Un pla d’usos ordenarà l’economia blava, nàutica i gastronomia al Port Olímpic

En plena fase d’obres per transformar el Port Olímpic de Barcelona en un espai més obert a la ciutat i enfocat en eixos com la nàutica, l’economia blava i la gastronomia, l’ajuntament ha iniciat la tramitació del nou pla especial que regularà la seva edificació, ordenació i usos urbanístics. S’actualitza així l’última versió del 2006 per fer-la a la mida de les noves necessitats de la capital catalana.

La comissió de govern ha iniciat la tramitació del pla especial urbanístic d’ordenació i d’usos del Port Olímpic per a un model de port de ciutat més integrat i més ben connectat. Després de la recent aprovació inicial que permet procedir a la licitació de diferents fases de les obres, s’espera l’aprovació definitiva en plenari municipal en els primers mesos de l’any. Cal recordar que tot el procés s’ha accelerat perquè el port estigui a punt de cara a la Copa Amèrica d’Espelma 2024, quan fins i tot serà base de les competicions juvenils i femenines

El document «constitueix el marc sobre el qual s’ha de basar la nova etapa» en la qual està immersa aquesta zona des que va passar a ser de gestió municipal el 2020, sota la batuta de l’empresa Barcelona de Serveis Municipals (B:SM) per a la seva transformació. El primer tinent d’alcalde d’Economia, Jaume Collboni, considera que es tracta del projecte més emblemàtic del present mandat, tot i que els seus fruits es veuran en el següent.

Qüestió d’equilibri

En el pla d’usos es concreten les activitats que es podran dur a terme en cada àmbit del port, amb els criteris que han de garantir l’ordenació de l’espai públic, l’equilibri amb l’entorn i el respecte pel medi ambient. Segons Collboni, s’ha superat «un model caducat d’oci de mala qualitat», mentre que el port del segle XXI traurà partit del fet de «ser una de les poques ciutats amb un port dins de la trama urbana».

L’àmbit del pla pren una superfície de 180.925 metres quadrats, dels quals 103.561 corresponen a infraestructura portuària –inclosos els molls de Mestral, Marina, Gregal, Xaloc i el dic d’Abric– i 77.363, a la làmina d’aigua abrigada. En les noves regles del joc de la zona es proposa un sostre total de 32.700 metres quadrats.

L’objectiu municipal és crear un port «pròxim als barcelonins i arrelat a l’entorn», on conviuran l’activitat econòmica i un espai públic totalment renovat. La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, creu que comportarà «la democratització de la nàutica» i remarca que la nova regulació «prohibeix els bars musicals». En concret, el moll de Mestral, que va concentrar locals d’oci que després d’una primera etapa d’èxit durant els Jocs Olímpics van acabar degenerant i resultant conflictius al llarg dels anys, tindrà un 65% de l’espai acotat als usos d’economia blava, ha concretat l’edila.

En aquest apartat, es promouen activitats nàutiques de formació, de divulgació i recreatives que apunten a usuaris de totes les edats. En paral·lel, «s’incentivarà la presència d’emprenedors i empreses de serveis nàutics, així com d’entitats que promoguin la innovació, la investigació i l’economia circular en els sectors blaus», promet el document.

Un altre dels usos destacats de la zona, la restauració, es desenvoluparà al moll de Gregal en un projecte batejat ara com a «balcó gastronòmic». En total, aquesta activitat es limita al 10% de tot l’àmbit, però es concentra al moll esmentat.

Per concurs públic s’han adjudicat oficialment 9 dels 11 restaurants a vuit operadors, tot i que un d’ells podria renunciar a un espai. Entre els operadors seleccionats figuren noves entrades com els grups Sagardi i Pantea Group i veterans com La Barca del Salamanca i El Cangrejo Loco. La gestió de l’activitat ha sigut molt criticada tant pel Gremi de Restauració de Barcelona com per altres grans grups gastronòmics de la ciutat, que veuen desmesurats els lloguers i les condicions imposats pel consistori i que consideren que el canvi d’estil anunciat a la zona no es produirà, tenint en compte que gran part de l’oferta serà la mateixa i que els alts preus de l’adjudicació comportaran una elitització de l’oferta.

Accessos i sostenibilitat

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Per fer del port un espai més permeable, s’han dissenyat nous accessos cap al barri de la Vila Olímpica i a la platja i àrees públiques de passeig, estada i pràctica esportiva. Segons informa l’ajuntament, les obres de l’accés des de la Ronda Litoral, de l’adequació dels locals del moll de Mestral i d’urbanització del dic d’empara avancen a bon ritme mentre s’està licitant la rehabilitació del Centre de Vela.

Un altre element en el qual es posa èmfasi és estimular la presència verda apostant per les energies renovables i una gestió de residus més eficient per combatre el canvi climàtic, afegeix Sanz.