Verificació del full de ruta per «reconquerir» Montjuïc: els projectes executats i el que està per fer

El nord el marca el pla d’actuació de Montjuïc, segellat el 2019 per formalitzar l’aspiració de convertir el promontori en el gran parc natural i cultural de la ciutat per a l’esbarjo veïnal. Bona part del centenar de mesures que incorpora el llibre blanc no s’ha desenvolupat encara. Si bé s’hi preveuen obres el 2023, l’èxit o el fracàs del repte queda en mans del govern municipal que capitanegi l’ajuntament després de les eleccions del maig.  

Fins ara, les pretensions aperturistes de la muntanya s’han vist entorpides per les carències reconegudes en el full de ruta, que reuneix les tasques que el consistori ha d’atendre d’aquí al 2029, quan es commemori el centenari de l’Exposició Universal que va reconfigurar Montjuïc. El document advoca per ampliar l’oferta (ara escassa) en transport públic, arreglar paratges degradats, recobrar senders en desús, moderar l’acumulació de concerts i actes multitudinaris, reduir el trànsit de vehicles i augmentar la presència policial. 

El memoràndum se sintetitza en un propòsit que descriu d’una manera pomposa: «la reconquesta de la muntanya per la ciutadania». Els redactors del pla van creure factible que la meitat de les propostes fossin realitat abans que s’acabés el 2024. A dos anys que s’acabi el límit, els canvis de pes continuen pendents de materialitzar-se. 

Accessos millorables

«El transport públic és la gran assignatura pendent», destaca Ana Menéndez, presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i forjada en les reivindicacions del barri de la Satalia, un dels que flanquegen Montjuïc. «S’ha de millorar la xarxa de bus. L’únic que funciona bé és el transport per a turistes. Continuen sent una majoria aclaparadora a la muntanya perquè els veïns no hi tenim vies d’accés adequades», lamenta Menéndez. Opina que el pla per a la muntanya enumera «bones intencions, però encara no es veuen» prou resultats. 

La llista de projectes esmenta la possibilitat d’integrar el telefèric al sistema tarifari convencional amb una nova parada intermèdia al Poble-sec. També es fixa la tasca de posar calendari a l’allargament del metro fins a la muntanya. De moment no hi ha cap més notícia de les dues idees. 

«El canvi ha de servir per augmentar la freqüència dels autobusos», postula el regidor de Sants-Montjuïc, Marc Serra, que afirma que «s’està treballant» per fer-ho. El pressupost per aconseguir-ho es fia a un futur imprecís. Si bé s’ha regulat l’estacionament i s’han posat condicions a la velocitat del trànsit, l’ajuntament ha ajornat sine die l’obertura de carrils exclusius per a busos, taxis i bicicletes que s’havien d’obrir al març. 

«Vam estar a punt d’aconseguir que no circulessin una alta quantitat de vehicles que augmenten la contaminació, però es va frenar just quan s’havia d’executar», lamenta el president de l’Associació de Veïns de la Font de la Guatlla-Magòria, Lluís Maté, que jutja que el balanç del pla és «escàs» de moment. «Sense més transport públic, no es podia deixar desassistides 4.000 persones que treballen a la muntanya. Es va haver de fer marxa enrere», comenta Menéndez.

Serra anuncia que el 2023 es recuperarà un camí històric que enllaci el Poble-sec amb les escoles de Montjuïc, es condicionarà un sender que envolti la muntanya, s’habilitarà un tram de carril bici entre la plaça d’Espanya i la de Carlos Ibáñez i s’instal·laran vuit estacions de Bicing. «Quan hàgim introduït les millores en els accessos a peu, tinguem el Bicing i més freqüència en el transport públic, serà el moment d’implementar els carrils exclusius. No hi impediran l’accés en vehicle, sinó que dificultaran que Montjuïc sigui una drecera per evitar la Gran Via», pronostica el representant dels comuns. 

Serra aclareix que no hi ha data per estrenar les vies de circulació restringida. El regidor defensa que s’han prioritzat «unes 40 mesures que s’han impulsat a curt termini», com l’actualització dels senyals. «Alguns equipaments no estaven indicats i d’altres estaven mal senyalitzats», explica.  

L’empipament del soroll

Malgrat el compromís per atenuar-lo, subsisteix el malestar per la proliferació d’esdeveniments de gran format. «Els concerts i el soroll continuen. Els que som al voltant els patim i, sobretot, els pateix la muntanya», adverteix Maté, que es queixa que hi hagi gent que puja a Montjuïc per deixar-la «feta un nyap»: «No s’ha gestionat millor per culpa dels interessos dels espectacles. Els veïns no som més que els porters de la muntanya, però no tenim la clau per obrir-ne i barrar-ne el pas. Aquest és el problema». 

Segons l’empresa municipal B:SM, l’Anella Olímpica ha passat de programar 87 actes el 2019 a 73 el 2022. I la xifra de concerts ha sigut la mateixa els dos anys: 62. «Hi ha consciència per controlar aquest desgavell, però el 2022 hem empitjorat», alerta Menéndez. «L’estiu passat va ser una explosió insuportable. S’ha recuperat tota mena d’activitats i fins i tot se’n celebren algunes que fins ara no s’havien fet mai», afirma.  

Serra respon que s’han fet passos per mitigar l’«impacte mediambiental i acústic» de la cartellera d’activitats. Les 18 actuacions de música electrònica habituals al ‘Brunch in the park’, als jardins de Joan Brossa, «s’han reduït a sis i el compromís és baixar a quatre», concreta. Els grans esdeveniments a Maria Cristina s’han escurçat «en un 30%», quantifica el regidor, que opina que encara s’ha d’aprofundir «una mica més» en el descens sense renunciar, però, al fet que Montjuïc allotgi celebracions. «Barcelona és densa i la muntanya és una gran ajuda en aquest sentit», esgrimeix.  

Notícies relacionades

Parlem de Montjuïc

Montjuïc es reivindica com a imant per descentralitzar el turisme a Barcelona

El regidor postula que «queden per desplegar actuacions previstes, però s’està anant en la bona direcció» per obrir la muntanya a la ciutat. Serra destaca l’obertura d’un centre d’interpretació al castell i el certamen Viu Montjuïc, dues fórmules amb què es vol atraure públic barceloní. La desescalada després del confinament i les restriccions a la mobilitat a causa de la covid van empènyer una multitud de veïns cap a Montjuïc. Aquells dies, els accessos van arribar a col·lapsar-se. «Ara la intensitat no té res a veure, però la tendència és que creix l’assistència. Estem en un moment d’alta intensitat al parc», avalua el regidor. 

«Després que l’ajuntament ho hagi intentat durant anys, la pandèmia ha fet que una part dels visitants locals hagi descobert Montjuïc per força major», observa Menéndez, que afirma que falta invertir per regenerar àrees naturals i millorar el manteniment. Són premisses que es desprenen del pla per a la muntanya. «Montjuïc pateix encara de no tenir una dotació pressupostària adequada. Tot i que es van definir, hi ha actuacions que no estan dotades amb fons econòmics», repara la dirigent veïnal.