El Govern estableix les bases per crear 15.000 noves places de ‘park&ride’ a l’entorn de Barcelona

Castelldefels i Sant Joan Despí van ser els primers municipis a incorporar a les estacions ferroviàries el concepte de ‘park&ride’, és a dir, estacionar el vehicle privat per continuar el trajecte cap a la gran ciutat amb transport públic. Era el febrer del 2018 i sumaven 141 places entre tots dos. Es tractava de regular una pràctica de tota la vida, aquest caòtic ordre que es generava a molts baixadors de Renfe i Ferrocarrils, amb bolquets de cotxes arremolinats en solars o pàrquings improvisats que, segurament sense voler, estaven donant un cop de mà a la mobilitat sostenible. El Govern ha presentat aquest divendres un pla d’aparcaments dissuasoris, de manera que en els pròxims 10 anys se’n puguin crear prop de 15.000 places més, i doblar així l’oferta existent. La novetat és que hi haurà més opcions i serveis alternatius, com la càrrega de vehicles elèctrics, ’sharing’ i l’emmagatzematge de bicis i patinets. La part dolenta, que deixaran de ser gratuïts els que encara ho siguin, tot i que sí que estaran bonificats sempre que el conductor pugi al tren o al bus.

El pla del Departament de Territori inclou 81 municipis de la regió metropolitana de Barcelona i 102 estacions, 20 de les quals tindran instal·lació de nova construcció i 82 enfortiran la que ja tenen. D’aquesta manera, una vegada estigui tot desplegat, l’entorn de la ciutat tindrà un total de 127 estacions amb ‘park&ride’. Si s’observa el mapa de situació, ens adonem que no hi estan inclosos els municipis del perímetre immediat de la capital catalana. No hi surten l’Hospitalet, ni Sant Adrià, ni Santa Coloma, ni Esplugues... S’ha debatut molt aquests últims anys sobre on s’havien d’instal·lar els aparcaments dissuasoris, si en origen o gairebé en final. Ha vençut l’opció més sostenible, és a dir, la que defensa que els cotxes facin el mínim nombre possible de quilòmetres. Així ho ha confirmat Francesc Sutrias, secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana, que ha indicat, per les prestacions que tindran, que més que ‘park&rides’, «s’ha de parlar de ‘park&services’».

Massa demanda

El que fa el Govern és crear una nova qualificació urbanística que permeti establir les bases d’aquest desplegament, que afectarà 10 estacions de bus, 28 de Ferrocarrils i 64 de Rodalies. Després hauran de ser els operadors (bàsicament, FGC i Adif, però també les empreses d’autobusos o els ajuntaments, en el cas que els aparcaments s’instal·lin en terreny municipal) els que desenvolupin els projectes i decideixin si gestionen ells mateixos la instal·lació o si la deriven a un tercer. En total, està previst intervenir en prop de 140.000 m², que permetrien més que doblar la capacitat actual, ja que es passaria de 13.000 a gairebé 28.000 places (les noves en són 14.677), cosa que permetria, segons càlculs de Territori, eliminar l’emissió de 24.000 tones de CO₂ anuals. Gairebé 30.000 cotxes que evitaran entrar a Barcelona, una xifra, però, que continua molt lluny del nombre de vehicles que diàriament accedeixen a la gran ciutat, uns 534.000. O el que és el mateix, hi haurà places per al 5,2% dels conductors.

Pere Torres, director general de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), ha explicat que no es podrà prohibir que hi entrin cotxes de ciutadans que no pujaran a un tren o un bus, un problema que esperen poder resoldre gràcies a la tarifa. És a dir, no serà especialment barata, però sí que estarà gratament bonificada (i integrada, en un futur sense concretar, a la T-Mobilitat) per als que sí que continuïn el trajecte amb transport públic. Una manera d’anunciar, a més, que els que ara són gratuïts deixaran de ser-ho més aviat que tard quan siguin transformats.

Mateixos objectius

Notícies relacionades

Meritxell Font: «Per planificar ciutats, primer cal conèixer les persones»

El Saigon diari de la mobilitat a Barcelona (segons el RACC)

De totes les places previstes, unes 5.000 ja han sigut pactades amb els operadors o municipis implicats, i 3.000 més estan a punt de tancar-se. Les gairebé 7.000 restants són les que estan encara en procés, però Torres ha insistit que totes les institucions i empreses embarcades en el pla «comparteixen la idea i els objectius». Sobre el finançament, cada agent hauria de pagar la seva pròpia instal·lació, però no es descarta, ha avançat el director de l’ATM, que arribin més fons europeus destinats a la mobilitat que podrien destinar-se a aquest menester.

Hi ha aparcaments que no arribaran al mig centenar de places, com és el cas de l’estació de bus de Bigues i Riells (34), però també hi ha ‘park&rides’ per als quals s’ha previst gran capacitat. Són els casos de Viladecans (Adif, 1.188 places), Quatre Camins (Ferrocarrils, 850), Mataró (Adif, 775), Sant Quirze (Ferrocarrils, 754) i Sant Boi (Adif, 726). Tot, seguint la lògica lineal dels eixos Maresme-Vallès-Llobregat-Garraf, i tenint en compte la demanda de transport públic i la població de cada municipi.