L’auge del lloguer per mesos impulsa edificis sencers a Barcelona

Barcelona compta amb el caldo de cultiu propici per a l’auge d’aquest tipus d’allotjament: l’economia global propicia que els treballadors de multinacionals tinguin més mobilitat residencial que mai; la postpandèmia ha multiplicat el teletreball i l’anomenat ‘flexliving’; la metròpoli ofereix molts centres de prestigi per cursar màsters; la tornada del turisme ha fet que els apartaments turístics recuperin la seva funció original (i desapareguin del mercat temporal reduint aquesta oferta); i és indubtable que la prohibició municipal de noves places turístiques (més enllà de la perifèria) i les noves característiques dels lloguers de llarga durada portin inversors i particulars a pensar en nous models d’arrendament que consideren més segurs.

En aquest context, centenars de propietaris han destinat vivendes al lloguer temporal, que es basa en contractes d’un a 11 mesos. Però són cada vegada més els projectes enfocats a concentrar l’oferta en un mateix edifici, per dotar-lo de serveis i més qualitat per al resident temporal, com passa ara amb l’Archie, a l’avinguda de Vilanova, desenvolupat pel grup inversor i immobiliari Conren Tramway, després d’anys d’obres per al farònic projecte.

Noves formes de vida

Fonts del grup, amb oficines a Barcelona i Madrid, detallen que la seva filosofia és respondre a les noves demandes de flexibilitat i formes de treball heretades de la pandèmia, que van convertir Espanya en un «país preferent» per a treballadors de tot el món. I d’estils de vida, on es prefereix la mobilitat a la propietat.

Samuel Toribio, director de mercats internacionals de The Homelike, el gran comercialitzador d’aquest mercat (una cosa així com l’Airbnb de l’allotjament temporal no turístic), assenyala que la nova incorporació per dimensió, enclavament i característiques és «nova a tot l’Estat». Assenyala que la demanda d’arrendament corporatiu de vivendes, que es va disparar durant la pandèmia entre els treballadors que van començar a operar a casa i buscaven ciutats del seu gust, continua creixent encoratjat per les mateixes empreses. A Madrid ho fa en emplaçaments més perifèrics. A Barcelona està limitada per la falta de solars i solen ser rehabilitacions.

Tot i que no n’hi ha dades oficials, posa xifres al mercat barceloní partint de la demanda que ells registren: l’últim any unes 250.000 persones que van venir a passar una temporada per feina o cursos de doctorat o màsters van triar aquest tipus d’allotjament, amb una estada mitjana de 86 dies. Actualment paguen de mitjana 2.435 euros mensuals (un 12% més que fa un any), i és l’Eixample el districte estavella, seguit per Sants (per la seva proximitat amb l’AVE i les comunicacions amb el territori) i Sarrià-Sant Gervasi. L’oferta al Born i la Barceloneta s’ha reduït perquè molts apartaments turístics han reprès el lloguer per dies.

Canvi de model

L’especialista afegeix que a Barcelona aquest sector estava molt atomitzat («unitats simples» en blocs de veïns). Empreses internacionals com Blueground ja s’havien especialitzat però amb una cartera molt repartida, però la tendència actual és aglutinar-los per a una millor gestió. El tipus més demandat són apartaments de 60 metres quadrats i una habitació, i en general tenen bona integració en les finques de veïns perquè són estades professionals o de formació d’alt nivell, de diversos mesos i on l’espai es converteix en una «llar» temporal.

De fet, en l’àmbit corporatiu un 75% dels casos són les corporacions els qui contracten les vivendes i en la resta de casos solen abonar diners al professional perquè elegeixi pel seu compte. Els estudiants de carrera o Erasmus solen decantar-se per pisos compartits o residències d’estudiants, més assequibles.

La prohibició d’aixecar nous hotels en districtes cèntrics ha sigut l’espurna que propicia la inversió en aquest format. A l’Archie, que s’aixeca sobre forjat de l’estació de tren i metro i incorpora tecnologia constructiva per eliminar vibracions i un disseny amb inspiració industrial, en maó i metall– no hi falten ni piscina climatitzada, ni zona social, sales de reunions, esportives...– s’ha optat per un nivell prèmium. Els seus pisos d’una i dues habitacions (combinables per generar-ne tres) costaran entre 3.000 i 4.000 euros al mes, incloent-hi neteja, subministraments, internet i molts altres serveis.

Anys enrere ja va elegir el format de concentració en un mateix bloc Caterina House, amb presència en altres ciutats espanyoles, però cor barceloní. Gestionen 140 apartaments a la ciutat, en una desena d’edificis. Potser el més paradigmàtic sigui al passeig d’Isabel II, en un edifici històric. El seu cofundador Manuel Vidal-Quadras explica que es van inspirar en la figura de Caterina Llull i Sabastida, una empresària del segle XV avançada al seu temps que vivia alternativament amb la seva família a tres ciutats, seguint els seus negocis. «Hi ha una gran demanda de flexibilitat i noves formes de vida», assenyala, emfatitzant que molts residents temporals (sobretot d’Europa, els EUA i Llatinoamèrica) fins i tot arriben en família i passen un temps en aquestes vivendes mentre en busquen una per instal·lar-s’hi uns anys. Als Estats Units fins i tot s’incentiva la mobilitat laboral d’aquest tipus i l’experiència adquirida. També s’alineen persones que fan obres a casa i necessiten una alternativa temporal.

Nivells i lloguer convencional

Notícies relacionades

L’oferta de lloguer a l’àrea metropolitana de BCN se situa entorn dels 1.300 euros al mes

Roc Blackblock renova i amplia un mural de Neus Català

Aquest expert remarca que l’oferta no és de luxe, sinó que compta amb diferents nivells. Molts serveis, com la bugaderia, es poden contractar a part, en funció de les necessitats i pressupostos. Treballen gairebé en exclusiva amb corporatius i remarquen que la demanda era abans absorbida per hotels, però que el confort per a temporades és superior en apartaments. Algunes cadenes hoteleres, de fet, estan valorant entrar en aquest segment.

¿Afectarà aquesta mobilitat el parc de lloguer convencional? Els entrevistats opinen que la demanda és «real» i global i sense la nova oferta es cobriria absorbint vivenda de lloguer de llarga estada, en les quals després es compleix o abona la mínima permanència (habitualment sis mesos). Però són immobles que obligaven a invertir en equipament, o aparthotels. Creuen que el percentatge de sostre amb aquest ús sobre una ciutat amb 1,6 milions d’habitants és tan «minoritari» que no repercuteix en el mercat. Almenys, de moment.