La inseguretat mortifica als veïns de les Tres Xemeneies del Paral·lel: «Ens sentim abandonats»

Part dels veïns del Poble-sec insta l’Ajuntament de Barcelona que el bloqueig per reformar els edificis de les Tres Xemeneies del Paral·lel no sigui excusa perquè la inseguretat continuï niant en l’entorn. És la demanda que bona part d’ells van expressar aquest dimarts en una reunió en què el govern de l’alcaldessa Ada Colau va presentar les línies generals de la remodelació, pendent des que els antics immobles d’Endesa van quedar buits el 2012. No obstant, s’intueix un possible plet per les desavinences que separen l’executiu municipal i els propietaris majoritaris, la inmobilaria Conren Tramway.

Més enllà del desacord, l’Associació de Veïns del Poble-sec i residents del barri van coincidir a reclamar a la tinenta d’alcalde Janet Sanz i el regidor de Sants-Montjuïc, Marc Serra, que imposin ja mesures contra la delinqüència i l’incivisme. Van apuntar en especial a la plaça de les Tres Xemeneies, a prop d’on setmanes enrere va morir un jove apunyalat a la sortida de la discoteca Brisas. 

«Fa anys que esperem i la degradació no pot anar a més», va manifestar la Mercè, una de les assistents a la trobada oberta als veïns. «No és una sensació, la inseguretat és una realitat per als que vivim allà al costat, sobretot les nits de dijous a diumenge. ¿Pensa l’ajuntament fer alguna cosa a la plaça? De moment, no hi ha acord amb el propietari, però la plaça és vostra i és el problema més gran que tenim al Poble-sec», va interpel·lar els membres del bipartit municipal.

Sanz va admetre que la delinqüència és un problema al voltant de les Tres Xemeneies. «Cal buscar solucions», va respondre la regidora dels comuns. En aquest sentit, va defensar traslladar el Centre de Coordinació Operativa d’Emergències de Barcelona (Cecor) un dels dos edificis que Conren Tramway posseeix. L’ajuntament li reclama l’immoble per aprovar la modificació de planejament urbanístic, entre altres contrapartides que la propietat jutja excessives. 

«No hauria passat a Pedralbes» 

«Ens parlen d’una proposta, però volem fets», va apressar Carme Nicolás, també establerta al Poble-sec. «Estan encallats en una requalificació. Pot ser que es desencalli però la inseguretat i la brutícia no depenen de la requalificació. Això depèn de vostès», va remarcar, per afegir a continuació que els veïns se senten «abandonats».

La Conxita va reblar la queixa. «Com que les eleccions són a prop, és probable que el comprador vulgui treure’n profit, però són massa anys en què tot ha seguit igual de malament. Això no hauria passat a Pedralbes, a la Diagonal o a Sarrià. Sembla que, de la Gran Via cap avall, Barcelona no existeixi. Sentim crits a la nit perquè roben. Hi ha tendes de campanya instal·lades a Montjuïc i, quan truquem a la Guàrdia Urbana, diuen que no poden fer-hi res... Els veïns no tenim per què pagar el que estem pagant perquè no s’arribi a un acord amb la propietat ni la inseguretat que patim a la nit», va martellejar.

La mateixa veïna va suggerir que, tot i que perdurin les desavinences entre el govern local i els amos dels immobles, la plaça de les Tres Xemeneies es tanca en horari nocturn «perquè no hi hagi baralles, ni sigui un punt de venda de droga ni orinin els clients de les discoteques». «No tota la culpa la tenen els compradors dels edificis, l’ajuntament ha d’assumir una part de culpabilitat», va emplaçar.

Serra va anunciar que es finançaran obres el 2023 per habilitar una pista esportiva i ampliar la zona infantil al parc. Es procura així pal·liar la sensació d’inseguretat. El regidor es va obrir a estudiar que el jardí es tanqui per impedir l’accés a certes hores. No obstant, va advertir que tancar-lo costarà «un dineral». Va dir que podria analitzar-se si la despesa s’inclou a la factura de les compensacions que es reclamen a la immobiliària a canvi que pugui rehabilitar els edificis per comercialitzar uns 14.500 metres quadrats d’oficines.

Dues versions oposades

La reunió va constatar les divergències entre l’ajuntament i els propietaris. Sanz va postular que el pla que el govern local vol aprovar abans de les municipals «garanteix més seguretat», se cenyeix a l’«interès general» i resulta «absolutament viable» per als titulars dels immobles. Va assegurar que la reclassificació dels terrenys perquè passin d’allotjar serveis tècnics auxiliars de subministraments a oficines privades comporta que el valor del terra i els edificis pugi d’uns 23 milions a 36 milions d’euros. 

La tinenta d’alcalde va esgrimir que el consistori pretén evitar un «‘pelotazo’ urbanístic». Va calcular que les compensacions que el consistori reclama als amos ascendeixen a uns 10 milions d’euros. Va afegir que, de la mateixa manera, la immobiliària ingressarà uns beneficis de nou milions «nets de pols i palla». «Hi ha qui legítimament vol maximitzar beneficis, però la proposta és proporcional i de sentit comú», va concloure Sanz, que va precisar que el 58% del terreny quedaria a mans privades i el 42% per al sector públic, «similar al 22@ va comparar. 

Notícies relacionades

La síndica estudia les notificacions de recàrrecs de l’AMB

La taxa metropolitana de residus pujarà de mitjana uns 5 € a l’any

Conren Tramway va oferir una versió diametralment oposada. «La valoració que l’ajuntament fa del projecte i les càrregues que ens proposa fan inviable l’operació», va replicar Paco Hugas, directiu de l’empresa. Al seu torn, va declarar que la companyia està disposada a «llogar» un espai al Cecor. L’afirmació no va agradar a alguns dels presents, que van atribuir avarícia a la immobiliària. 

Per la seva banda, Sanz va admetre que existeix el risc d’un litigi amb la propietat al jutjat. No obstant, va afirmar que la modificació urbanística que l’ajuntament vol accelerar ha de permetre a l’ajuntament ocupar la parcel·la i encarregar les reformes per «desactivar el bloqueig judicial» que podria deixar la remodelació en suspens. El consistori es fixa que les obres a la plaça i per ubicar el Cecor allà s’efectuïn entre el 2025 i el 2026.