Barcelona polvoritza el seu propi rècord: els contractes de lloguer arriben als 1.066 euros de mitjana

El preu mitjà dels contractes depassen ja els mil euros a sis dels deu districtes de Barcelona, segons les noves dades de l’Incasol, partint de les fiances dipositades després de la seva formalització: Sarrià-Sant Gervasi, les Corts, l’Eixample, Ciutat Vella, Sant Martí i Gràcia. La xifra de contractes entre el juliol i el setembre inclosos va arribar als 11.967, sense gairebé oscil·lacions respecte a la resta de períodes de l’any.

Però sí que van escalar sense pietat els preus, que superen els 1.005 euros de mitjana en el tercer trimestre del 2019, i van causar irritació sobre la situació de la vivenda. Després, la pandèmia, la paralització de l’activitat i l’efímera limitació local dels preus (als municipis considerats tensats), van alterar l’evolució de les gràfiques. Si el 2019 la mitjana de preus anual acumulada va ser de 979 euros, el 2020 va baixar a 965 i el 2021 a 919 euros. Aquest any tot apunta que acabarà per primera vegada per sobre dels mil, després de vorejar-los ja abans de l’estiu. I amb un acumulat de 1.009 euros de mitjana en els nou primers mesos de l’any.

De moment, el districte més car, Sarrià-Sant Gervasi, ha arribat a 1.467 euros de renda mensual, mentre que el més baix és Nou Barris, a 748 euros (gairebé 70 euros més que al principi d’any).

El gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, argumenta a aquest diari que no només hi ha una «oferta escassa», sinó que l’alta demanda de pisos de lloguer és en molts casos «sòlida i solvent», cosa que s’ha traduït en un major nombre de contractacions just en zones amb preus alts, com l’Eixample (també amb més oferta, copant el 21,4% de les firmes), la zona alta o punts del centre. Una situació que alimenta l’encariment.

En termes d’evolució, el preu de lloguer mitjà a Barcelona ha pujat un 14,41% en només un any, comparant els mateixos trimestres. Si es compara amb el tancament del 2019 (abans de la pandèmia), l’augment ha sigut del 8,98%. Gorgues fa notar que en aquell mateix període la inflació «ha crescut un 14%».

Falta de pisos

També manté que en barris perifèrics hi ha menys contractacions perquè molts petits propietaris han optat per vendre si no podien afrontar inversions per actualitzar les vivendes, o no se senten segurs respecte als riscos d’impagaments de rendes en algunes zones.

A més, el límit del Govern amb augments màxims del 2% en les actualitzacions anuals per IPC, ha fet que no pocs propietaris optin per no renovar el contracte a l’arribar a la seva finalització. O el renegocien amb un increment més elevat o el posen de nou al mercat amb el preu que actualitzen, afirma el gerent de la Cambra de la Propietat, que posa el dit a la nafra sobre la falta de pisos a les grans ciutats.

Fa mesos les plataformes i col·lectius mobilitzats per la vivenda que alerten de la falta de recursos de moltes famílies per accedir a una llar a Barcelona, i reivindiquen noves limitacions als preus i urgència de més vivenda social.

Diferències entre zones

Amb les últimes dades, es pot destacar que Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu tenen els increments més baixos, per sota del 10%, però que continuen sent importants. A l’altre extrem, Ciutat Vella, l’Eixample, Sants-Montjuic i Sarrià-Sant Gervasi ostenten les pujades més altes, per sobre del 17%, segons la seva anàlisi.

Notícies relacionades

2.160 canelons de solidaritat

Badalona encén el seu arbre gegant

Les zones on s’han formalitzat menys contractes en aquells mesos són les Corts (5,3%), Sant Andreu (5,7%) i Nou Barris (6,1%).

Quant a la tipologia de pisos, la superfície mitjana en les contractacions arriba als 74,35 m²i el preu per metre quadrat se situa en 14,93 euros. Això suposa un augment del 12,59% respecte a fa un any.