquest dissabte. Ho ha fet en el ‘Diari de Barcelona’, editar pels alumnes de quart d’aquesta facultat: «La seva resposta em va doldre, sí, però encara em va fer més mal el que va venir després», confessa l’estudiant.
«En les imatges del seu recorregut polític apareix amb samarretes reivindicatives. La roba més formal [que porta ara], ¿reflecteix potser una moderació d’idees?», va preguntar l’estudiant en el col·loqui ‘Vermuts del Diari de Barcelona’, on els futurs periodistes posen en pràctica tot el que han après. «Ha sigut una lliçó accelerada en poques hores. Massa. Aquesta professió no sempre és amable», reconeix.
La jove, que no vol revelar la seva identitat, argumenta que des de fa temps segueix experts en comunicació política i estètica. «Per això vaig fer la pregunta. Volia saber com l’alcaldessa preparava el llenguatge no verbal i simbòlic des d’un punt de vista polític», explica.
«No era una pregunta masclista»
Notícies relacionadesA més, argumenta que «la roba, els pins, els barrets, els llaços, les corbates i els colors són una estratègia política, comuniquen i tenen significat». Per això volia que Colau expliqués com havia evolucionat la seva imatge des que era activista fins ara, que és alcaldessa. «No era cap pregunta masclista», aclareix. Al contrari, afirma que era una interpel·lació «sincera, honesta i respectuosa». Tot i així, lamenta que Colau se sentís malament. «Ni la vaig jutjar ni volia fer-ho», admet. I va aclarir: «Però tampoc volia que ella em jutgés a mi».
Malgrat l’enrenou generat, l’estudiant no es rendeix. Assegura que encara vol ser periodista, però posa límits: «No vull ser instrumentalitzada ni ser una arma política contra ningú», precisa, que diu que és com s’ha sentit les últimes hores.
