Colau promet suport i ajuda a l’alcalde de Kíiv, que li mostra la destrucció russa

«Cinc persones van morir en l’atac a aquest edifici. Una era una dona embarassada», ha explicat aquest divendres l’alcalde de Kíiv, Vitali Klitxkó, a Ada Colau, en una visita en què li ha mostrat una de les zones atacades per Rússia, al carrer de Zhilianska. Un míssil va matar les cinc persones el 17 d’octubre. L’exboxejador ha recordat que 678 immobles han sigut objectes d’atacs similars a la ciutat.

L’alcaldessa de Barcelona i el seu homòleg kiïvià s’han trobat a les 11 tocades a l’Ajuntament de Kíiv, on s’han reunit abans d’acostar-se a l’edifici destruït, que contrasta amb la normalitat amb què la vida segueix, aparentment, a la ciutat.

La vida normal

«¿Què és vida normal?», s’ha preguntat Klitxkó quan li han comentat que la població semblava mantenir el seu dia a dia al marge de la situació de guerra, iniciada amb la invasió d’Ucraïna per part de Rússia el febrer passat.

Mentre parlava, un repartidor de menjar ha aturat la seva bici per fer-se un ‘selfie’ llunyà amb l’alcalde. Tot més o menys normal, tot i que a 100 metres, al carrer de Lev Tolstoi, la normalitat s’extingeix de nou per la imatge d’un gratacel destruït per un altre míssil, en un atac del 10 d’octubre. El carrer que va patir l’atac presenta encara una placa amb el nom de Tolstoi, tot i que fa temps que la població i les autoritats van decidir anar acabant amb els noms de carrers i places associats a Rússia.

L’exemple de Sarajevo

El viatge de Colau és llampec, perquè, de fet, el que persegueix és un gest, el de visibilitzar el suport a la capital d’Ucraïna, amb què, ha anunciat la seva alcaldessa, estrenyerà llaços en el futur. Llaços que ja existeixen: Klitxkó ha visitat Barcelona dues vegades en els últims mesos i Kíiv serà la ciutat convidada en la Mercè del 2023.

Ara, ha explicat l’alcaldessa, aquest suport es reforçarà. Ha recordat com a exemple el vincle que va tenir Barcelona amb Sarajevo durant la guerra dels Balcans: «Barcelona ha tingut una tradició de solidaritat i compromís històricament, com en el cas de la ciutat de Sarajevo. Una llarga tradició d’acollida i solidaritat. Parlem d’una invasió per part de l’Exèrcit rus, no d’una guerra. Es produeix a Europa i ens interpel·la directament».

Refugiats a Barcelona

«Mai oblidarem com fa uns mesos milers de persones van arribar amb tren a l’estació de Sants i els vam acollir amb els braços oberts», ha afegit sobre els refugiats ucraïnesos que van abandonar el país arran de la invasió, ha afegit Colau. Barcelona ha atès 17.000 ucraïnesos des que va començar la invasió russa (alguns només van estar de passada per la capital catalana) i n’ha empadronat 2.600, dels quals la meitat són dones i un terç, menors d’edat.

«Estic molt content, benvinguda. Estaria molt més content de mostrar la ciutat en temps millors. Estem agraïts pel suport de Barcelona en aquest període crític. Això no és una guerra, és terrorisme, genocidi. Rússia vol destruir la nostra vida normal, a tots nosaltres. Volem ser de la família europea, no de l’imperi rus», ha afirmat Klitxkó.

Suport material

Colau ha visitat la ciutat juntament amb el cap de Bombers de Barcelona, Sebastià Massagué, el consistori es disposa a cobrir algunes necessitats bàsiques de Kíiv: de manera immediata, Barcelona enviarà a la capital ucraïnesa generadors elèctrics amb capacitat per donar servei a edificis, especialment necessaris en aquests temps de baixes temperatures.

En el mateix enviament s’inclouran un equip hidràulic per rescatar persones, 300 vestits de protecció biològica, 100 vestits de protecció química, i 15.000 mascaretes. En un segon enviament es remetran a Kíiv dos vehicles, una grua amb capacitat per elevar peces de fins a 40 tones i un nou camió autobomba dels Bombers. La capital catalana ja va fer arribar a la ucraïnesa un camió autobomba i un vehicle autobraç cedit pel Port de Barcelona.

Control nocturn

Notícies relacionades

Colau viatja a Ucraïna convidada per l’alcalde de Kíiv

El cas Tersa arriba al Suprem per investigar Eloi Badia

El viatge de l’alcaldessa es va organitzar en coordinació amb el Ministeri d’Afers Estrangers i, de fet, un primer intent va haver de retardar-se. Colau va volar dijous de Barcelona a Cracòvia, via Munic. Després es va desplaçar amb cotxe fins a Przemyśl, Polònia, per seguir la ruta més segura a Ucraïna: un tren nocturn des de la localitat polonesa fins a Kíiv.

El trajecte ferroviari es va prolongar prop d’11 hores, una de les quals amb el tren aturat per un control de l’Exèrcit ucraïnès. Allà hi viatjava població que en alguns casos tornava Kíiv convençuda que el pitjor ja ha passat. Colau iniciarà aquest divendres a la nit el camí invers cap a Barcelona.