L’emotiu missatge de comiat d’un bar que tanca després de 70 anys servint a Barcelona

Un altre establiment emblemàtic ha sucumbit a Barcelona. El bar Jofama ha servit la clientela a la confluència del carrer Girona amb l’avinguda Diagonal durant gairebé 70 anys, fins que va tancar per sempre aquest dissabte. La façana del cèlebre local s’ha despertat amb un llarg epitafi escrit amb retolador, amb lletra diàfana i firmat de pròpia mà per l’Anna, tercera generació de la família que sempre ha regentat el negoci.

«Dissabte 3 de desembre del 22, el Jofama abaixa les persianes definitivament de manera forçada», es llegeix al manuscrit que decora el mur del bar a tall de comiat i que, al seu torn, és una advertència d’una ciutat que es dilueix. Veïns i clients s’han acostat aquest diumenge al xamfrà on encara hi ha el rètol del conegut local per estampar els seus missatges de gratitud al Jofama al mur, com si es tractés d’un llibre de condolences.

La compra de l’immoble situat a la Dreta de l’Eixample per part d’un fons d’inversió ha acabat per condemnar l’establiment, segons es desprèn de l’escrit de la neta del Siscu i l’Antònia, els primers amos del bar, i filla del Carles, que portava les regnes fins al mal tràngol de la clausura. «On hi havia famílies i vida, ara tan sols queden apartaments de lloguer turístic i un fons voltor, tristament, ha aconseguit fer-nos tancar», acusa la pintada, que inclou un emotiu tribut als qui s’han situat darrere de la barra del bar i la parròquia que li ha sigut fidel.

Notícies relacionades

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

El lloguer de temporada creix el doble de ràpid a Barcelona que a Madrid

«L’avi va morir sense saber què era el descans, i és que darrere de qualsevol petit negoci hi ha molta suor i molt sacrifici», ha plasmat l’Anna a la paret, on ha deixat patent la seva «enorme satisfacció de veure el menjador ple de bona gent disfrutant dels aliments que has cuinat amb tant d’orgull».

L’epíleg en tinta del Jofama lluu a la façana amb la dignitat d’una làpida de record als caiguts. «Aquest escrit és d’agraïment a tots aquells Siscus, Antònies i Carles que hi ha a tot arreu», ha elogiat l’Anna, en al·lusió als seus avis i el seu pare, «que ho ha donat tot i ha lluitat fins a l’últim minut», ha rematat. «Sempre sereu el meu orgull, la meva brúixola, un exemple de lluita, d’esforç i de coratge,» confessa el missatge, que convida al dol per una Barcelona castissa que es difumina. Potser convindria penjar-hi una placa de metacrilat per protegir l’escrit, testimoni d’una ciutat que plora massa tard els seus emblemes perduts.