Per primera vegada, més del 50% dels barcelonins creuen que la gestió de Colau és dolenta

El percentatge dels barcelonins que consideren que la gestió de l’Ajuntament de Barcelona és dolenta o molt dolenta és d’un 50,4%, i ha superat així el 50% per primera vegada en el baròmetre semestral del consistori. No és que l’increment dels que consideren que la gestió és dolenta o molt dolenta sigui gaire elevat: en el baròmetre del juliol passat la defensava el 47,1%, i en el del desembre del 2021, el 49,21%. Però l’increment supera aquesta vegada la barrera del 50%. En general, els percentatges citats estan molt per sobre dels del primer mandat de Colau: el maig del 2016 només el 25,8% veia dolenta o molt dolenta la seva gestió. El desembre d’aquell any, el 29,1%.

Els que veuen l’assumpte al revés, els que afirmen que la gestió de l’ajuntament és bona o molt bona, sumen el 35% dels enquestats. És un grup que es redueix des del baròmetre del juliol, quan el 38,9% aplaudia el govern local. Tornant al passat, el maig del 2016 fins al 52% la veia bona o molt bona. El juny del 2018, el 55,1%.

I després hi ha un tercer grup una mica gasós que és el que qualifica la gestió de la ciutat com a normal: l’11,5% en el baròmetre d’aquest desembre, l’11,7% al juny. Per comparar, aquesta opció estava el maig del 2016 en el 16%.  Aquest normal gairebé permet que cadascú l’inclogui on vulgui: entre els barcelonins que no veuen bé la gestió de Colau o els que no la veuen malament.

Percepció i realitat

Són dades que el consistori ha donat a conèixer aquest dimarts i que ha explicat el primer tinent d’alcalde de Cultura i regidor de Presidència i Pressupostos, Jordi Martí. No és un baròmetre excessivament optimista per a la tasca del govern de Colau, perquè també reforça la idea que la ciutat és insegura i bruta, o que almenys així la veu una part rellevant de la ciutadania.

La inseguretat no només es continua veient com el principal problema de la ciutat, sinó que el grup que ho denuncia creix del 22% el juliol passat al 24,8%. El segon problema de la llista és la neteja: el 15,8% l’assenyala: 4,3 punts més que fa 6 mesos, quan ho afirmava l’11,5%. Són dues de les principals qüestions que esgrimeixen els contraris a l’alcaldessa: una ciutat bruta i insegura.

I en tot aquest assumpte Martí hi aprecia una certa distància entre la percepció i els problemes reals, perquè considera que Barcelona no viu una situació que casi amb aquestes denúncies. La distància entre el que passa i el que reflecteix el baròmetre, ha argumentat el regidor, que és gran i que es pot esperar que remeti: «No vull caure en l’autocomplaença», ha afirmat a l’esbossar aquesta explicació de les dades de l’enquesta. ´

Context negatiu

Segons la seva opinió, el context negatiu de la situació econòmica, la inflació, la guerra d’Ucraïna, entre altres elements, ha conformat una visió negativa que porta els ciutadans a mirar amb mals ulls les administracions.

Bé és cert que segons el mateix baròmetre municipal aquesta visió negativa de la gestió es dona en el cas de l’ajuntament i de la Generalitat: el 48,4% veu dolenta o molt dolenta la gestió de l’Executiu de Pere Aragonès, enfront del 44% del juliol passat, mentre que el 31,3% la veu bona, per sota del 36% de fa mig any. En la del Govern central la visió millora, però venia d’una imatge més negativa: el 31% veu bona o molt bona la seva gestió (25,1% al juliol) i el 50,1% la veu dolenta o molt dolenta (54,9%).

Pressupostos

Martí ha al·ludit a la recent aprovació dels pressupostos de la ciutat per al 2023 com una mostra d’estabilitat, i de capacitat de pacte per part del govern, que ha aconseguit que els comptes prosperessin cada any d’aquest mandat amb diferents aliats, amb ERC com a soci extern principal. Una cosa que contrasta amb la visió negativa del baròmetre, ha resumit.

Quant a seguretat, ha remarcat que les dades tampoc justifiquen que la preocupació ciutadana augmenti: «Estem significativament millor i en canvi la percepció és significativament pitjor. Estem millor que el 2019», ha dit citant l’últim any previ a la pandèmia, ja que els dos posteriors, marcats per la covid, no són considerats susceptibles de poder comparar-se amb un exercici ordinari.

Notícies relacionades

Multimèdia | Les grans batalles electorals d’Espanya el 2023

Colau guanyaria avui les eleccions malgrat ser l’alcaldessa amb més mala nota des de 1990

Les dades reals indiquen que els furts i robatoris violents als carrers van baixar l’estiu passat un 22,4% i un 12,5% respectivament respecte del mateix període del 2019, segons xifres que ha facilitat l’ajuntament.

Sense dades electorals

Com és habitual, el baròmetre no ha inclòs informació d’intenció de vot ni de qualificació dels presidents dels grups per la proximitat de les eleccions municipals del maig. Una peculiaritat que va ser acordada el 1998 i que no deixa de resultar paradoxal, perquè és quan més interessants resulten aquestes dades.