La Rahola tranquil·la i relaxada

Les dues ‘pilars’ es van conèixer fa molts anys en una croada que les va unir per sempre. Em refereixo a la seva lluita contra les corrides de toros. El primer èxit en comú va ser clausurar la plaça de toros de Lloret de Mar. «M’agrada la manera intel·ligent i assenyada que té Rahola de dir les coses. A més, admiro la seva valentia i compromís amb les causes que defensa», anava narrant Eyre.

Tants van ser els elogis que va arribar a confessar que Rahola seria l’única persona capaç de fer-la independentista. Doncs no, no ho ha aconseguit. Ni ho aconseguirà, però va donar peu perquè, Eduard Pujol, presentador de l’acte, tragués el tema. I, és clar, Rahola s’hi va apuntar i va parlar d’algunes similituds del procés amb determinats comportaments del franquisme que narra al llibre i va recordar també les injustícies comeses amb els que hi eren presents, Josep Rull i Jordi Sànchez. Tots dos, per cert, es van saludar d’una manera cordial, però freda.

També es va referir Rahola a David Madí, que va arribar acompanyat de Maria Pau Gener, i va recordar una frase seva sobre els catalans: «Sabem resistir, però no sabem guanyar». Madí, que aquest mateix dijous al matí s’havia deixat anar en una entrevista amb Jordi Basté, semblava alliberat: «Encara he quedat curt amb determinats personatges», va reconèixer després de la presentació. Mentrestant, Rahola, va recordar que ella, com Madí, també rep una inspecció d’Hisenda a l’any...

Van passar més desapercebuts el president Artur Mas, que només hi va ser uns minuts a causa d’un incipient refredat, i altres polítics pròxims a una de les branques de Junts com Victòria Alsina, Jordi Puigneró i Irene Rigau. No hi va faltar el seu marit Robert Cerdán, la seva filla Ada i el seu fill Noè i no s’ho van perdre les seves amigues, Magda Oranich, Montse Pinyol i Montse Manubens.

Artur Mas amb Xavier Trias

El president Mas va estar parlant una bona estona amb qui va ser vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró. Aquest últim, per cert, va augurar que Rahola serà una de les grans de la literatura catalana del segle XXI. Amb Mas vam parlar del pas que ha fet Xavier Trias. «És l’esperança recuperada i anhelada per molts», em comenta el president amb aquesta capacitat de síntesi que el caracteritza.

En fi, que Rahola estava molt elegant, Eyre sempre ho està; que el llibre està arrasant; que segons la mateixa Rahola es tracta d’un homenatge a l’antifranquisme i que, en paraules de l’editora, Glòria Gasch, «La Rahola escriptora no és el personatge que molts coneixen. La Rahola escriptora és tot sentiment, passió, però també una dona tranquil·la, que es relaxa escrivint a Cadaqués i que sap disfrutar de cada frase que escriu». Doncs sí, molt diferent del que ens té acostumats en televisió...

Reobre el Colmado Múrria

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Neus Munté, número dos de Xavier Trias i, Damià Calvet, que probablement ocuparà la cinquena posició en la llista electoral van ser junt amb la regidora de comerç, Montserrat Ballarín, alguns dels assistents a la reobertura de l’històric Colmado Múrria aquest dilluns a Barcelona. Va ser només unes hores abans que Trias confirmés la seva candidatura. No obstant, les cares de Munté i Calvet denotaven que ja ho sabien.

La història és que el veí i empresari de l’Eixample barceloní, Ernest Pérez-Mas, passava cada dia per la porta d’aquest Colmado i en veia les persianes abaixades. El local, tot un referent de la ciutat, anava pel camí de tancar-se per sempre, però, Pérez-Mas, CEO de l’operadora catalana ‘Parlem’ i client habitual, es va interessar per la situació i ha format una societat amb l’anterior propietari, Joan Múrria i el xef del restaurant Alkimia, Jordi Vilà. Ernest Pérez-Mas ha posat la major part de la inversió per recuperar aquest mític colmado en el qual, a partir d’ara, també es podrà dinar, esmorzar o anar de tapes. Una bona iniciativa privada que evita que continuïn desapareixent botigues històriques de la ciutat i que al seu lloc hi apareguin antiestètics supermercats o botigues de tot a cent...