L’últim destí

Barcelona allibera 18.000 nínxols: és més fàcil que t’enterrin a prop de casa

L’actualització de les sepultures facilitarà a la ciutadania descansar en cementiris mitjans i petits i evitar Montjuïc i Collserola
Aconseguir una concessió costa entre 780 i 1.700 euros d’entrada i una taxa anual de 33,64: si es deixa de pagar durant 20 anys es perd la tomba

JORDI COTRINA

Si vostè té entre 780 i 1.700 euros per atendre el pagament inicial de la concessió i està disposat a abonar-ne 33,64 d’anuals, pot presentar-se en algun dels nou cementiris que hi ha a Barcelona per optar a les gairebé 18.000 sepultures que estan ara disponibles, tota una novetat. Durant molt temps, les portes de molts cementiris de la capital catalana han estat tancades per a nous inquilins.

L’Ajuntament de Barcelona ha emprès en els últims anys una actualització més que necessària, laboriosa i, com es veurà, fructífera, de les cases que acullen una part molt concreta dels habitants de la ciutat: els morts.

Manteniment

D’una banda s’ha procedit a reforçar el manteniment del parc mortuori. De l’altra, des del 2021 s’han actualitzat les dades dels nínxols per determinar quants estan en ús i quants podrien estar disponibles per a nous inquilins. L’operació ha tingut resultat: Cementiris de Barcelona ha aconseguit alliberar 17.540 sepultures als cementiris barcelonins i ara estan a disposició de la ciutadania. Segons l’empresa municipal, això servirà per afrontar la demanda dels pròxims anys.

També permetrà que molts tinguin d’ara endavant una opció que abans era molt més complicada: que els enterrin a prop de casa. O més a prop que abans. En les últimes dècades, els cementiris mitjans i petits han presentat un ple que impedia noves concessions. Si no es disposava ja d’un nínxol familiar, s’havia de renunciar a reposar allà.

Sense canviar de barri

L’objectiu de Cementiris de Barcelona, com explica el seu director general, Miquel Trepat, era que els qui ho vulguin, o almenys la majoria, puguin ser enterrats més a prop de casa. Que no hagin d’anar a un altre barri.

Una altra manera de veure-ho: milers de barcelonins tenen ara la possibilitat de ser enterrats en cementiris sense haver d’anar als més poblats, Montjuïc i Collserola. Hi ha gent, i no és poca, que prefereix no descansar al costat de tanta gent.

Els nínxols recuperats

Cementiris de Barcelona gestiona els nou cementiris de la ciutat, que en total sumen 313.663 sepultures en diferents formats. Els més habituals són els nínxols, un 90% del total, però també són tombes i panteons.

Els dos ja citats són els grans: Montjuïc, amb 135.838, i Collserola, amb 83.241. Els mitjans són Poblenou, amb 29.434 tombes; Sant Andreu (tècnicament està en el que ara és Nou Barris), amb 24.096 i les Corts, amb 27.861. Els cementiris petits són Sarrià, amb 2.101; Sants (en realitat està en terreny de l’Hospitalet), amb 5.213; Sant Gervasi, amb 4.415 i Horta, amb 1.464.

En tots aquestos es va afrontar la tasca de comprovar l’estat de la titularitat de les sepultures. Es va comprovar si es continuaven pagant, perquè després de 20 anys d’impagament l’ajuntament en recupera la concessió. Hi ha casos en què els nínxols es continuen pagant tot i que no en consta concessionari. No és una tasca fàcil: per una qüestió de protecció de dades es necessita de la col·laboració dels bancs per comprovar qui assumeix aquesta despesa.

Retrocessió, renúncia, caducitat

Hi ha tres vies per les quals el consistori pot recuperar les concessions de les tombes: la retrocessió (el titular no vol mantenir la sepultura i la torna a l’ajuntament a canvi d’uns diners), la renúncia (que no implica compensació monetària) i la caducitat (quan s’ha deixat de pagar durant 20 anys la taxa obligatòria).

Perquè els nínxols no són propietat de ningú. La perpetuïtat del descans en un nínxol va acabar fa dècades. Ara són concessions per un període de 50 anys en el cas dels nínxols i per un de 99 en el cas dels panteons.

Els nínxols disponibles

La tasca ha permès alliberar, com s’ha dit més amunt, 17.540 nínxols, és a dir, més del 5% del parc disponible. I estan repartits d’aquesta manera pels nou cementiris: a Montjuïc n’hi ha 7.423 que ja esperen difunts; a Collserola, 6.565; al Poblenou, 1.753; a Sant Andreu, 653; a les Corts, 645; a Sants, 268; a Sant Gervasi, 113; a Horta, 62 i a Sarrià, 58.

Obtenir la concessió d’un nínxol costa entre 780 i 1.700 euros, segons el cementiri i la posició de la sepultura. Cada any s’ha de pagar 33,64 euros. El preu dels panteons és molt variable en funció de cada cas. Els nínxols buits són reconeixibles perquè tenen tres punts blancs a les tapes temporals de les làpides.

L’ensorrament del 2017

A part d’actualitzar la titularitat de les sepultures, el consistori s’ha vist obligat a analitzar l’estat físic del seu parc mortuori, ja que la majoria tenen més d’un segle d’existència i sovint pateixen fragilitats. Aquest treball es va dissenyar el 2018 i es va concretar el 2019 amb la posada en marxa del pla director que ha servit de guia per reformar els seus cementiris, que ja ho necessitaven. El pla va afrontar primer les patologies severes, després problemes menys greus i, finalment, detalls de «rematada», en paraules del director general.

Tothom sap que el que va servir d’esperó per a aquesta posada al punt va ser un sinistre inesperat. El setembre del 2017, 144 nínxols del cementiri de Montjuïc es van veure afectats per un ensorrament que va generar incertesa i emprenyament en les famílies dels difunts que reposaven.

Els cementiris, especialment els més antics, presenten sovint problemes que són l’herència d’un escàs manteniment de dècades enrere o potser no tan enrere, i també d’algunes característiques pròpies de la seva naturalesa. Trepat recalca que aquestes instal·lacions han anat creixent, de manera que, amb freqüència, algunes estructures que no hi estaven preparades han hagut de resistir un pes que amenaçava la seva estabilitat.

Cendres escampades i enterrades

Notícies relacionades

Són, afegeix Trepat, elements a la intempèrie i fins i tot cal tenir en compte l’efecte sobre els materials de la progressiva i inevitable descomposició dels difunts al llarg del temps. El responsable de l’empresa fúnebre mira endavant i explica que amb els nous temps toca adaptar-se al que vol la ciutadania. Per això als cementiris barcelonins es buscaran espais en els quals fer possible noves formes d’enterrament.

D’una banda, terrenys per escampar cendres. No hi haurà una identificació personalitzada però, en lloc d’altres opcions, com tirar les cendres al mar, ara es disposarà d’un espai apropiat per fer-ho. Una altra opció serà una zona per enterrar cendres. En aquesta opció sí que es contemplarà posar-hi plaques perquè la família acudeixi al punt concret que allotjarà les restes de la persona difunta. Els columbaris per acollir urnes són, com va quedar clar fa temps, un altre element amb molt futur.