El centenari de l‘Expo de 1929 empeny Barcelona a rellançar Montjuïc

Quatre veus decisives de la cultura de Montjuïc defineixen, en conversa amb EL PERIÓDICO, aquest moment clau: Pepe Serra, director del MNAC; Anna Ramos, directora de la Fundació Mies van der Rohe; Marko Daniel, director de la Fundació Joan Miró, i Juan Carlos Martel, director del Teatre Lliure.

Per als quatre, el centenari de l‘Expo és la palanca ideal per situar Montjuïc entre les prioritats de la ciutat. El pla municipal per millorar la zona ja té aquest horitzó temporal, igual que la metamorfosi del recinte firal de Maria Cristina. Les institucions estan alineades i hi ha bona predisposició, però falta una empenta final en forma de compromisos pressupostaris i calendari. També queda per decidir com celebrarà aquesta efemèride la ciutat i si la visibilitzarà amb algun esdeveniment o nova icona.

La revolució de 1929

La revolució de 1929L’Exposició de 1929 no només va canviar la fisonomia de Montjuïc, recorda Anna Ramos, sinó que va ser «el primer esdeveniment de masses de Barcelona». «La massa va pujar a Montjuïc perquè era superatractiu, amb la font màgica, el Zepelí, la fira comercial... ¡Era un Port Aventura brutal!», riu. «En paral·lel al vessant turístic es van fer jardins, camins i intervencions de paisatgisme meravelloses, a càrrec de Forestier, Rubió i Tudurí, Puig i Cadafalch...», destaca.

El MNAC ha finançat una investigació d’un any sencer per resoldre les «confusions monumentals» que han quedat en l’imaginari col·lectiu sobre 1929. «Era una muntanya pelada, sense a penes un arbre», assenyala Pepe Serra. Enumera facilitats d’accés com ara «escales automàtiques, una cinta transportadora o un carrilet» i altres elements pràctics com un gran tendal per prendre alguna cosa mirant la font sense cremar-se a l’estiu.

Astres alineats

Astres alineatsAquelles facilitats contrasten amb la cursa d’obstacles que és avui la muntanya per falta de senyalització, il·luminació, manteniment... I és que la urbanització heretada de 1929 ha envellit. «A Barcelona li queden dues transformacions urbanístiques per fer: cosir la Ciutadella amb el pol científic de la Barceloneta i afrontar Montjuïc», reflexiona Pepe Serra. «Durant els Jocs Olímpics es va intervenir a la part superior de la muntanya, i molt bé, amb el Palau Sant Jordi, l’Anella Olímpica, la reforma de l’Estadi Lluís Companys... Però la cota inferior que connecta amb la ciutat no es va tocar i ara es dona la conjunció d’elements necessària», confia.

Marko Daniel veu amb esperança la cadena d’aniversaris i festivals que s’acosta. El 2024 Barcelona acollirà la Biennal d’Art Manifesta, que posarà en relleu la potència artística de Montjuïc. El 2025 és la Fundació Miró qui està de festa: mig segle de la seva estrena en una ubicació triada pel mateix artista, que va desdenyar la Diagonal en favor de la muntanya.

L’any següent serà el Teatre Lliure qui festegi la mateixa xifra rodona: es va fundar com a cooperativa a Gràcia el 1976. I a més el 2026 la ciutat serà Capital Mundial de l’Arquitectura i lluirà peces tan singulars de patrimoni com el pavelló alemany de l‘Expo, seu de la Fundació Mies van der Rohe. «Aquestes fites anuals ens ajudaran moltíssim, són esglaons cap al 2029», assevera Martel. «¡I no descarto que per al 2027 i el 2028 hi trobem també aniversaris!», fa broma.

Tres esdeveniments més l’any que ve apressaran a afrontar el repte de Montjuïc. El Barça jugarà a l’Estadi Lluís Companys la temporada 2023-2024 amb aforament per a 60.000 persones, cosa que posarà en relleu les carències d’accessibilitat actuals.

També serà un revulsiu l’ampliació del MNAC al Pavelló Victòria Eugènia, que té com a horitzó d’estrena el 2029 però que ja llançarà el concurs públic per dissenyar el projecte definitiu a finals del 2023 o principis del 2024. I com a guinda, el 2023 el festival Sónar celebrarà amb magnificència 30 edicions a l’escenari que l’acull des de fa una dècada, Maria Cristina.

En els programes electorals

En el camí fins al 2029 hi ha dues eleccions municipals: les de maig del 2023, que ja s’albiran, i encara unes altres el 2027. Tanmateix, el pròxim mandat serà el més determinant per encarrilar qualsevol pla d’envergadura. Per Pepe Serra és «pràcticament inevitable» que Montjuïc formi part dels programes electorals del 2023 i el full de ruta del consistori electe: «Governi qui governi és impossible que Montjuïc no sigui a l’agenda, és com un gat que et puja a la taula», ironitza. «I hi ha un consens polític molt ampli sobre que Montjuïc té marge de millora», aplaudeix.

Notícies relacionades

Multimèdia | La reconquesta de Montjuïc: els reptes d’una muntanya emblemàtica

Parlem de Montjuïc

Tots quatre defugen l’enfocament de «gran esdeveniment» per al 2029 i la comparació amb els Jocs Olímpics, però sí que proposen imitar alguns instruments que van ser útils per a 1992, com disposar d’un comissionat especial o un consorci que centralitzi la inversió.

Per no perdre temps, Marko Daniel suggereix aprofitar el pla municipal vigent, donant a conèixer el seu «grau d’execució» de forma regular i adaptant-lo sobre la marxa en comptes de tornar a planificar des de zero. Qualsevol fórmula requerirà, això sí, «bons professionals de tots els àmbits». I posar-s’hi amb temps: «Els veritables processos de transformació tenen mirada a llarg termini», adverteix el director de la Fundació Miró.