Pisos turístics, lladrucs i infrahabitatges: el soroll entre veïns irrita la Gran Barcelona

La tendència la radiografia l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), que estudia, a partir de la percepció ciutadana, els nivells de conflictivitat veïnal en l’‘Enquesta de Victimització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 2022’, que ofereix una sòlida mostra de 8.308 entrevistes telefòniques repartides entre 4.452 sondejos a Barcelona i 3.856 a la resta de municipis metropolitans.

Nombre de conflictes:

«El marcat increment de conflictivitat veïnal el 2021 té a veure amb l’impás que van suposar les mesures covid: quan es recupera la vida urbana, torna la percepció que hi ha més conflictivitat», explica Marta Murrià, una de les autores de l’informe i directora de l’Àrea de Convivència i Seguretat Urbana de l’IERMB, que posa el focus en què «els conflictes no són necessàriament dolents, sinó que tenen capacitat transformadora sempre que es resolguin amb mediació i sense violència».

Murrià, que incideix en el fet que l’estudi de l’IERMB no conclou un increment efectiu dels conflictes veïnals sinó un agreujament de la percepció veïnal sobre la seva existència, dona validesa a la hipòtesi que el llindar de tolerància entre veïns ha caigut arran de les restriccions de la pandèmia. «En el context d’aquesta percepció, el soroll entre veïns, que diferenciem del que es produeix en la via pública (terrasses, discoteques, ‘botellons’...), es reafirma com a primer motiu de conflictivitat», argumenta la investigadora.

Inquietud creixent

Advocats especialitzats en disputes per soroll coincideixen amb la tendència radiografiada per l’IERMB que la tolerància al bullici ha decaigut a les comunitats de veïns. «Ens hem hipersensibilitzat a l’haver conegut el silenci a la ciutat i veure que era possible aconseguir-ho, tot i que impliqués parar l’economia. S’ha produït un canvi social i ara preocupa més», avalua Lluís Gallardo, lletrat de l’Associació Catalana contra la Contaminació Acústica, que atén un miler de reclamacions a l’any. 

Les peticions d’assessorament jurídic a l’entitat es van disparar durant el confinament. «Nou de cada 10 trucades van passar a ser conflictes veïnals. Hi havia dies que no donàvem l’abast», recorda. Ara, el 60% de les sol·licituds continuen sent per molèsties a les escales. 

«M’he trobat amb gent que ha canviat de domicili per fugir del soroll i ara ha topat amb el mateix problema o amb un altre de pitjor. Són més exigents», observa Gallardo. Explica que la «reina» de les consultes és «la música alta fins a altes hores» de la matinada, si bé nota «un increment de queixes per gossos que borden». També són freqüents les queixes per festes a deshores i per encendre la rentadora a la nit. «També hi ha problemes que tenen a veure amb la soledat, com deixar la música posada per conciliar el son», apunta.

«Els problemes dins de les comunitats no són només causats per veïns», matisa la presidenta de l’associació Juristes contra el Soroll, Yomara García Viera, que ressalta el malestar provocat per instal·lacions en mal estat. «Passa molt amb ascensors, electrodomèstics, extractors, aparells d’aire condicionat o portes de garatge defectuoses o amb un mal manteniment, així com sorolls i vibracions d’equips de refrigeració o de telefonia a les cobertes», detalla l’advocada, que puntualitza que resol més protestes per «conductes molt poc cíviques» que per festes de matinada. 

«Es tracta de cops de porta, de gent que es posa a cridar quan juga a videojocs ben entrada la nit, a caminar amb sabates de taló o moure mobles a la nit», desgrana García. Creu que la consagració del teletreball ha contribuït que les demandes d’auxili es mantinguin en alt. «Ha crescut la consciència que es pot reclamar i que, per viure en comunitat, no es té per què aguantar certes molèsties. La població cada vegada s’adona més que el soroll és un contaminant que afecta la salut. De vegades, quan venen clients al despatx, és perquè ja estan malalts», afirma.

Davant un enfrontament, el més habitual és que els advocats dirigeixin una reclamació a qui destorba o a la comunitat de propietaris. «Entre el 10% i el 25% dels casos es tramiten davant els ajuntaments. Tret que l’afectat tingui la sort que intervingui una patrulla de guàrdia que sigui sensible i hi mediï, l’administració no és àgil en aquests casos», avalua Gallardo. «Tenim casos que es resolen amb un burofax subscrit pel lletrat i amb tot ben detallat. En canvi, el causant del soroll actua altres vegades fent mal conscientment i no es resol fins que s’interposa una demanda», indica García, que afegeix una font més d’enuig veïnal: «Hi ha una barbaritat de queixes per pisos turístics».

Aquesta sensació la corrobora la presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Ana Menéndez. «Els barris castigats pel turisme, com Ciutat Vella, el Poble-sec, l’Eixample i Gràcia, tornen a queixar-se molt. No estem encara en dades del 2019, però s’hi acosta», compara. En tot cas, Menéndez ressalta que les queixes que la FAVB més atén es deuen a la cridòria a les terrasses. «Hem rebut gairebé 800 denúncies», quantifica.

La causa del soroll va per barris

Tot i que la conflictivitat veïnal pel soroll és transversal a tot l’àrea metropolitana, les causes dels desacords són diferents entre barris. Per exemple, el fenomen dels pisos turístics no té tant predicament a la perifèria barcelonina, on l’alta densitat poblacional i la proliferació d’infrahabitatges no ajuden a minvar la tensió per la contaminació acústica entre veïns.

«És curiós», assenyala Murrià, «que la percepció de conflictivitat és més gran entre persones amb més estudis i renda, però aquesta conflictivitat sol estar territorialment vinculada a barris amb alts índexs de vulnerabilitat».

Ho corrobora Manuel Piñar, president de la Federació d’Associacions Veïnals (FAV) de l’Hospitalet de Llobregat, que exposa els barris de més densitat de la ciutat, com la Florida, Pubilla Cases, Collblanc i la Torrassa, com les zones on més queixes veïnals es produeixen entre veïns per motius com el volum de la música o la televisió en domicilis.

Notícies relacionades

La Barcelona que no pot dormir pel soroll i l’incivisme

Vint anys fugint del soroll de la Gran Via de l’Hospitalet: «Aquí no es pot viure»

Sobre el pes que tenen les «males condicions» de les vivendes en la conflictivitat veïnal pel soroll es pronuncien Carles Sagués, de la Plataforma Som Sant Roc de Badalona; Tere Jiménez, presidenta de l’Associació de Veïns de Can Franquesa de Santa Coloma de Gramenet, i Pura Velarde, presidenta de la FAV de Cornellà de Llobregat.

Els líders veïnals posen de manifest que la precarietat que ha desembocat en «la massificació d’alguns pisos» és un dels principals focus de conflictivitat als barris de la Gran Barcelona com Sant Ildefons, a Cornellà. «Gent que entra i surt de casa a tota hora és una cosa que sol molestar les persones grans», conclou Velarde.