Una mestra feminista al capdavant del puntal veïnal de Sants

Al capdavant de l’aventura se situa la nova presidenta, Susanna Reigada (Barcelona, 1974). Activista feminista i mestra de l’institut-escola Arts d’Hostafrancs, ja s’havia estrenat en diversos espais reivindicatius de Sants quan li va arribar la proposta de participar en les juntes obertes que celebra cada dilluns l’entitat degana del moviment veïnal a Sants. «Un grupet d’activistes heterogeni, que ja havíem freqüentat molts anys el Centre Social de Sants, ens vam animar l’any passat a donar un cop de mà de cara al 50è aniversari, la incertesa sobre la demolició de la seu històrica, l’envelliment de la junta...», rememora. «El Centre Social de Sants és molt important per al barri i la gent el coneix molt, però no està de moda diguem, no té una imatge nova com Can Batlló o La Lleialtat», contraposa.

Un tema recurrent en les juntes era feminitzar l’associació i aquest estiu van decidir que ja no es podia esperar més: «Vam fer equip entre els que havíem arribat nous, gent jove usuària del centre, d’altres de més veterans... Ara com ara, som 3 dones de 10 integrants que té la junta, i jo soc la més jove». L’històric president de l’entitat, Josep Maria Domingo, fa un pas al costat i assumeix el discret rol de vocal. Reigada va acceptar la presidència a condició de no entendre-la com un lideratge personal: «Jo treballo i no puc ser ‘la’ imatge del centre, a més que tampoc ho vull, som un equip que s’ha de repartir-se la feina i les decisions». L’objectiu és arribar a la paritat en dos anys. Per aconseguir-ho, confia a donar exemple: «El fet que hi hagi dones a la junta animarà altres dones, i també demostrar que ens podem cuidar entre tots, que on no arribes tu arribo jo».

I és que la paritat se li resisteix al moviment veïnal. Avança, però molt lentament. Una enquesta interna de la revista La Veu del Carrer, de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), posa xifres sobre la taula. Entre el centenar d’entitats adherides, avui hi ha 33 presidències femenines i les dones suposen el 40,58% de les juntes. El 2019 eren 35 presidències, mentre que el 2005 només se’n comptaven 13. «La societat és patriarcal i les dones som les que fem més renúncies per la família, tant a la feina com en la vida pública... I el moviment veïnal no és aliè a aquest paisatge», raona la nova presidenta del Centre Social de Sants. «Hi ha moltes dones activistes, però amb càrrec no tantes, perquè el compromís dur costa més de compatibilitzar amb les obligacions que ja tenim a casa i a la feina», assumeix.

Seu i números

El canvi de seu de l’associació també és un punt d’inflexió. Aquest mes ha començat la rehabilitació integral de l’edifici que ja ocupaven al carrer Olzinelles número 30, que ha exercit de facto d’hotel d’entitats. Des del final del franquisme fins a l’actualitat ha albergat –gratis, és clar– centenars de reunions, actes i projectes de tota mena. Tanmateix, el 2007 es van detectar greus problemes estructurals que han obligat a apuntalar la finca i reduir l’activitat únicament a la planta baixa.

L’obra, a càrrec de l’ajuntament, durarà dos anys i costarà 2,6 milions d’euros. Mentrestant, s’exiliaran en un local a l’avinguda Carrilet, 5. La futura seu quadruplicarà la superfície de la vella: 1.000 m2 a compartir entre una trentena de col·lectius del barri i «serveis culturals i educatius del districte», és a dir, part de l’Administració a la qual sovint llancen un pols.

El Centre Social de Sants s’ha caracteritzat fins a la data per una actitud molt exigent amb el consistori, amb independència del color polític de l’alcaldia. I també amb independència de les idees de cada activista, ja que per exemple Raigada havia militat a Procés Constituent –una de les entitats que van confluir amb els comuns– i abans de la pandèmia es va desvincular del partit per centrar-se en l’Espai Feminista de Sants. Per ella, que la nova seu la pagui l’ajuntament no té per què ser un llast per a la llibertat d’un centre amb mig segle de trajectòria crítica: «Ara mateix no ens fa por, lluitarem per l’autogestió del nou espai i que sigui el màxim d’independent possible». «Evidentment, com que el construeixen ells doncs tindran un peu dins, però batallarem», avisa. 

Això sí, els comptes ordinaris de l’entitat no poden continuar «fluixets» com fins ara. «El Centre Social de Sants vol mantenir la seva essència i la mantindrà, però ha de canviar en part el seu model per poder resistir i continuar sent autònom», adverteix. «No som un centre cívic que recapta diners amb tallers i cursos –compara–, així que volem captar més socis i fer activitats que puguin aportar ingressos, com el sopar celebrat després de la festa d’aniversari».

Com a primera mesura, han buscat la fidelitat dels socis: «Hem passat llista i hem vist que molts són gent gran i que durant la pandèmia alguns han mort... Vista la situació, hem demanat un esforç per augmentar les quotes de 25 a 50 euros anuals, que no és gaire però ajudarà». Com a nouvinguda al nucli dur del moviment veïnal, el percep «molt tocat» després de la «por i la reclusió» del confinament. «Ha sigut una estocada letal per a l’esperit reivindicatiu, estan passant moltes coses i amb prou feines hi ha mobilització... No paren de dir-nos que aquest hivern no podrem pagar la calefacció, i res, ¡els carrer està mut!», protesta.

Els pròxims reptes de Sants

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

En el palmarès de l’entitat consten algunes de les conquestes veïnals més sonades de Barcelona, com el parc de l’Espanya Industrial –que es volia edificar sencer–, la recuperació del Vapor Vell –que allotja una biblioteca ara pendent de trasllat a una nau de TMB– i la transformació del recinte de Can Batlló. En l’horitzó apareixen caps solts d’aquells grans projectes, com finalitzar Can Batlló o remodelar el parc. De tots els reptes de Sants, Reigada situa entre les prioritats per als pròxims anys resoldre les afectacions urbanístiques que va deixar el calaix de vies de Sants. Centenars de veïns tenen casa seva en precari, devaluant-se i sense poder fer obres majors.

També apressa a traslladar l’institut-escola Cal Maiol a Can Batlló, accelerar la lluita contra el canvi climàtic i resoldre la inseguretat que suposa l’estació de busos de Sants per a les veïnes. Per contra, es manté al marge de l’oposició al tanatori de Comtes de Belloch i avisa que l’estratègia de les superilles no serà acceptada a Sants si els carrers pacificats es gentrifiquen. La futura seu de l’associació, confia, «serà el viver» de totes aquestes reivindicacions i de moltes més.