Discussió entre socis
Enfronament a cara descoberta entre comuns i el PSC per les superilles de Barcelona
Els socialistes s’alien amb l’oposició per exigir que s’aturin nous projectes i el partit de Colau intueix un indici d’un pacte ‘sociovergent’ per governar després de les municipals
Pugna sense embuts entre els socis de govern de Barcelona a compte de les superilles. Ja a menys de mig any de les eleccions municipals, comuns i el PSC s’han embardissat aquest dimarts en la comissió d’Urbanisme a compte d’una petició de Junts per paralitzar la posada en marxa de nous plans per limitar el trànsit de vehicles en carrers de la capital catalana i estendre zones verdes i per als vianants, quinta essència de l’urbanisme que predica l’alcaldessa Ada Colau. En canvi, l’alcaldable socialista Jaume Collboni se n’ha anat desmarcant, fins al punt de demanar que s’estudiïn els efectes d’implantar-les abans d’estendre-les més.
El PSC s’ha aliat amb l’oposició i ha pactat un canvi en la proposició de Junts, que insta Colau a no adjudicar obres per a superilles que no s’hagin començat ja a construir mentre no obtinguin estudis que testin si perjudica l’economia, la mobilitat i la qualitat de l’aire en carrers on es trasllada el trànsit. Amb l’oposició com a testimoni de la baralla, Barcelona en Comú i socialistes han fet més grans les seves diferències amb les municipals en l’horitzó.
En vista que els comuns es quedaven sols oposant-se a la proposta crítica amb el model que l’alcaldessa enalteix, la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, ha conclòs que «torna la sociovergència», és a dir, una coalició de govern entre el PSC i Junts, hereus de l’antiga CiU. Una entesa d’aquesta naturales, que capitaneja la Diputació, mai s’ha donat al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona.
«És un model del segle passat», ha conclòs Sanz, adreçant-se a la tinenta de Mobilitat, la socialista Laia Bonet. «S’estan aliant amb els que volen parar el tramvia. Representa un model antic», ha reblat la tinenta dels comuns, que ha esgrimit que l’expansió de les superilles «és l’únic model possible».
Sense canvis
Després de la derrota que Barcelona en Comú ha encaixat, Sanz ha aclarit en declaracions a EL PERIÓDICO que el partit de l’alcaldessa no desistirà en promoure noves superilles. «Tenim 10 regidors dels 18 a la comissió de govern, que és on s’aproven aquests projectes», ha brandit per deixar clar que els comuns no pensen frenar cap pla.
«Tenim processos de participació oberts a la Sagrera, Camp d’en Grassot, la Sagrada Família i se n’inicia un altre a Nou Barris. Continuarem governant i continuarem treballant per no hipotecar que el pròxim govern no tingui la feina feta», ha indicat. La regidora ha remarcat que, a curt termini, no s’aturaran les reformes planificades a Sant Antoni i Consell de Cent.
Si bé les diferències que els separen s’han anat fent evidents al llarg del mandat, les interpel·lacions directes –i amb encreuament de retrets inclòs– entre els dos integrants de l’executiu municipal han sigut poc freqüents al llarg del mandat, pràcticament inusuals. Amb la precampanya de les municipals ja en marxa, la veda sembla que ja s’ha aixecat.
Retrets del PSC
«Senyora Sanz, una mica d’autocrítica li aniria bé», ha replicat Bonet a Sanz. En línia amb el que Collboni ha expressat en les últimes setmanes, la socialista ha sostingut que les superilles «no poden ser una idea global» per a Barcelona i ha alertat que «ha implicat un desequilibri en la inversió, focalitzada en el centre i oblidant altres barris». Segons Bonet, les superilles han limitat els carrils per al transport públic i «generen carrers i barris de primera i de segona, on es redueix el trànsit i la contaminació i que es desplacen a d’altres».
«No han reduït el trànsit ni la contaminació, sinó que l’han redistribuït a carrers dels voltants», ha qüestionat la regidora del PSC. Bonet ha plantejat acabar les obres de pacificació en marxa, com les que s’efectuen en artèries clau de l’Eixample, però no fer-ne de noves fins que no tinguem resposta a una sèrie preguntes». «¿Redueix la contaminació a la ciutat? ¿Com afecta a la mobilitat i el transport públic? ¿Què passa amb els preus de vivenda i del lloguer? ¿Són compatibles amb les polítiques contra la gentrificació? Sense una resposta sòlida, hem de posar pausa», ha brandit.
Notícies relacionades«Hi ha informes i acords de govern que deien que s’havien de desenvolupar aquestes polítiques», ha retret Sanz a Bonet, a qui ha dirigit un avís amb vista als comicis. «No aconsegueixo imaginar-me la cara de sorpresa dels votants socialistes al veure que s’uneixen amb Junts. És un curiós inici per a la ‘Barcelona del sí’ començar amb un no a les superilles», s’ha regirat la tinenta d’Urbanisme, parafrasejant el lema de precampanya de Collboni.
Sanz ha testificat que no s’ha emportat una sorpresa per la posició dels qui continuen sent socis de Colau. «Continuarem governant i ells faran oposició des del govern. Al ser el soci més petit, es posen més nerviosos i necessiten distanciar-se, passa en tots els governs abans d’eleccions. Comencem una nova etapa», ha analitzat.
