Patrimoni històric

Barcelona ‘rescata’ una excepcional pintura esquerdada del segle XVIII

  • L’ajuntament i la Generalitat comprometen 650.000 euros per salvar el mural de la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès i remodelar dues plantes de la seu

Barcelona ‘rescata’ una excepcional pintura esquerdada del segle XVIII

Ateneu Barcelonès

3
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’amenaça de despreniments ha posat en risc un tresor pictòric excepcional a Barcelona. El mural del segle XVIII que decora la cúpula de la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès és una ‘rara avis’, l’única pintura al tremp de Francesc Pla, ‘El Vigatà’, que es troba en un edifici obert al públic i que s’ha conservat al mateix lloc des que es va compondre el 1796. La institució cultural s’ha embarcat a salvar un dels seus emblemes patrimonials, afligit per «unes esquerdes» en la volta que sosté el mural i «que, en els últims temps, han produït petites caigudes contínues de material», tal com figura a l’informe redactat per un equip d’arquitectes. 

L’Ateneu ha elevat a «prioritat» recobrar l’obra del segle XVIII, ubicada a l’antic gran saló de la planta noble del Palau Savassona, seu de la societat cultural des de 1906 i protegida amb la màxima catalogació possible. «L’actuació principal per reforçar la volta es va fer durant l’estiu i se’n van reparar les esquerdes. Ara queda pendent repintar la pintura d’‘El Vigatà’» precisa Elisabet Cirici, membre de la junta de la societat cultural.

El cost de restaurar el mural es va estimar en 102.437,47 euros. Al marge, l’Ateneu ha començat a reconfigurar la segona i la tercera planta de l’immoble del carrer Canuda, unes tasques que la institució està acabant de pressupostar per ajustar-les a les ajudes públiques que se li han concedit en les últimes setmanes. L’Ajuntament de Barcelona s’ha compromès a entregar 400.000 euros per les tasques de protecció de la pintura i la remodelació de l’immoble, mentre que la Generalitat hi destina 250.000 euros.

L’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) abonarà el 80,01% de cada una de les factures fins que els treballs es completin. El pagament es repartirà en una transferència de 200.000 euros com a màxim en concepte de subvenció aquest any i una altra ajuda per la mateixa xifra el 2023, segons el conveni que l’organisme que depèn del consistori ha segellat amb la societat cultural.

A més, l’Ateneu fa saber que el Govern recolza les obres amb dos pagaments. Una de les quanties ascendeix a 200.000 euros i una altra en puja 50.000 en concepte de conservació i manteniment. «En essència, l’aportació de l’ajuntament costeja la reparació de la volta de la biblioteca i també part de les obres de la segona i tercera plantes. I amb la de la Generalitat complementarem els treballs en les dues plantes, repararem uns porticons de la sala Bohigas i restaurarem les pintures d’‘El Vigatà’ al sostre de la biblioteca», enumera Cirici.

Espais històrics

El conveni promogut per l’ICUB justifica que «l’Ateneu Barcelonès afronta una doble necessitat» en el «manteniment d’alguns espais emblemàtics de l’edifici». El dossier del projecte d’obres al·lega que era preferent rehabilitar la volta deteriorada que sustenta les pintures per «garantir l’estabilitat de l’edifici i la preservació del patrimoni pictòric».

L’operació per arreglar el sostre ha sigut «complexa», constata Cirici. Va ser necessari desmuntar les butaques i el paviment de la sala Bohigas, situada just a sobre de la biblioteca, per penetrar per dalt a la coberta deformada, a la fi d’evitar que el mural es danyés.

Notícies relacionades

Al marge, l’Ateneu planeja «recuperar el conjunt dels espais històrics originals per als socis», assenyalen els estudis que han portat el consistori a assumir part de la inversió. La junta proposa habilitar la segona planta amb una «nova sala d’usos polivalents, on poder portar a terme xerrades, tertúlies, conferències o concerts de cambra, i una sala d’estudi per a investigadors i socis», especifica l’informe de l’equip d’arquitectes. En paral·lel, els serveis tècnics i administratius de l’entitat es traslladaran al tercer pis de la seu, «per poder disposar amb llibertat de la totalitat de la planta segona per a usos públics», justifica el dictamen.

El mateix document assenyala que les obres «permetran executar un reforç estructural imprescindible dels forjats històrics» del terra de la segona planta del Palau Savassona. Al seu torn, l’estudi diagnostica patologies al sostre de la biblioteca Jujol, ubicada també a l’immoble, que «fa malbé el paviment hidràulic superior i en fa necessari el reforç», indica.