Bloqueig a la vista en la reforma de les Tres Xemeneies del Paral·lel

«Per fer la transformació, l’ajuntament es vol quedar amb el 42% de l’àmbit i ens exigeix unes càrregues urbanístiques que multipliquen per quatre les que fixa la llei. És del tot inviable, tant des d’un punt de vista econòmic com comercial», refuta Jaime Enrique Hugas, directiu de Conren Tramway.

Sense haver aconseguit consensuar la reforma amb la companyia després de mesos de negociació, l’executiu local pretén que els propietaris conservin 14.500 metres quadrats que passarien de catalogar-se com a espai per allotjar serveis tècnics auxiliars a oficines per ser comercialitzades. Red Eléctrica Española (REE) retindria una mica més de 2.000 metres quadrats i Conren Tramway es quedaria amb uns 12.000 dels 22.500 metres quadrats que va adquirir per 20 milions d’euros el 2017. D’acord amb el mateix esbós, un dels immobles que va comprar passaria a mans de l’ajuntament i s’hi instal·laria el Centre de Coordinació Operativa d’Emergències de Barcelona, mentre que l’altre edifici de la immobiliària barrejaria despatxos privats amb serveis públics.  

Tal com s’esbossa l’operació, Conren Tramway calcula que li suposaria una minva d’uns 38 milions d’euros sumant les contrapartides a pagar i el possible preu del terreny a entregar una vegada estigui requalificat. Extreu la quantitat partint de les estimacions del valor del sòl d’un informe de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per a l’ajuntament. En tot cas, la firma creu que les valoracions de l’executiu local són inflades i afirma que no s’adeqüen a la llei, «un fet sense precedents a Espanya», acusa.

El consistori esgrimeix el mateix estudi per replicar que la immobiliària podria embutxacar-se alts ingressos amb la requalificació del sòl, que generaria una plusvàlua d’uns 48,7 milions d’euros. El Govern de Colau apel·la a l’«interès públic» per defensar que l’«increment ha de repercutir en beneficis per al barri i la ciutat».  

Judici per resoldre

Les divergències entre les xifres de l’ajuntament i de la propietat constaten que les postures semblen distants. No és el primer desacord entre les dues parts: l’ajuntament va paralitzar les obres de rehabilitació dels immobles annexos a les Xemeneies el 2019, cosa que va desembocar en un judici contenciós pendent de resolució. La discordança contrasta amb l’entesa que l’ajuntament ha forjat amb la mateixa immobiliària per edificar al solar de l’antiga fàbrica Mercedes, entre Sant Andreu i el Bon Bastor, on es preveuen erigir 1.300 pisos.  

«L’ajuntament podria haver liderat la transformació urbana del Poble-sec, perquè va tenir dues ocasions per exercir el tempteig i retracte per comprar els edificis, però va descartar fer-ho», apunta Paco Hugas, directiu de Conren Tramway, que avisa que la fórmula per fer reviure les Tres Xemeneies només quallarà «des de la iniciativa privada i de manera consensuada», postil·la. «No pot ser forçat», postil·la.

La companyia explica que va oferir dues possibilitats a l’ajuntament el 2020. Totes dues mantenien íntegres els dos edificis per a l’empresa, on idea un pol d’oficines privades. Al seu torn, condensava les contrapartides que ha de costejar en la rehabilitació del jardí i l’edifici de REE, on suggeria concentrar equipaments i habilitar les plantes superiors per a pisos de titularitat pública. Segons el model, serien 20 o 34 domicilis. Conren Tramway assegura que també van oferir al consistori per aixecar vivendes dotacionals a prop de les Tres Xemeneies a fi de complir les compensacions que se li exigeixen a canvi que es cursi la reordenació que li permeti explotar la venda d’oficines.

Aspiració salomònica

L’ajuntament postula que la seva proposició mira de rescatar la reforma de l’encallador. Defensa que atén «les demandes ciutadanes i la voluntat del propietari». En canvi, Paco Hugas cataloga el propòsit del consistori d’«invendible»: «Elimina tots els possibles compradors. Tècnicament, l’edifici no és divisible. I amb aquesta estructura no hi hauria ningú interessat a comprar. Ningú finançaria una obra així i és una proposta que no podem tirar endavant perquè és impossible d’executar».

Notícies relacionades

Albiol instal·larà unes 400 càmeres amb IA a Badalona

Alcaldes de l’àrea de BCN demanen més jutjats per combatre la delinqüència

A més, assegura que els acords amb empreses interessades a establir-se en el complex del Paral·lel han quedat en res: «S’han cansat d’esperar. Les obres abans valien uns 23 milions i ara, amb la pujada de preus, uns 36 milions. No sabem quant més pujaran quan es concedeixin llicències».

«Volem negociar, però amb plantejaments realistes i ajustats a la llei. Fer creure que el projecte actual tirarà endavant és electoralista i enganyar la ciutadania», s’hi oposa Jaime Enrique Hugas. Per la seva banda, el govern municipal es fixa iniciar els tràmits al gener per desencallar el seu pla.