Transport públic
Rodalies i la inquietant i diària «normalitat en el servei»
La notícia del dia a la xarxa ferroviària catalana era l’estrena de l’estació de Sant Andreu, però els problemes de retards i cancel·lacions s’han repetit
Els viatgers se sulfuren davant els trens que no arriben o que apareixen tard i reclamen més informació per poder planificar els seus desplaçaments
Periodista
Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Els dubtes són els de sempre. «¿Aquest tren va a...?», «¿quina és la via per anar cap a...?», «¿para a totes les estacions?», «¿aquest va a l’aeroport?». És igual si es modifica una línia o si, com és el cas, s’inaugura una nova estació de Rodalies: la de Sant Andreu. Els viatgers no habituals es presenten a les taquilles amb una tela en blanc sota el braç. Saben on van i per què, però no tenen clar el camí. Aquest dilluns han quedat enrere tres mesos en què els passatgers havien de baixar al baixador més antic d’Espanya i prosseguir el seu camí cap a la gran ciutat a través de l’L-1 de metro. «Es feia més llarg, però depèn de com era més fiable», ironitza un universitari, amb origen a Sant Celoni i final a Passeig de Gràcia.
Sí, els viatgers s’estalvien aquest passeig de quatre minuts pel cor de Sant Andreu (preciosa la parròquia homònima) per prosseguir el seu viatge amb el suburbà. I sí, s’ha posat en funcionament una nova estació llargament esperada pels veïns. Però els problemes de base s’han mantingut: retards i trens cancel·lats. Ho denunciaven a primera hora del matí diferents usuaris de l’R-2 Nord. Advertien de combois que no passaven (i que Rodalies confirmava que s’havien anul·lat per «incidències tècniques»), de trens que arribaven plens o de retards de més de 20 minuts. «La normalitat, com sempre, és que tot va malament», resumia la Georgina, després de trobar-se que el seu tren previst a les 7.50 hores a Cardedeu no passaria.
Hores o freqüències
Curiosament, totes les queixes van associades a una hora de pas, a una taula que continua basant-se en horaris concrets de circulació i no en freqüències. No és per afegir més llenya al foc, però a Ferrocarrils acaben de convertir la línia del Vallès en una autèntic metro, al posar freqüències de dos minuts i mig a Sant Cugat i de cinc minuts a Sabadell i Terrassa (en hores punta, és clar). Tot i que compte, també FGC té incidències. Rodalies, tot i que el pla 2020-2030 té per objectiu començar a canviar aquest manera de funcionar, continua basant-se en la planificació de tota la vida.
I així és com tu esperes agafar el de les 9.51 hores o el de les 11.36 hores. Quan el desitjable, en un sistema eficaç i eficient, és saber que tens un tren cada tants minuts. «El tren de les 6.54 hores a Mollet-Sant Fost no ha passat. I ara ens comuniquen que el pròxim, el de les 7.14 hores, va ple i que hem d’esperar 10 minuts més per al següent... Una vergonya, com a mínim informeu correctament», es queixava dilluns al matí la Marina. Des de Girona arribava la queixa de l’Àlex, metge de professió, que no entenia que el Twitter Rodalies informés de «normalitat en el servei» de l’R-11 quan a ell li apareixien cinc trens amb retard entre les 9 i les 11 del matí.
El missatge...
«Normalitat en el servei» és sense cap dubte el missatge que més irrita els viatgers habituals de Rodalies. Tenen dos tipus de comportament davant aquest diagnòstic. El primer, resignació, i concloure que qualsevol incidència entra dins d’aquesta suposada rutina. El segon, emprenyament i resposta. Com la de la Berta, que després de veure el «normalitat en el servei» amb referència a l’R-1, la línia del Maresme, es pregunta on és el tren que havia de passar a les 6.57 hores per Malgrat. Resposta de Rodalies: porta un retard aproximat de 23 minuts. ¿Normalitat...?.
Notícies relacionades«El no saber –relata el Marcos, enginyer de Maçanet, ‘acabat d’aterrar’ a Sant Andreu– crec que és el que més irrita. Soc conscient que no ha de ser fàcil gestionar la xarxa, però no és normal que diguin que tot va bé i que quan estiguis a l’estació et trobis amb tota mena d’imprevistos. Ens hi va arribar tard a treballar, i això no és cap tonteria». És, segurament, la principal angoixa dels viatgers de Rodalies i alhora el principal enemic de Renfe (que sempre s’emporta les culpes tot i que sigui Adif el titular de la infraestructura ferroviària), el fet que els usuaris tinguin un nivell tan baix de confiança en la fiabilitat del sistema.
A Sant Andreu, en canvi, hi ha gent que veu el got mig ple i que agraeix que s’hagi estrenat l’estació «després de molts anys d’espera». És el cas de la Teresa i el Julio, amics i residents al barri que es dirigeixen a Girona. «Ja veurem com anirà el viatge, però l’estació ha quedat preciosa. Només un retret: fa una mica de fred». Hi ha moltes queixes, però també són molts viatgers diaris (uns 370.000) i un munt de trens per tota la xarxa ferroviària (uns mil un dia feiner).
