Geografia serratiana

De ruta per la Barcelona de Joan Manuel Serrat

Joan Manuel Serrat es retira dels escenaris molt a prop del barri de la seva infància

Recorregut per 10 punts clau de la ciutat, amb tres excursions de propina

Multimèdia | Gràcies, Serrat: Rosalía, Estopa, Júlia Otero, Valdano... li rendeixen homenatge

‘El noi del Poble-sec’, Joan Manuel Serrat, culmina una carrera musical que l’ha portat per tot el món, però que comença i acaba molt a prop de casa. Tanca 57 anys de trajectòria artística aquest divendres 23 de desembre amb un últim concert al Palau Sant Jordi.

S’acomiadarà dels seus fans a poca distància del carrer on es va criar, Poeta Cabanyes. A quatre parades d’autobús d’aquella senzilla llar obrera, omplirà tres vegades el recinte cobert de concerts més gran de Barcelona. És el punt de partida d’aquesta ruta per la geografia serratiana a Barcelona, amb parada a 5 paisatges de la seva joventut i 5 dels seus escenaris clau. De propina, tres excursions segueixen el seu rastre per Catalunya.

Casa natal al carrer Poeta Cabanyes, 95

Notícies relacionades

Serrat va néixer a la clínica modernista L’Aliança del carrer Sant Antoni Maria Claret, però amb prou feines uns dies després entrava a la que seria la seva casa fins a l’adolescència, en un estret carrer del Poble-sec que connecta el Paral·lel i Montjuïc. Una placa a la façana ho recorda. Alguns dels seus veïns de llavors, com Júlia Otero, recorden anècdotes d’aquells anys, que va immortalitzar en múltiples cançons. Com Mi niñez, que dona nom i obre el disc homònim de 1970. També l’esmenta, amb l’adreça sencera, a Si hagués nascut dona (2005), dedicada a l’àvia paterna morta el 1936.

Bar Quimet, temple vermutaire de Serrat

/ Ricard Cugat

Bodega Quimet

El jove Serrat freqüentava aquest bar del carrer Vic número 23, conegut pels seus aperitius. Encara el visita actualment per fer el vermut i rememorar anècdotes del Poble-sec.

Escola Pia de Sant Antoni

Els seus pares el van matricular al llavors anomenat Col·legi dels Escolapis Sant Anton perquè estudiés Primària. No és ben bé al Poble-sec, sinó a la ronda de Sant Pau, frontera entre Ciutat Vella i l’Eixample. Aquí li va impartir classe el seu amor d’infantesa, Conchita Plasencia, filla de la lletera del seu barri, amb qui passejava xerrant i aprenent. Li va dedicar Cançó per a la meva mestra (1973).

Institut Milà i Fontanals

Serrat va continuar els estudis en un altre centre a poca distància, a la plaça de Folch i Torres. Fins als 12 anys, quan se’n va anar a estudiar a Tarragona, primer el batxillerat laboral i després peritatge agrícola. La música el va fer canviar de rumb.

El Paral·lel i Montjuïc

Els jocs infantils al carrer amb els anys van donar pas al descobriment de la vida, l’amistat i la diversió. Entre els escenaris de la seva adolescència destaquen l’ambient bohemi i portuari del Paral·lel amb els seus cabarets de varietats i teatres i els baixos fons del Barri Xino. També el Montjuïc de postguerra amb jardins, la Fira i les barraques. Ho recordaria en la lletra de Por las paredes (mil años hace) de 1978.

Estudis Toresky de Ràdio Barcelona

Serrat va debutar en el programa del popular locutor Salvador Escamilla, que va promoure la Nova Cançó als anys 60. Van fer amistat i Serrat va ser el padrí del fill d’Escamilla, el David.

Bocaccio

La sala de festes del carrer Tuset va ser el punt de trobada de la ‘gauche divine’. Serrat en va ser un dels seus assidus. Per ell era «un aquelarre de gent que a última hora de la nit convocava els déus de la vida i la llibertat». També a Tuset Street, la Cova del Drac va acollir els recitals dels primers integrants de la Nova Cançó, Els Setze Jutges. Serrat va ser el número 13 d’incorporar-se al col·lectiu.

Palau Blaugrana

L’octubre de 1976 torna del seu exili mexicà i actua per primera vegada aquí, en benefici de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), iniciant el cicle de recitals Serrat als barris que culmina amb un gran concert al Palau d’Esports el novembre de 1976, a prop del seu Poble-sec.

Pati de la Casa de la Caritat (CCCB)

Serrat interpreta allà, a la pel·lícula La ciutat cremada, el paper de Ramon Clemente García, un deficient mental que va ballar amb la mòmia d’una monja pels carrers de Barcelona durant la Setmana Tràgica.

Escola de Música de l’Eixample Joan Manuel Serrat

El govern de Jordi Hereu va decidir dedicar aquest equipament el 2010 al cantautor, que el va apadrinar en un acte simbòlic. Va interpretar tres cançons davant l’alumnat, els professors i polítics i va reclamar a les administracions més escoles de música públiques.

Tres excursions

Badalona

Serrat li va dedicar el pasdoble Qué bonita es Badalona el 1978, en què esmenta llocs concrets com la Rambla i l’estació de tren al costat de la platja. No obstant, la popularitat d’aquesta melodia va arribar una dècada després amb la versió de Manolo Escobar. Serrat la va cantar a duet amb ell i també amb La Trinca.

Calella de Palafrugell

El cantautor va escriure aquí, per casualitat, part del seu himne Mediterráneo als 27 anys. Va ser durant una breu estada a la Costa Brava, allotjat al petit hotel Batlle, que avui és un edifici d’apartaments a peu de platja.

Camprodon

La família Serrat va tenir una casa rural en aquesta vall del Ripollès, on l’artista descansava, cultivava un tros de terra i cuidava alguns animals amb el seu germà. El 2010 va ser nomenat fill adoptiu de Camprodon. Fora de Catalunya, Serrat té també una casa a Maó (Menorca), a la qual ha dedicat el seu últim disc Mô.

Temes:

Barcelona Joan Manuel Serrat

Inicia sessió 0 Comentaris

Multimèdia | Gràcies, Serrat: Rosalía, Estopa, Júlia Otero, Valdano... li rendeixen homenatge